Les universitats públiques madrilenyes aniran a la vaga els dies 4 i 5 de novembre i portaran al centre del conflicte l'acord de finançament signat pel Govern d'Isabel Díaz Ayuso. La Coordinadora en defensa de la Universitat Pública, que agrupa la majoria de sindicats i nombroses associacions d'estudiants, crida a aturar-se als sis campus de la xarxa pública contra el que defineix com una infrafinançament que empeny a la privatització.
La convocatòria afecta docents, investigadors, personal d'administració i serveis i estudiants. La crida arriba després de diversos mesos de xoc entre els rectors, els sindicats i la Comunitat de Madrid, i en plena precampanya per l'avançament electoral.
La protesta torna a mesurar l'abast del pacte que el Govern va vendre com a “històric”
La Coordinadora sosté que el pressupost destinat a la universitat pública madrilenya segueix en el 0,4% del PIB, molt per sota de l'1% que marca la LOSU, i també per sota de la mitjana nacional, del 0,75%, i de l'europea, del 0,92%. En el seu comunicat, llegit aquest dijous en una roda de premsa a la Universitat Autònoma, l'acord de març de 2026 és qualificat d'“estafa”.
La Comunitat de Madrid destina 1.441 euros menys per alumne a l'ensenyament públic que la mitjana nacional, segons les dades de 2023 del Ministeri d'Educació. La inversió madrilenya se situa en 6.502 euros per estudiant, enfront dels 7.943 euros del conjunt d'Espanya, la qual cosa suposa una diferència d'aproximadament un 18,1% per sota de la mitjana estatal. Aquestes xifres situen els pressupostos de la Comunitat de Madrid d'Ayuso com els més baixos de tot el país. La capital porta anys a la cua d'Espanya en finançament universitari per alumne. L'escàs creixement dels fons destinats a les universitats públiques durant el període analitzat posa en evidència el discurs del Govern d'Isabel Díaz Ayuso, que diu defensar el seu compromís amb el sistema universitari.
Aquest pacte, que l'Executiu regional va presentar com a “històric” i com una “fita”, preveu una inversió de 14.800 milions d'euros als campus públics entre enguany i 2031. Però la pròpia denúncia universitària subratlla el seu límit: part de la xifra inclou el que paguen les famílies i una altra part queda condicionada al compliment d'objectius per part de les universitats.
La Conselleria d'Educació rebutja aquesta lectura i nega que existeixi una falta de finançament. A preguntes d'aquest diari, defensa que el model plurianual signat amb els rectors, elegits com a representants de les universitats públiques, deixa en mans dels sis centres aquests 14.800 milions per a “seguir creixent” i consolidar Madrid com el major hub universitari del sud d'Europa.
El pols arriba després de dues vagues prèvies i amb noves cites al carrer
La mobilització de novembre reprèn una escalada que ja va tenir un primer episodi el 28 d'abril de 2025, quan l'apagada que va deixar a les fosques Espanya va deslluir l'aturada inicial. Així i tot, la protesta va tenir un seguiment notable a la Complutense, la universitat que els convocants consideren més asfixiada, i menor a l'Autònoma, Alcalá, Politècnica, Carlos III i Rey Juan Carlos.
La següent vaga, els dies 26 i 27 de novembre, sí que va aconseguir un suport ampli als campus, amb l'excepció de la Politècnica i d'Alcalá, que rep fons de Castella-la Manxa. Des de llavors, la tensió amb la Comunitat de Madrid ha seguit creixent.
Per escalfar la convocatòria, la Coordinadora ha anunciat una concentració el 28 d'octubre davant la Conselleria d'Educació, amb l'objectiu de “reivindicar una universitat de qualitat i lliure de repressió”. En la setmana de les aturades també se celebraran jornades de la Uni al carrer, una fórmula de protesta que ja es va usar el 2012, durant les mobilitzacions contra la pujada de taxes i la reducció de beques impulsades per José Ignacio Wert.
El conflicte torna així a posar sobre la taula una altra dada que els convocants consideren decisiva: Madrid, malgrat ser la comunitat més rica, ha estat fins ara la que menys finançament aporta per alumne universitari a tot Espanya, segons l'informe anual de la Fundació Coneixement i Desenvolupament. Amb 220.000 universitaris matriculats a la xarxa pública, el marge de millora segueix obert i la nova edició de l'anàlisi encara està pendent.