El Govern eleva a 11.025 els migrants que han retornat al Marroc des de l'inici de la crisi, mentre el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, nega que l'Executiu ocultés un informe de la Delegació del Govern que, sis dies abans de l'entrada massiva del 30 de juliol, advertia que era "altament probable" que es produïssin nous intents d'entrada massiva a Ceuta.
El document, elaborat el 24 de juliol per l'aleshores cap de gabinet del delegat del Govern, Gonzalo Sanz, i remès al Ministeri de Política Territorial per Miguel Ángel Pérez Triano, advertia a més d'un possible "col·lapse de les administracions i institucions" i reclamava reforços per afrontar un eventual agreujament de la pressió migratòria. La seva existència ha transcendit ara en el marc de la investigació de l'Audiència Nacional sobre la crisi.
Torres ha defensat aquest dijous que l'informe no va ser ocultat i que els advertiments de la Delegació van arribar als departaments corresponents. Segons, ha confirmat el ministre Torres: "A mi no em va arribar aquest correu", sinó al secretari de Coordinació Territorial, que posteriorment el va traslladar als ministeris competents. El ministre sosté a més que les mesures sol·licitades van començar a activar-se abans que es produís l'entrada massiva.
Més d'11.000 retorns al Marroc mentre continua la pressió migratòria
Torres ha xifrat en 11.025 les persones que han tornat al Marroc des de principis d'agost, incloent tant retorns voluntaris com devolucions. D'elles, 2.783 han tornat des del dimarts de la setmana passada, cosa que reflecteix l'increment de les sortides durant els últims dies. L'augment dels retorns coincideix amb els operatius posats en marxa per desallotjar els assentaments formats després de l'entrada massiva. Entre ells es troba el dispositiu desenvolupat a la platja del Trampolí, on van ser traslladades al voltant de 1.300 persones i, segons les dades aportades pel Ministeri, la pràctica totalitat va optar posteriorment per tornar al Marroc.
El Govern defensa que els migrants traslladats des d'aquests assentaments poden acudir al Centre d'Atenció Temporal d'Estrangers (CATE) per iniciar els procediments corresponents o tornar al Marroc. Torres ha rebutjat a més els dubtes sobre les circumstàncies d'aquests retorns. Mentrestant, la pressió sobre els recursos d'acollida continua. Ceuta manté sota el seu sistema de protecció 2.831 menors estrangers no acompanyats, una xifra que multiplica per 98 la seva capacitat ordinària. L'Executiu ha traslladat a més a la península 259 menors, mentre estudia nous expedients de reagrupament familiar.
El Govern assegura que també ha ampliat la capacitat d'acollida disponible, que hauria passat d'unes 2.000 places el 24 d'agost a més de 7.000 distribuïdes en deu recursos.
L'informe del 24 de juliol que va alertar d'una entrada massiva
En paral·lel a aquestes xifres, el focus polític i judicial s'ha desplaçat cap a un informe elaborat el 24 de juliol, sis dies abans de l'entrada massiva que es va produir durant les jornades del 30 i 31 de juliol. El document, elaborat per l'aleshores cap de gabinet del delegat del Govern a Ceuta, Gonzalo Sanz, advertia que era "altament probable" que es produïssin nous intents d'entrada massiva i contemplava un escenari de "desbordament migratori". També alertava del possible "col·lapse de les administracions i institucions" i reclamava reforços per afrontar un eventual agreujament de la pressió migratòria.
Entre les mesures plantejades figuraven el reforç dels mitjans de seguretat, l'habilitació urgent d'un centre provisional per realitzar els triatges i l'estudi de mecanismes que permetessin agilitzar els retorns al Marroc. La data del document ha adquirit especial rellevància dins la investigació de l'Audiència Nacional, ja que va ser elaborat tot just sis dies abans de la crisi. L'informe tampoc figurava entre els documents de juliol que el Govern va fer públics al setembre per reconstruir la informació disponible abans de l'entrada massiva.
La investigació busca determinar ara quina informació va arribar al Govern central, quan ho va fer i quines decisions es van adoptar a partir de les advertències rebudes. En ella també han aparegut referències a comunicacions de la Guàrdia Civil i del CNI sobre la situació a la frontera i sobre possibles moviments que podien anticipar nous intents d'entrada.
Torres nega que s'ocultés informació
Davant la polèmica, Torres ha rebutjat que l'Executiu ocultés l'informe i ha assegurat que les advertències de la Delegació del Govern van arribar als departaments corresponents. El ministre ha explicat que el document no li va arribar directament a ell, sinó al secretari de Coordinació Territorial, que posteriorment el va traslladar als ministeris competents. Segons la seva versió, el 29 de juliol, cinc dies després de l'elaboració de l'informe, es va celebrar una reunió per analitzar les peticions realitzades des de Ceuta.
Torres ha assegurat que algunes de les mesures sol·licitades van començar a posar-se en marxa abans de l'entrada massiva, entre elles la instal·lació d'una infraestructura "provisional i urgent" per realitzar els triatges, el reforç del personal del Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) i l'augment dels mitjans del Servei Marítim de la Guàrdia Civil. "No s'ha ocultat res", ha defensat el ministre, que sosté que el Govern va actuar a partir de la informació disponible.
La qüestió central de la investigació queda ara situada en què sabia exactament l'Executiu abans de la crisi i quina resposta va donar a aquestes advertències. L'existència de l'informe del 24 de juliol acredita que des de la Delegació del Govern es contemplava pocs dies abans un escenari d'entrada massiva, mentre que Torres sosté que les alertes van ser traslladades i que les mesures van començar a activar-se abans que es produís. La gestió de la crisi continua així marcada per dos fronts: d'una banda, el Govern destaca els més d'11.000 retorns al Marroc i el reforç dels recursos d'acollida; de l'altra, la investigació judicial tracta d'aclarir com va circular la informació prèvia i si la resposta de les administracions va ser suficient davant un escenari que ja havia estat advertit.
