Viure més anys no sempre depèn de passar hores al gimnàs o seguir rutines esportives exigents. L'investigador nord-americà Dan Buettner, especialitzat en longevitat i conegut pels seus treballs sobre les anomenades Zones Blaves, ha posat el focus en un hàbit molt més senzill: caminar diàriament i incorporar l'activitat física als desplaçaments i les tasques habituals.
La seva investigació sobre algunes de les poblacions més longeves del planeta apunta a un patró comú: els seus habitants no necessiten reservar un moment concret del dia per entrenar, sinó que mantenen un estil de vida actiu de manera natural. Caminar per anar a la feina, cuidar l'hort, desplaçar-se a peu o realitzar les tasques domèstiques són algunes de les activitats que formen part de la seva rutina.
La idea és senzilla: moure's de forma constant al llarg del dia pot resultar més fàcil de mantenir que dependre exclusivament de sessions d'exercici programades. Això no significa que l'esport no sigui beneficiós, sinó que l'activitat física quotidiana també exerceix un paper important en la salut.
Les Zones Blaves i el secret dels qui superen els 100 anys
Dan Buettner ha dedicat més de dues dècades a estudiar les denominades Zones Blaves, cinc regions del món que destaquen per la seva elevada concentració de persones centenàries. Es tracta d'Okinawa (Japó), Sardenya (Itàlia), Nicoya (Costa Rica), Icària (Grècia) i Loma Linda (Califòrnia, Estats Units).
En aquests territoris, l'investigador ha identificat una sèrie d'hàbits compartits que podrien contribuir a una major esperança de vida. Un dels més destacats és l'activitat física natural, integrada en les obligacions i desplaçaments diaris. En lloc de dependre d'entrenaments d'alta intensitat o de llargues sessions esportives, els seus habitants mantenen rutines que els obliguen a estar en moviment. Caminar, treballar al camp, cuidar els jardins o desplaçar-se a peu formen part del seu dia a dia.
Buettner resume aquesta filosofia amb una idea: "Les persones que viuen més temps es mouen amb naturalitat. No fan exercici, però viuen en entorns on cada moviment és caminar". L'investigador també sosté que una caminada diària pot aportar una part molt important dels beneficis associats a una activitat física més exigent.
Caminar diàriament també està relacionat amb una menor mortalitat?
La importància d'incorporar petits desplaçaments a peu a la rutina no es limita a les observacions realitzades a les Zones Blaves. Diferents investigacions científiques han trobat una relació entre caminar habitualment i determinats beneficis per a la salut. Un estudi publicat a la revista BMJ Public Health el 2024 va analitzar 11.539 persones majors de 70 anys i va observar que els qui caminaven per realitzar els seus desplaçaments presentaven un menor risc de mortalitat que els qui mai ho feien. La investigació va registrar una reducció aproximada del 25% entre els qui caminaven almenys una vegada per setmana, tot i que els seus resultats mostren una associació i no demostren per si sols una relació de causa i efecte.
L'alimentació també ocupa un lloc destacat en els hàbits de les poblacions més longeves. Els llegums, les verdures, les fruites, els cereals integrals i els fruits secs formen part d'una dieta predominantment vegetal i amb un consum reduït de productes ultraprocessats.
A aquests factors s'hi sumen les relacions socials, els vincles familiars, el descans i l'existència d'un propòsit vital. Per tant, la longevitat no depèn d'un únic hàbit, sinó de la combinació de diferents factors relacionats amb l'estil de vida i l'entorn en què es desenvolupa.
Contacte
T'escoltem. Contacta amb nosaltres.
