Després de la derrota de Napoleó i la seva posterior abdicació es va reinstaurar la monarquia borbònica a França. El 1830 una revolució liberal, l'anomenada Revolució de Juliol, va instaurar una nova monarquia, amb el Duc d'Orleans com a rei. Aquesta monarquia es presentava com a liberal, resultat d'una revolució, tanmateix els qui dirigien el govern de l'anomenada Monarquia de Juliol eren els doctrinari, dirigits per François Guizot. Els doctrinari no simpatitzaven amb la idea conservadora britànica d'una democratització pacífica de la monarquia ni tampoc amb el corrent conservador austro-prusiana que defensava l'absolutisme monàrquic total. Els doctrinari defensaven una monarquia amb un govern que, tot i tenir elements del liberalisme, com per exemple un parlament, fos autoritari.
Nacionalisme conservador
Un dels valors defensats pel conservadorisme és la pàtria, el sentiment de nació i la defensa dels que es consideren els valors d'aquesta. El conservadorisme es pot distingir d'altres ideologies que també siguin nacionalistes per defensar la unió de l'Església, de l'Estat i la monarquia. Això va ocórrer especialment al segle XIX quan els conservadors de tot Europa miraven de contenir el republicanisme. El conservadorisme presenta Estat i nació com si fossin el mateix. Per exemple, la revolució americana de 1776 era liberal i republicana. Des d'un punt de vista conservador aquesta revolució seria antipatriòtica en ser una acció contra l'estat quan la revolució americana en realitat va ser un acte de nacionalisme.
Avui dia això es pot exemplificar amb la violència policial, molts polítics conservadors la defensen, ja que en ser aquesta exercida per l'estat hi veuen una defensa de la nació.
Democràcia i conservadorisme
Edmund Burke s'oposava a la revolució francesa i estava a favor de la monarquia i les tradicions. Tanmateix, això no li impedia defensar una democratització de la monarquia. Gràcies al fet que els conservadors anglesos van acceptar la postura de Burke, a la Gran Bretanya els liberals no van dur a terme cap revolució contra la monarquia. Mentrestant a la resta d'Europa els conservadors i els liberals es van enfrontar en diversos conflictes com la Primavera dels Pobles de 1848, la revolució de Juliol de 1830 o les Guerres Carlines.
L'última monarquia absoluta d'Europa, el Regne de Montenegro, va caure el 1919 quan va ser annexionat per Iugoslàvia, una monarquia constitucional. Els conservadors europeus des de principis del segle XX han adoptat el corrent de Burke i actuen dins de marcs democràtics i republicans en molts casos.
