Amnistia Internacional torna a alertar de la violència que pateixen les persones migrants a Ceuta. L'organització ha documentat 28 nous casos de pallisses, humiliacions i abusos atribuïts a militars, entre ells els de 13 menors d'edat, i denuncia que les agressions han continuat després que el Ministeri de Defensa anunciés una investigació interna per les primeres acusacions.
Amb aquesta nova investigació, publicada aquest dijous, Amnistia eleva a 50 els casos de maltractaments, possibles tortures i tractes cruels, inhumans o degradants que ha documentat des de finals de juliol a la ciutat autònoma. La majoria s'atribueixen a militars, encara que la xifra també inclou actuacions de membres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, segons precisa la mateixa organització.
Els nous testimonis descriuen cops amb porres, puntades de peu, cops de puny, amenaces i descàrregues amb dispositius tàser. Algunes de les persones entrevistades asseguren que dormien al carrer quan van ser despertades i agredides. Amnistia ha recollit els seus relats durant una visita a Ceuta entre el 23 i el 26 d'octubre i ha tingut accés a imatges i informes mèdics que, segons explica, mostren lesions compatibles amb les agressions denunciades.
Dels 28 nous casos atribuïts a militars, 18 haurien ocorregut després que Defensa anunciés que investigaria les primeres denúncies. Els altres deu són anteriors i comprenen quatre episodis especialment greus que, segons l'organització, podrien constituir tortura. L'informe recull a més set casos de presumptes maltractaments per part de forces i cossos de seguretat de l'Estat, una distinció que l'organització no desglossa amb claredat en la seva xifra total de 50.
Cops, amenaces i menors al carrer
Un dels relats més durs és el de M., un jove de 20 anys que es guanyava la vida fent de mim als carrers de Ceuta. Segons va explicar a Amnistia, diversos militars el van pujar a un vehicle i el van traslladar a una zona apartada, on el van obligar a despullar-se davant d'un grup de soldats.
El jove relata que un d'ells va començar a gravar-lo amb el mòbil i li va ordenar que ballés. Quan, paralitzat per la por, no va aconseguir fer-ho, van començar a pegar-li. Després, sempre segons el seu testimoni, un dels militars va treure una arma, li va apuntar i el va amenaçar: “Com no ballis t'enterraré aquí mateix”.
“Encara que he denunciat, el que m’han fet mai ho podré oblidar”, ha explicat el jove a l’organització. El seu cas forma part dels fets anteriors a finals de setembre que Amnistia considera especialment greus pel trasllat de les presumptes víctimes a llocs apartats, la immobilització i els tractes denunciats.
La investigació també recull el que va passar, segons el seu relat, a R., pare de tres fills, que dormia a la carretera de Sidi Embarek la matinada del 24 d’octubre. Assegura que es va despertar en sentir un dispositiu tàser al pit i que va rebre diverses descàrregues. En intentar fugir va ensopegar i va caure a terra. “Em vaig marejar, vaig vomitar i em vaig desmaiar, però ningú em va portar a l’hospital”, ha relatat.
Entre els testimonis hi ha menors que continuen dormint al carrer. Z., de 17 anys, assegura que va rebre un cop de porra al cap mentre descansava entre cotxes i que va haver d’anar a l’hospital, on li van donar deu punts. Un altre adolescent, de 15 anys, explica que li van trencar el telèfon amb què parlava amb la seva mare i que també va patir cops i amenaces.
Amnistia estima que almenys 500 menors migrants no acompanyats continuen dormint als carrers de Ceuta, encara que adverteix que la xifra podria ser més gran. La seva situació els deixa exposats a la falta d’allotjament i d’alimentació adequada, a més de a possibles agressions per part de militars, agents de seguretat o particulars.
L'exigència d'investigar i protegir
El director d'Amnistia Internacional Espanya, Esteban Beltrán, ha denunciat que les agressions hagin continuat malgrat l'anunci de Defensa. «Hem parlat amb persones migrants que no aconsegueixen dormir en tota la nit per por que els militars els despertin a cops de porra, cops de puny i puntades de peu», ha assenyalat.
L'organització assegura que s'ha dirigit al Ministeri de Defensa i a la Fiscalia de Ceuta, però que no té constància que hi hagi militars concrets investigats o apartats del servei, ni de mesures per protegir les víctimes i testimonis davant de possibles represàlies. Aquesta falta d'informació és el que denuncia Amnistia; per si sola no permet concloure que no existeixin diligències en curs.
Defensa va anunciar a finals de setembre una investigació interna i va remetre el primer informe de l'organització a la Fiscalia i al jutjat de guàrdia. Posteriorment, va traslladar també a les autoritats judicials la informació sobre uns àudios difosos per elDiario.es en què suposats militars parlaven d'agressions a migrants.
A més, l'hospital públic de Ceuta havia enviat al jutjat almenys una vintena d'informes mèdics de persones migrants que atribuïen les seves lesions a militars. Les investigacions hauran d'aclarir els fets i determinar les eventuals responsabilitats individuals.
Amnistia reclama que aquestes recerques siguin ràpides, independents i exhaustives, i demana apartar cautelarment els militars implicats en les agressions denunciades. També sol·licita que es protegeixi els qui denunciïn o declarin com a testimonis i que es contemplin autoritzacions temporals de residència per a les persones en situació irregular, de manera que la por a una expulsió o a represàlies no els impedeixi acudir a la justícia.
L'informe qüestiona a més les actuacions contra No Name Kitchen, organització que presta ajuda humanitària a migrants a Ceuta. Amnistia considera que el procediment obert per un presumpte delicte d'organització criminal manca, fins ara, de bases sòlides i critica l'efecte que pot tenir sobre els qui proporcionen aliments, assistència i acompanyament.
L'organització ha demanat que es garanteixi la feina de periodistes, activistes i entitats humanitàries a la ciutat. Mentrestant, insisteix que les persones que han denunciat agressions puguin accedir a protecció, assistència i justícia.
