A cinc dies del segon aniversari de la dana, les associacions de víctimes i damnificats tornen a assenyalar les responsabilitats pendents per la gestió de l'emergència. La riuada del 29 d'octubre de 2024 va deixar 233 morts a la província de València i una ferida que continua oberta entre els qui van perdre els seus familiars o van sobreviure a les inundacions. "Arribarem als dos anys i sentim que estem encara a la casella de sortida", lamenten.
Rosa Álvarez, Mariló Gradolí i Elisabeth González, representants de tres associacions de víctimes i damnificats, descriuen en una entrevista amb 'Europa Press' un malestar que reuneix el dol, la manca de reparació i la por d'una altra catàstrofe. També rebutgen que el PP torni a incloure Carlos Mazón a les seves llistes autonòmiques o faciliti la seva designació com a senador territorial, dos escenaris que temen que prolonguin l'aforament de l'expresident.
Els avisos enviats durant els últims temporals han reobert la comparació amb aquella tarda de 2024, quan el missatge ES-Alert va arribar als mòbils a les 20.11 hores. Álvarez atribueix les diferències actuals a l'aplicació dels protocols i a una major coordinació. "Ara ningú vol fer un Mazón, simplement", afirma la presidenta de l'Associació Víctimes Mortals de la Dana 29O, que va perdre el seu pare a Catarroja.
Gradolí qüestiona que la resposta institucional es presenti com un aprenentatge suficient per tancar el que va passar. "Aquest mantra que hem après no ens val perquè aprendre també significa assumir responsabilitats i no s'han assumit", sosté. González rebutja, a més, que el debat es redueixi a advertir els veïns que no baixin als garatges i recorda que l'aigua també va assolir una altura mortal als carrers de Paiporta.
Les víctimes rebutgen que el PP prolongui l'aforament de Mazón
La possible continuïtat de Mazón en un càrrec que li permeti continuar aforat concentra bona part de la indignació dels col·lectius. "Seria una vergonya molt gran; una descaradura i un insult per als valencians", adverteix Gradolí sobre una nova candidatura o la seva arribada al Senat. Les associacions retreuen al PP que no li hagi exigit lliurar l'acta autonòmica que conserva després d'abandonar la Presidència de la Generalitat.
Mazón continua sent diputat a Les Corts i no està investigat en la causa de Catarroja. El Tribunal Superior de Justícia valencià va rebutjar obrir-li una investigació al març i va confirmar aquesta decisió a l'abril, en no apreciar indicis suficients de delicte ni atribuir-li una obligació jurídica específica d'actuació en l'emergència. L'Associació de Víctimes de la DANA 29 d'Octubre va recórrer al Constitucional al juny per a combatre l'aplicació del seu aforament.
La investigació sobre la gestió de la catàstrofe continua amb l'exconsellera Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso com a investigats per presumptes homicidis i lesions imprudents. En un acte del 13 d'octubre, la jutgessa va apreciar indicis que les defuncions de La Torre podrien haver-se evitat si ambdós hagueren exercit les seues funcions conforme a la normativa de protecció civil. És una valoració durant la instrucció, pendent d'una resolució judicial definitiva.
Pradas defensa que "ningú hauria d'estar imputat" en el procediment. Les associacions mantenen la seua confiança en la instrucció i esperen que es depuren les responsabilitats. Álvarez desitja que el pròxim any s'òbriga judici oral contra els dos exresponsables d'Emergències. La investigació s'ha prorrogat sis mesos des del pròxim 30 d'octubre, davant les declaracions, informes i diligències que queden per practicar.
La por torna amb la pluja i la reparació continua pendent
El pas del temps també ha fet més difícil conviure amb les pèrdues. "L'absència és moltíssim més palpable, ja no hi ha enganys psicològics que et valguen i la realitat es fa patent", explica Álvarez. Gradolí descriu el que ocorre cada vegada que torna el mal temps. "Dos anys després, quan plou, encara passem por, encara ens regira l'estómac i ens torna de nou al 29 d'octubre de 2024".
Les representants retreuen al Consell el tracte rebut i una atenció psicològica que consideren insuficient. Gradolí denuncia que va intentar desacreditar les associacions; Álvarez sosté que el dispositiu de psicòlegs anunciat inicialment es va retirar amb rapidesa i recorda les restriccions que van impedir als familiars acostar-se al lloc on estaven els morts. "Això ens ha marcat per sempre", afirma, en assenyalar la llavors consellera Nuria Montes.
Les tres destaquen l'acompanyament de les Unitats de Salut Mental d'Emergències, impulsades pel Ministeri de Sanitat, la continuïtat de les quals van reclamar. Segons el balanç presentat aquest mes per la comissionada de Salut Mental, el dispositiu acumula unes 4.300 intervencions, entre individuals i grupals, i prolongarà la seva activitat fins al 30 de novembre de 2027. González recorda que també necessiten ajuda els qui van sobreviure i van veure morir altres persones.
La reconstrucció exigeix, a parer seu, revisar l'exposició dels municipis a noves inundacions. González denuncia que s'han reparat danys sense disposar encara de les infraestructures hidràuliques que considera necessàries. Les associacions reclamen un equip multidisciplinari amb un paper destacat dels geògrafs, que estudiï on i com construir, i demanen que les decisions sobre l'enviament d'alertes recaiguin en un gabinet d'experts.
