Junts i el PP han unit forces al Parlament per a frenar la llei catalana contra la compra especulativa d'habitatge. Ambdues formacions demanaran un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, una maniobra que paralitza la tramitació i allunya la votació definitiva de la norma, prevista inicialment per a aquest dimecres.
La iniciativa havia estat pactada pel Govern de Salvador Illa i els Comuns dins del delicat equilibri parlamentari que sosté l'Executiu català. El seu objectiu era limitar la compra d'habitatges en zones de mercat residencial tensionat, especialment quan l'adquisició no estigués destinada a viure a l'immoble ni a incorporar-lo al lloguer regulat.
La petició de Junts i PP no tomba la llei de forma automàtica, però sí que canvia el calendari. El Consell haurà de pronunciar-se sobre el seu encaix constitucional i estatutari, i aquest tràmit deixa pràcticament impossible que el text arribi a l'últim ple abans de l'aturada estival. La votació final apunta ja a octubre, excepte gir inesperat.
La llei arriba en plena emergència habitacional a Catalunya, amb Barcelona i la seva àrea metropolitana com a epicentre del problema. Els preus del lloguer, la pressió turística, la falta d'oferta assequible i l'acumulació de pisos en mans de grans propietaris han convertit l'habitatge en una de les grans batalles de la legislatura catalana.
Junts parla de propietat i inseguretat jurídica
Junts justifica el recurs per dubtes sobre el dret de propietat, les competències municipals i la llibertat d'empresa. El seu portaveu al Parlament, Salvador Vergés, ha carregat a més contra la tramitació per lectura única, una via ràpida que redueix els temps i evita compareixences de col·legis professionals i experts.
La formació de Carles Puigdemont sosté que la llei deixa massa responsabilitat en mans dels ajuntaments. El seu argument és que podrien aparèixer regles diferents entre municipis veïns, amb Barcelona aplicant les restriccions i Badalona optant per no fer-ho. Junts hi veu inseguretat jurídica i un nou focus de conflicte municipal.
El PP català s'ha col·locat en la mateixa posició. Lorena Roldán defensa que la proposició conté elements que queden fora de la Constitució i ja havia avisat que el seu partit estava disposat a portar la norma al Tribunal Constitucional. El pas per Garanties funciona ara com a primera parada d'aquesta ofensiva.
El moviment té una lectura política evident. Junts i PP mantenen xocs molt durs en el tauler estatal, però en habitatge tornen a trobar-se en una posició de defensa del mercat enfront de les mesures d'intervenció. A Catalunya, aquesta coincidència colpeja directament un dels pactes més visibles entre Illa i els Comuns.
La mesura que els Comuns van arrencar a Illa
La proposició va néixer com una exigència dels Comuns per facilitar l'acord pressupostari amb el Govern. Jéssica Albiach va convertir la limitació de la compra especulativa en una de les seves grans condicions per sostenir Illa, amb la idea d'aprovar-la abans de l'estiu i enviar un senyal polític clar sobre habitatge.
El text s'havia rebaixat durant la negociació. La fórmula final permetia comprar habitatge en zones tensionades per a residència habitual, per cedir-la a un familiar o per posar-la de lloguer a preu regulat. També contemplava excepcions per a compres d'edificis complets destinades al lloguer residencial sota condicions.
El Govern havia treballat informes jurídics per defensar la viabilitat de la mesura. La tesi de fons és que el dret de propietat admet límits quan existeix una finalitat social acreditada, especialment en un context d'emergència habitacional. L'habitatge, a més, apareix protegit en l'article 47 de la Constitució com a dret i com a mandat als poders públics per impedir l'especulació.
Aquí hi ha el xoc real. Junts i PP posen el focus en la propietat privada, la seguretat jurídica i l'oferta. PSC i Comuns defensen que el mercat no ha resolt el problema i que les administracions poden condicionar determinats usos quan la compra de pisos serveix per acumular patrimoni, encarir preus o expulsar veïns.
El Govern acusa Junts i PP de posar traves
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha reaccionat amb cautela institucional. Ha reconegut que acudir al Consell de Garanties és un mecanisme legítim dels grups parlamentaris, tot i que ha demanat a Junts i PP que centrin els seus esforços a fer de l'habitatge una “missió de país”.
Paneque ha lamentat que ambdós partits optin per posar “pals a les rodes” en lloc de traslladar propostes al Parlament. L'Executiu català vol mantenir viu el text i evitar que el retard refredi una de les mesures que els Comuns presenten com a prova d'utilitat dins de la majoria d'investidura.
Els Comuns han estat més durs. David Cid ha acusat Junts d'actuar al servei de la patronal immobiliària i de voler que unes poques mans puguin seguir acumulant pisos per fer negoci. També ha situat el PP i Vox en el mateix bloc contrari a qualsevol regulació forta del mercat de l'habitatge.
La llei es debatrà per lectura única, però la seva aprovació final queda ajornada pel recurs al Consell de Garanties. Junts i PP han guanyat temps. Illa i els Comuns perden el cop polític d'aprovar-la abans de l'estiu.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
