La televisió pública del Govern d'Isabel Díaz Ayuso reconeix davant els tribunals que no té capacitat per a pagar els més de 60 milions d'euros que li reclama Hisenda. Radio Televisión Madrid considera aquesta quantitat inassumible i ha aconseguit suspendre cautelarment una de les liquidacions de l'impost sobre el valor afegit (IVA), segons ha desvelat en exclusiva 'verTele'.
La reclamació acumulada ascendeix a 60.029.924,56 euros pels exercicis de 2012 a 2022. Els diferents expedients es recorren per separat i, en el procediment conegut ara, l'Audiència Nacional ha paralitzat una liquidació d'una mica més d'un milió d'euros mentre resol el recurs. Els jutges han tingut en compte l'impacte que suposaria exigir els pagaments i el risc de conseqüències irreparables per a l'entitat.
Per a justificar la seva petició, la cadena va presentar els seus comptes i va exposar que afronta diversos procediments similars per una "quantia inassumible per a la recurrent". També va al·legar que "en cap cas disposaria d'excedents de tresoreria" per a atendre aquest volum de deute. La suspensió concedeix un respir financer a Telemadrid mentre continua la disputa sobre les deduccions de l'impost.
El conflicte abasta una dècada de governs del PP, inclosos els primers anys d'Ayuso al capdavant de la Comunitat de Madrid, la presidència de la qual va assumir el 2019. L'Audiència Nacional ja va confirmar una reclamació de 17 milions corresponent a 2012, 2013 i 2014, en considerar que la televisió pública havia calculat incorrectament l'IVA que podia deduir-se.
De presumir d'eficiència a reconèixer que falta diners per a Hisenda
La dimensió del problema queda reflectida en els mateixos pressupostos autonòmics. La llei de comptes de la Comunitat de Madrid fixa per a Radio Televisión Madrid 98.824.000 euros el 2026. Les reclamacions fiscals acumulades equivalen al 60,7% d'aquest pressupost anual, una comparació que permet mesurar la seva magnitud, encara que corresponguin a diversos exercicis i es discuteixin en procediments diferents.
El reconeixement de falta de tresoreria arriba després que la cadena fes bandera de la seva gestió econòmica. El passat 18 de març va presentar el tancament de 2025 amb un resultat comptable positiu de 59.576 euros i un superàvit pressupostari de 846.585 euros. En aquella comunicació oficial es proclamava "la televisió autonòmica més eficient d'Espanya" i destacava que havia rebut 81,5 milions de la Comunitat. La defensa d'aquesta eficiència conviu ara amb unes obligacions fiscals que la pròpia entitat admet que no pot afrontar.
La disputa afecta també altres televisions autonòmiques, amb reclamacions que ronden en conjunt els 400 milions d'euros. Hisenda distingeix entre el servei públic i l'activitat comercial de les cadenes, com la publicitat o la venda de continguts. Segons el seu criteri, les entitats només poden deduir-se l'IVA de les compres de béns i serveis en la mesura que s'utilitzin per a activitats que generen aquest dret, en lloc d'aplicar una deducció íntegra a tota la seva activitat.
Part de la controvèrsia està pendent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, al qual l'Audiència Nacional ha remès preguntes sobre un litigi d'Aragón Televisión. En paral·lel, el Govern central prepara una reforma reglamentària perquè determinats impostos no deduïbles de RTVE es computin com a costos del servei públic i puguin rebre compensació. Aquesta modificació es dirigeix a la corporació estatal i no resol per si mateixa les reclamacions de Telemadrid i les altres autonòmiques.
Ayuso va recuperar el director que ja estava al capdavant durant els primers exercicis reclamats
La continuïtat en la direcció afegeix un element polític a l'historial de Telemadrid. José Antonio Sánchez, recuperat per Ayuso el 2021, ja havia dirigit la cadena entre 2011 i 2014, el període que inclou els tres exercicis pels quals l'Audiència Nacional va confirmar el pagament de 17 milions. Sota aquella direcció també es va executar l'expedient de regulació d'ocupació de 2013, que va deixar fora 861 treballadors i que el Tribunal Suprem va declarar improcedent el 2014, obligant a elevar les indemnitzacions.
Ayuso el va nomenar administrador provisional després d'impulsar la reforma de la llei de Telemadrid del 2021. PP i Vox van ratificar la seva designació a l'Assemblea, després d'una modificació legal que havia tirat endavant amb els vots populars i l'abstenció de la ultradreta. El nomenament provisional es va prolongar gairebé tres anys, fins que Sánchez va ser designat director general el juny del 2024, després de superar el tràmit d'idoneïtat amb el suport del PP. La junta d'accionistes que va formalitzar la seva elecció està integrada pel Govern regional.
La tramitació d'aquella reforma també va acabar als tribunals. En la seva sentència de l'11 de març del 2026, el Constitucional va concloure que l'Assemblea va vulnerar el dret de participació política dels diputats socialistes en emprar un procediment de lectura única que els impedia presentar esmenes sense que concorreguessin les circumstàncies que ho justificaven. El tribunal va anul·lar els acords parlamentaris que van permetre aquesta tramitació i va precisar que la decisió no es pronunciava sobre la constitucionalitat de la pròpia llei.
