Donald Trump ha convertit la seva amenaça de quedar-se amb Grenlàndia en una victòria militar sense necessitat de moure les fronteres. Els Estats Units, Dinamarca i el Govern autònom grenlandès han signat aquest dimarts a Nova York un acord que amplia considerablement la presència nord-americana a l'illa, obre dues noves àrees de defensa i garanteix a Washington una capacitat de moviment que abasta pràcticament tot el territori.
La rúbrica s'ha produït a els marges de l'Assemblea General de les Nacions Unides, amb Trump assegut al costat de la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el cap del Govern de Grenlàndia, Jens-Frederik Nielsen. El president nord-americà ha anunciat que començarà "immediatament" la construcció de dues grans bases militars a Narsarsuaq i Mestersvig, a més de modernitzar i ampliar l'activitat de la Base Espacial de Pituffik, la única instal·lació nord-americana que romania operativa a l'illa.
El text manté la sobirania del Regne de Dinamarca i reconeix el dret d'autodeterminació dels grenlandesos. Aquesta protecció jurídica xoca amb la versió triomfalista difosa per la Casa Blanca, que parla d'un suposat "control permanent sobre la seguretat de Grenlàndia". Washington ha obtingut àmplies prerrogatives militars, encara que l'acord no lliura l'illa als Estats Units ni concedeix a Trump el domini territorial que ha reclamat durant mesos.
President Donald J. Trump, together with the Prime Ministers of Denmark & Greenland, sign the landmark security agreement granting the U.S. permanent control over Greenland’s security. pic.twitter.com/7YWg3Quqn9
— The White House (@WhiteHouse) September 22, 2026
Una sobirania intacta en el paper i una clau militar per a Washington
Les concessions són rellevants. Els vaixells, aeronaus, tropes i vehicles nord-americans podran desplaçar-se entre les àrees de defensa per terra, mar i aire, inclosos els espais marítims grenlandesos. Els avions militars tindran autorització per sobrevolar i aterrar en qualsevol punt de l'illa, mentre els submarins podran entrar i moure's per les seves aigües territorials. També s'estableix un procediment accelerat per estudiar futures instal·lacions militars no tripulades.
Els Estats Units podran proposar noves zones de defensa. Cada petició haurà de ser acordada amb Dinamarca i Grenlàndia, primer en una comissió permanent i després, si persisteix el desacord, en reunions de viceministres i ministres. El document queda així lluny de la llibertat absoluta que proclama Trump, però proporciona a Washington una estructura estable per continuar eixamplant el seu desplegament militar.
El pacte limita igualment la presència de tercers països. Cap Estat aliè a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) podrà instal·lar bases o mantenir forces permanents a Grenlàndia. Les inversions procedents de països considerats una amenaça tampoc podran controlar sectors sensibles, exercir una influència significativa o accedir a informació reservada. La supervisió correspondrà a les autoritats daneses i grenlandeses, en consulta amb els Estats Units i altres aliats.
Trump ha presentat aquest mecanisme com un veto nord-americà sobre qualsevol inversió que li incomodi. La lletra de l'acord és més matisada i exigeix cooperació entre les parts. Així i tot, Washington guanya capacitat per intervenir en decisions econòmiques estratègiques, especialment aquelles relacionades amb ports, telecomunicacions, minerals crítics, energia o infraestructures pròximes a les seves instal·lacions militars.
La clàusula més delicada mira cap a una possible independència. Si Grenlàndia decideix separar-se de Dinamarca, el nou Estat haurà de romandre dins de l'OTAN i assumir les obligacions militars pactades amb Washington. L'autodeterminació queda reconeguda, però la futura política de seguretat grenlandesa neix ja condicionada per un acord sense data de caducitat que únicament podrà modificar-se amb el consentiment de les tres parts.
El document inclou contrapesos reclamats per Nuuk. Les noves instal·lacions hauran de respectar la caça, la pesca, el medi ambient i les formes de vida tradicionals. Els Estats Units també hauran de recórrer a empreses grenlandeses per als contractes de construcció i manteniment sempre que tinguin capacitat per realitzar-los. Són garanties importants per a una població de tot just 57.000 habitants, encara que l'enorme diferència de poder entre els signants continuarà present durant tota l'aplicació del pacte.
L'Àrtic entra en una etapa de major militarització
L'expansió nord-americana recupera un desplegament que Washington va anar desmuntant després de la Guerra Freda. Els Estats Units van arribar a mantenir 17 instal·lacions i més de 10.000 efectius a Grenlàndia. Durant les últimes dècades va concentrar la seva presència a Pituffik, una base essencial per a la vigilància espacial, l'alerta primerenca i la detecció de míssils que poguessin travessar l'Àrtic camí de Nord-amèrica.
El nou acord reverteix aquella retirada. Pituffik serà una peça del projecte antimíssils 'Cúpula Daurada', mentre Narsarsuaq permetrà recuperar una antiga base del sud de l'illa i Mestersvig reforçarà el flanc oriental. La disposició de les tres instal·lacions dibuixa un corredor militar nord-americà de nord a sud i d'est a oest, amb capacitat per a vigilar rutes marítimes, moviments aeris i accessos a l'Atlàntic Nord.
Grenlàndia concentra diversos dels grans interessos que estan transformant l'Àrtic. El desglaç facilita noves rutes de navegació, Rússia manté una potent infraestructura militar a la seva costa septentrional i la Xina busca augmentar la seva influència econòmica i científica a la zona. A això se sumen les reserves de terres rares i minerals crítics, indispensables per a fabricar components electrònics, bateries, sistemes de defensa i tecnologia avançada.
Aquest valor estratègic explica la necessitat de reforçar la seguretat de la regió, però també ha servit a Trump per a sotmetre dos aliats a una pressió insòlita. El president nord-americà ha amenaçat amb comprar Grenlàndia, apropiar-se-la i fins i tot recórrer a la força contra un territori pertanyent a un altre membre de l'OTAN. L'acord tanca la crisi que ell mateix va obrir i recompensa part d'aquella intimidació amb bases, accés militar i influència econòmica.
Frederiksen ha defensat que el pacte enforteix la dissuasió occidental i respecta totes les línies vermelles daneses. Nielsen ha subratllat que Grenlàndia ha participat com a signant i que aquesta vegada l'acord s'ha negociat "amb nosaltres", no simplement "sobre nosaltres". El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, també ha celebrat una ampliació que, al seu parer, millora la seguretat col·lectiva a l'Àrtic i l'Atlàntic Nord.
El text haurà de completar ara els tràmits parlamentaris a Dinamarca i Grenlàndia abans d'entrar en vigor. Després de la cerimònia, Nielsen s'ha dirigit als seus conciutadans per assegurar-los que ja poden "respirar amb alleujament". També ha admès que reconstruir la confiança amb Washington després de les amenaces de Trump portarà temps.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
