Puigdemont carrega contra l'estratègia judicial després de l'aval a l'amnistia i prepara el seu retorn: "Ja no dona per a més"

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, pot tornar a Espanya sense risc a ser detingut i sense càrregues judicials pel referèndum de l'1-O, després que el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, aixequés l'ordre de detenció nacional tot just una hora després que el Tribunal Constitucional (TC) declarés amnistiats el delicte de malversació. Després de gairebé nou anys a l'estranger, el dirigent independentista comença a albirar la seva tornada, en un escenari encara condicionat per nous tràmits judicials.

Des de Waterloo, Carles Puigdemont va celebrar la resolució com una “derrota de l'estratègia dels poders públics que n'han demorat l'aplicació per raons estrictament polítiques”, i va afegir: “Fins aquí ha arribat l'ordre d'Aznar de ‘el que pugui fer que faci’. Ja no dona per a més”. En la seva intervenció, també va criticar “la utilització impròpia dels poders judicials sobre un conflicte que pertany a la política”.

El líder de Junts va insistir que l'amnistia no resol el conflicte entre Catalunya i l'Estat i va recalcar que “no és en si mateixa una solució”, tot i que sí que la va interpretar com “el reconeixement implícit que aquest no era el camí per a intentar la mort civil dels independentistes”, una situació que va qualificar de “pròpia de règims autoritaris i inacceptable per a una democràcia europea”. En una altra valoració posterior, Puigdemont va sostenir que la decisió del Tribunal Constitucional posa fi a una etapa que va definir com de “repressió política” iniciada després del procés independentista del 2017. Segons va afirmar, els nou anys d'exili han tingut conseqüències “personals, familiars, socials i polítiques”, i durant aquest període, va afegir, la seva formació va afrontar processos electorals en condicions que va considerar de “greu anormalitat”.

Un retorn sense data i amb prudència jurídica

Aun així, Carles Puigdemont no ha volgut concretar quan tornarà. El seu propi advocat, Gonzalo Boye, ha recomanat cautela i ha explicat que no ho farà fins que el Tribunal Suprem apliqui “íntegrament” l'amnistia, perquè entén que ara s'ha d'elevar l'expedient de la fase d'instrucció a la Sala perquè aquesta confirmi l'aplicació. La declaració de l'expresident es produeix, a més, en un moment en què el TC ha estimat el recurs d'empara de l'exconsellera Dolors Bassa i ha avalat que l'amnistia pugui aplicar-se a la malversació vinculada al procés, una decisió que fixa un criteri rellevant per a altres dirigents independentistes en una situació similar.

Puigdemont té previst realitzar un tour per Catalunya per conèixer de primera mà la situació actual de la comunitat, conscient que la Catalunya de 2017 no és la mateixa que la de 2026, ni en el pla polític ni en el socioeconòmic. El mateix dirigent s'ha proposat “submergir-se” en l'autonomia per reconnectar amb la realitat catalana.

Aquest pla, però, es creua ara amb la campanya electoral, després que el president del Govern, Pedro Sánchez, decidís dilluns avançar els comicis al 29 de novembre. Abans d'iniciar aquest recorregut, Puigdemont serà rebut amb honors pel president del Parlament, Josep Rull, i està previst que el president de la Generalitat, Salvador Illa, el rebi al Palau de la Generalitat “com a la resta d'expresidents”, segons matisen des de l'Executiu català. Amb qui no contempla una trobada és amb Pedro Sánchez.

Els escenaris que s'obren a Junts i en l'independentisme

Una vegada conclogui aquesta gira per Catalunya, Carles Puigdemont haurà d'aclarir el seu futur polític. La primera incògnita és si vol exercir com a cap de l'oposició, una responsabilitat que la bancada de Junts li ha reservat sempre i per a la qual compta amb acta de diputat. La segona passa per definir quin paper vol assumir dins del partit, en un moment delicat per a la formació, on hi ha veus que aposten per recuperar l'esperit de l'antiga Convergència i afrontar debats ideològics per respondre a l'auge de l'extrema dreta d'Aliança Catalana.

La tercera decisió afecta el tipus d'expresident que pretén ser, si vol mantenir un perfil estrictament institucional, si opta per intentar tornar a mobilitzar l'independentisme com a líder social o si el seu objectiu és recuperar el comandament de la Generalitat en unes eleccions catalanes previstes per 2028. Els sondejos, segons apunta l'escenari descrit pel seu entorn polític, no li faciliten aquest camí.

Enfront del missatge del president del Govern, Pedro Sánchez, que ha defensat que l'aplicació de la llei contribueix a la convivència i permet a la societat catalana “mirar cap endavant”, Carles Puigdemont ha sostingut que la resolució judicial no soluciona el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. “En termes de relació Catalunya-Espanya, avui no se soluciona res”, va afirmar.