El Parlament Europeu, a petició del Tribunal Suprem, ha votat a favor de retirar la immunitat a l'eurodiputat i líder de la formació ‘Se Acabó la Fiesta’, Alvise Pérez. Aquesta decisió permet que continuï la investigació oberta arran de la denúncia presentada per la fiscal especialitzada en violència de gènere i delegada de Delictes d'Odi, Susana Gisbert.
La querella interposada per Gisbert es basa en presumptes delictes d'injúries contra funcionari públic, coaccions, delicte d'odi i la possibilitat d'un delicte per incitació a l'odi, relacionats amb l'assetjament que va patir per xarxes socials. La causa se centra en diversos missatges que Alvise va publicar entre gener i febrer de 2024 al seu canal de Telegram, on va difondre la imatge de la fiscal i va criticar la seva tasca davant dels més de 40.000 seguidors que tenia en aquell moment. Com a conseqüència, milers d'usuaris van començar a assetjar-la i van començar una onada d'assetjament cap a la fiscal.
La immunitat parlamentària d'Alvise Pérez com a eurodiputat el protegia contra certes diligències judicials, bloquejant que el Tribunal Suprem avancés en la investigació, fins a obtenir el suplicatori del Parlament Europeu. Amb l'aixecament de la immunitat aprovat aquest dimarts al ple d'Estrasburg per majoria simple, el Suprem queda habilitat per desbloquejar el cas, citar-lo a declarar, practicar diligències d'instrucció pendents i, si escau, jutjar-lo per la presumpta campanya d'assetjament a xarxes socials.
Des de ‘ElConstitucional.es’ ens hem posat en contacte amb Susana Gisbert per recollir la seva valoració sobre els últims esdeveniments. “La notícia, com en qualsevol cas en què una comprova que la justícia avança, als seus passos, però avança, em congratula”, explica. Així mateix, reitera la seva confiança en el sistema judicial i manifesta: “Com a víctima, comprovar personalment que la justícia funciona és reconfortant”.
Sobre la condició d'immunitat que posseïa el denunciat per ser eurodiputat, Gisbert detalla que això ha endarrerit l'avenç de la causa. Segons explica, els fets es remunten a un moment anterior a la seva elecció com a parlamentari europeu, quan el cas va començar en un jutjat de València. No obstant això, el seu posterior aforament va obligar a traslladar el procediment al Tribunal Supremo i a iniciar els tràmits per sol·licitar el suplicatori. “Ara, per fi, s'obre la porta a seguir amb el procediment”, afirma.
Alvise, va fer una declaració voluntària davant el Suprem i va defensar els seus missatges dient que estava realitzant una “crítica política” i va apel·lar a la llibertat d'expressió. “Una crítica política a qui ni és política ni exerceix la política no té sentit”, assevera Gisbert i, sobre els límits de la llibertat d'expressió, afegeix: “Cap dret fonamental és il·limitat i, en aquest cas, com han demostrat les resolucions, s'han sobrepassat els límits”.
La fiscal descriu a més la gravetat dels missatges d'assetjament que va rebre. “Els missatges eren molt forts, tan forts que vaig prendre la decisió de denunciar”, assenyala. Segons relata, no es va tractar únicament de les publicacions del mateix Alvise, sinó de l'efecte multiplicador entre els seus seguidors. “Instava que em torpedinessin, que m'omplissin les xarxes, fins i tot van arribar a desitjar que em violessin diverses persones”.
L'assetjament va traspassar a més l'àmbit personal i va afectar el seu entorn familiar. “Van arribar a ficar-se a les xarxes socials de la meva filla, fins al punt que vaig haver de posar-la privada perquè no era suportable”, explica.
Tot i que assegura que no va sentir por en el pla físic, sí que reconeix l'impacte psicològic de l'assetjament: “Cada vegada que mirava el mòbil tenia ansietat i em va costar que se me n'anés”."
En cas que hi hagi una eventual indemnització, manté la mateixa postura que ja va expressar anteriorment: donar-la a causes vinculades amb la immigració. “No es pot renunciar a un import econòmic pels perjudicis soferts, però com que afortunadament no el necessito per viure, crec que el més adequat és que se'n beneficiïn precisament les persones que ell ha volgut perjudicar”, exposa.
Finalment, la fiscal reflexiona sobre l'auge de l'assetjament a les xarxes socials. Considera que, tot i que aquest tipus de conductes estan tipificades, existeixen dificultats pràctiques per a la seva persecució. “El problema és que en l'àmbit digital els servidors són en altres països i no sempre estan subjectes a la llei espanyola, a més de l'anonimat, que dificulta identificar els autors”, manifesta la fiscal.
Així mateix, adverteix d'un clar component de gènere en aquest tipus d'atacs: “Estic convençuda. Per la meva experiència com a fiscal, com a ciutadana i en aquest cas com a víctima. Si jo fos un home, estic segura que no m'haurien dit que desitjaven que em violessin grupalment”.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
