El Partit Popular torna a usar la seva majoria absoluta al Senat per a frenar el tractat d'amistat i cooperació entre Espanya i França, signat per Pedro Sánchez i Emmanuel Macron a Barcelona el gener de 2023. L'acord ja va ser aprovat pel Congrés al juny, però els populars han activat una nova consulta al Tribunal Constitucional que deixarà suspesa la seva tramitació a la Cambra Alta.
La maniobra arriba en un moment especialment incòmode per a Moncloa. Sánchez viatjarà el pròxim 14 de juliol a París com a convidat a la desfilada de la festa nacional francesa, sense poder garantir a Macron quan entrarà en vigor el tractat que tots dos governs van presentar com un salt en la relació bilateral.
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha carregat aquest dilluns contra el PP i l'ha acusat de jugar “a un joc molt perillós”. També ha parlat de “disbarat” i de “sabotejar els interessos dels espanyols” per endarrerir un acord amb el principal veí d'Espanya i un dels seus socis econòmics més importants.
El PP s'agafa a la clàusula dels ministres
L'argument del PP se centra en una clàusula del tractat que preveu que un ministre espanyol i un altre francès participin de forma rotatòria en reunions de l'altre país almenys una vegada cada tres mesos. Els populars sostenen que aquesta fórmula pot xocar amb la Constitució, que fixa la composició del Govern.
El Govern rebutja aquesta lectura. Per a aclarir dubtes, Albares i el seu homòleg francès, Jean-Noël Barrot, van intercanviar a l'abril cartes interpretatives on s'aclaria que aquesta participació es produiria “en els marges” del Consell de Ministres, en una trobada separada i sense formar part de la reunió executiva del Govern.
El PP considera insuficient aquesta aclaració perquè no modifica el text del tractat. Exteriors defensa just el contrari i recorda que la fórmula no és una raresa europea. França té mecanismes similars amb Alemanya, Itàlia i Polònia.
França ja el va ratificar
El tractat de Barcelona regula la cooperació bilateral en política exterior, defensa, justícia, interior, cultura, educació, indústria, agricultura, energia, transport i interconnexions. També reforça la cooperació transfronterera, una de les matèries més sensibles per als territoris que comparteixen els Pirineus.
França ja va ratificar l'acord el març de 2025. A Espanya, el text va caure primer al Congrés pel rebuig de PP i Vox i l'abstenció llavors de Junts i Podemos. El Govern el va tornar a remetre a la Cambra Baixa i va tirar endavant el juny, després que aquests dos grups canviessin la seva posició i votessin a favor.
El bloqueig del Senat retarda també les cimeres bilaterals d'alt nivell. Des de la signatura del tractat el gener de 2023 no s'ha celebrat una nova reunió d'aquest format entre tots dos països, precisament perquè l'última va deixar pendent un acord que segueix sense entrar en vigor.
El ple del Senat votarà aquest dijous el requeriment al Constitucional impulsat pel PP. Si tira endavant, el tractat tornarà a quedar-se aturat. Aquesta vegada, amb Sánchez camí de París i amb l'Elisi mirant de prop el bloqueig espanyol.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
