La denúncia del sindicat CGT de Catalunya sobre la presumpta infiltració d'agents dels Mossos d'Esquadra en assemblees de docents a Barcelona ha intensificat el conflicte entre el sector educatiu i el Govern. Mentre els sindicats mantenen convocades jornades de vaga fins a final de curs, partits com ERC i la CUP reclamen responsabilitats polítiques i explicacions immediates.
Segons la CGT, dues agents de paisà van assistir a una assemblea de professors celebrada a l'Institut Pau Claris de Barcelona, en el marc de les mobilitzacions convocades pels sindicats educatius fins a final de curs. El sindicat sosté que diversos assistents van reconèixer les suposades agents per haver participat prèviament en manifestacions uniformades dels Mossos. Després de ser preguntades per la seva identitat, haurien ofert explicacions contradictòries abans d'abandonar la reunió.
El cas ha elevat encara més la tensió entre el sector educatiu i la Generalitat. Els sindicats majoritaris —Ustec, CGT de Catalunya, Aspepc i La Intersindical— mantenen convocades fins a 17 jornades de vaga per reclamar millores salarials i laborals. Les organitzacions acusen el Departament d’Educació de negar-se a reobrir negociacions després de l'acord assolit amb UGT i CCOO.
La reacció política no s'ha fet esperar. ERC i CUP han exigit la destitució immediata del director general de la policia catalana, Josep Lluís Trapero. El diputat republicà Jordi Albert va qualificar els fets d'“inadmissibles” i va assegurar que “la resposta a les mobilitzacions és més policia, en lloc de més diàleg”. A més, va advertir a l'Executiu d'Illa que “si aquest cessament no es produeix, la responsabilitat ja no serà només del director de la policia”.
ERC també ha reclamat compareixences urgents de la consellera d'Interior, Núria Parlon, i de la consellera d'Educació, Esther Niubó. Des de l'oposició consideren especialment greu que agents policials poguessin participar en reunions vinculades a la preparació de vagues i accions sindicals. “És intolerable que vulguin coartar l'acció sindical”, va denunciar Jordi Albert al Parlament.
La controvèrsia coincideix a més amb un altre focus de conflicte impulsat per Interior: el pla pilot que preveu la presència de mossos de paisà en instituts per participar en tasques de mediació de conflictes. La proposta ha provocat un fort rebuig entre docents i sindicats, que consideren que introdueix dinàmiques policials en espais educatius i agreuja la desconfiança envers el Govern.
Malgrat la pressió política i mediàtica, el president Salvador Illa va evitar confirmar si realment va existir la infiltració policial i va tancar files amb el cos autonòmic. “Tinc confiança i molt de respecte per la professionalitat dels Mossos”, va afirmar en una entrevista a la 'Cadena SER'. Illa va assegurar a més que no tenia constància prèvia dels fets i va limitar qualsevol explicació a l'àmbit de la Conselleria d'Interior.
Per la seva banda, tant la Direcció General de la Policia com el Departament d’Interior han defensat l'actuació dels Mossos al·legant que les seves funcions es desenvolupen “sempre atenent a la legislació vigent” i garantint el dret de reunió i manifestació. Tanmateix, la manca d'explicacions concretes ha intensificat les crítiques de sindicats i partits, que acusen el Govern de prioritzar el control policial enfront del diàleg amb la comunitat educativa en plena escalada del conflicte laboral.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
