El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, ha elevat aquest dimecres la pressió sobre Pedro Sánchez i ha situat el Marroc al centre de l'entrada massiva registrada durant els dies 30 i 31 de juliol. "Això és més que una fallada", ha afirmat a 'El programa de Ana Rosa', on ha atribuït a Rabat una col·laboració "activa o passiva" en el que va passar.
Vivas ha respost així a l'entrevista concedida pel president del Govern a 'CNN' a Nova York. Sánchez va reconèixer que el mecanisme marroquí de control fronterer havia fallat i va assegurar que Espanya ha exigit "respostes i accions" per evitar una altra crisi. El president ceutí considera insuficient aquesta explicació i dubta que desenes de milers de persones poguessin dirigir-se cap a la frontera sense coneixement de les autoritats del país veí.
"Això és impossible", ha sostingut abans de concloure que el Marroc va resultar determinant "per acció o per omissió". Vivas ha utilitzat durant l'entrevista els termes "assalt" i "invasió", expressions polítiques que el Govern de Ceuta empra des de juliol per descriure una entrada irregular de dimensions excepcionals.
La possible participació activa del Marroc continua pendent d'acreditació. Fins ara no s'ha fet pública cap prova concloent que Rabat organitzés o executés l'operació. L'Audiència Nacional manté oberta una investigació sobre la mobilització, la seva logística, les campanyes difoses a través d'internet i l'eventual intervenció d'autoritats, xarxes criminals o grups coordinats.
Sánchez havia descartat setmanes enrere que els serveis d'intel·ligència disposessin d'evidències sòlides contra el Marroc. El seu reconeixement que el control fronterer va fallar introdueix ara una primera exigència pública de responsabilitats a Rabat, tot i que Moncloa segueix considerant imprescindible mantenir la cooperació per gestionar els retorns i prevenir noves entrades.
Vivas també ha retret a l'Executiu la seva "absoluta falta de previsió". Ha recordat la crisi de maig de 2021 i ha qüestionat que la protecció de la frontera hagi depès en gran mesura de l'actuació marroquina. Entre les mesures que reclama figura la prolongació de l'espigó del Tarajal amb un mur de cent metres i pintes invertides, un projecte que l'Estat ja ha començat a impulsar.
Rebuig als campaments i petició d'ajuda europea
El segon gran avís de Vivas es dirigeix contra la possibilitat de prolongar els campaments temporals. El president ceutí ha conegut que les carpes contractades pel Govern romandran llogades fins a l'agost de 2027 i tem que la solució d'emergència acabi convertint-se en una estructura estable.
"No consentirem que Ceuta sigui un megacentre d'estada temporal d'immigrants", ha advertit. Vivas ha descrit la ciutat com una "olla a pressió" i ha assegurat que la tensió econòmica, social i anímica augmenta cada dia. També ha promès que qualsevol protesta institucional o ciutadana es desenvoluparà de forma "absolutament cívica" i pacífica.
La durada del lloguer permet al Govern conservar capacitat d'acollida durant els pròxims mesos. L'ocupació i continuïtat de cada instal·lació dependran de l'evolució dels retorns, les sol·licituds d'asil, els trasllats i l'atenció als menors. Al voltant de 10.000 persones segueixen a Ceuta, segons les últimes estimacions, després que la majoria dels qui van creuar al juliol tornessin al Marroc.
Vivas ha reclamat que tots els migrants retornin amb la col·laboració de Rabat. Aquest procés s'ha de realitzar amb expedients individuals i respectar les garanties aplicables a sol·licitants de protecció internacional, menors i persones vulnerables. El Govern defensa que està accelerant les identificacions i devolucions, encara que els terminis i la saturació administrativa han endarrerit la sortida de milers de persones.
El president ceutí demana ara una presència estable de l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) i mitjans espanyols suficients perquè la vigilància deixi de dependre del Marroc. Aquesta proposta coincideix parcialment amb el pla del Govern per europeïtzar la protecció de Ceuta i Melilla, que inclou una major presència europea i la seva futura incorporació a la Unió Duanera.
La nova ofensiva de Vivas arriba a més després del seu canvi de posició sobre l'ús del port. El president ceutí va recolzar inicialment, juntament amb la resta del Comitè de Situació, l'habilitació d'aquests terrenys per acollir migrants. Posteriorment es va oposar a l'emplaçament després de les protestes veïnals i els informes tècnics que alertaven de problemes de seguretat. El seu Govern sosté que aquell suport depenia de la idoneïtat tècnica, encara que aquesta condició no apareix recollida en l'acta publicada.
Vivas traslladarà aquest dijous les seves reclamacions al 'Forbes Economic Summit 2026'. La seva intervenció portarà per títol 'Ceuta, frontera d'Europa: progrés, cohesió i oportunitat en el nou Mediterrani' i estarà centrada en el paper estratègic de la ciutat dins d'Espanya i de la Unió Europea.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
