Sánchez assenyala per primera vegada el Marroc després de l'entrada massiva a Ceuta i sol·licita "accions i respostes": "El seu control fronterer va fallar"

Pedro Sánchez ha assenyalat directament el Marroc pel fracàs que va permetre l'entrada massiva de migrants a Ceuta i ha confirmat que pretén presentar-se de nou a les eleccions generals del 2027. El president del Govern ha deixat ambdós missatges durant una entrevista amb la periodista Christiane Amanpour a la cadena nord-americana 'CNN', aprofitant la seva participació a l'Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York.

"És clar que el seu control fronterer va fallar", ha assegurat Sánchez sobre el Marroc. El cap de l'Executiu ha explicat que Espanya ha sol·licitat "accions i respostes" a Rabat mentre continua investigant el que va passar els dies 30 i 31 de juliol, quan desenes de milers de persones van creuar la frontera i van desbordar durant hores la capacitat de resposta de les autoritats espanyoles.

L'elecció de la 'CNN' com a aparador internacional també té una càrrega política afegida. L'entrevista s'ha produït tot just uns dies després que Donald Trump hagi prohibit l'accés a la Casa Blanca de periodistes d'aquesta cadena, de 'MS NOW' i de 'Politico' per una cobertura que considera desfavorable. Sánchez ha defensat des d'aquest mitjà el multilateralisme, els drets humans i una resposta democràtica davant l'avanç de l'extrema dreta.

Sánchez assenyala el Marroc i exigeix solidaritat a Europa

Christiane Amanpour ha preguntat al president què va fallar perquè una entrada de semblant magnitud pogués produir-se pràcticament d'un dia per l'altre. Sánchez ha respost situant la responsabilitat en tres nivells. El primer afecta la Unió Europea, el segon a la cooperació amb el Marroc i el tercer a la gestió de les persones que encara romanen a Ceuta.

El president ha recordat que Ceuta i Melilla són ciutats espanyoles i també frontera exterior de la Unió Europea a l'Àfrica. A partir d'aquí, ha retret a diversos governs europeus la manca de suport durant la crisi. Espanya, ha defensat, sí que va mostrar solidaritat amb Itàlia quan milers de persones van arribar a Lampedusa i amb Dinamarca i Groenlàndia quan Trump va qüestionar la seva integritat territorial.

"Demanem aquesta mateixa solidaritat quan es tracta de Ceuta", ha reclamat. El missatge pretén situar la crisi fora del marc estrictament bilateral amb el Marroc. La pressió fronterera sobre la ciutat autònoma afecta el conjunt de l'espai comunitari, però bona part de la gestió immediata ha recaigut sobre Espanya i les autoritats ceutines.

Respecte a Rabat, Sánchez ha reivindicat la relació construïda durant els últims vuit anys, tot i que ha introduït una exigència molt més clara que en les seves anteriors intervencions. La condició del Marroc com a soci estratègic no evita que Espanya li reclami explicacions per un dispositiu fronterer que va fallar i que ara ha de garantir tant els retorns com la prevenció de noves entrades.

Amanpour també ha enfrontat el president amb els documents desclassificats pel Govern sobre les alertes prèvies. Sánchez ha negat que aquests informes anticipessin una allau de semblants dimensions. "Demostren que no hi havia una evidència clara que una cosa així anés a succeir", ha sostingut. La investigació continua oberta per aclarir si la policia marroquina va quedar desbordada o si hi va haver alguna decisió deliberada darrere de la seva falta de resposta, una possibilitat que Rabat rebutja.

El president ha promès recuperar plenament la normalitat a Ceuta, tramitar les sol·licituds de protecció internacional i retornar al Marroc a aquells que no tinguin dret a romandre a Espanya. Ho ha fet defensant una política migratòria que combini control fronterer, seguretat i respecte als drets humans.

"Farem aquesta feina amb dignitat. Els migrants no són bestiar, són éssers humans", ha afirmat Sánchez. "Això és el que hem de fer en una gran democràcia i en un gran país com Espanya".

Un altre mandat i una resposta progressista a la ultradreta

L'entrevista ha deixat a més una confirmació política rellevant. Preguntat per les investigacions judicials que afecten la seva esposa i a antics col·laboradors, Sánchez ha defensat que el Govern ha actuat amb contundència davant els casos de corrupció i ha diferenciat aquestes actuacions d'altres causes que considera part d'una ofensiva de l'oposició per forçar la seva sortida.

El president ha rebutjat aquestes pressions i ha vinculat la seva continuïtat al moment polític que travessen Espanya i Europa. "La meva responsabilitat com a líder d'un Govern progressista a Espanya i a Europa és tornar a presentar-me per a un altre mandat", ha assegurat. El seu objectiu, ha afegit, passa per completar les transformacions desenvolupades durant els seus més de vuit anys al capdavant de l'Executiu.

Sánchez ja havia expressat durant les últimes setmanes la seva disposició a ser candidat del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) el 2027. Davant l'audiència internacional de la 'CNN' ha anat un pas més enllà en presentar aquesta decisió com una responsabilitat política enfront del creixement de la dreta radical i els intents de desallotjar-lo abans de les urnes.

El cap de l'Executiu ha reconegut que la ultradreta creix alimentant-se de les frustracions legítimes d'una part de la població. La seva resposta passa per demostrar capacitat de gestió. Segons ha defensat, quan aquestes formacions arriben al poder queden exposades les seves dificultats per oferir solucions útils, com considera que ha passat a Suècia.

"El que hem de fer els progressistes és governar, donar respostes als ciutadans, lluitar contra la desigualtat i apujar els salaris mínims", ha resumit. Sánchez ha recolzat aquesta tesi en l'evolució de l'economia i l'ocupació. Espanya ha assolit 22,78 milions d'ocupats durant el segon trimestre de 2026, mentre la taxa d'atur ha baixat del 10% i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) preveu un creixement del 2,2% per a enguany.

La defensa del seu projecte nacional ha enllaçat amb el seu missatge internacional. Sánchez ha reclamat enfortir les Nacions Unides davant els qui pretenen substituir les regles compartides per acords tancats entre un petit nombre de potències. Enfront a aquest "minilateralisme", ha defensat un "maxilateralisme" capaç d'incorporar més països i reforçar l'acció col·lectiva davant el canvi climàtic, la intel·ligència artificial, les guerres o la desigualtat.

Sánchez també ha aprofitat l'entrevista per a donar suport a l'elecció de la primera dona com a secretària general de les Nacions Unides quan conclogui el mandat d'António Guterres. "La meitat de la població ha de representar també la meitat del lideratge. Aquest és el moment", ha defensat.