El Parlament Europeu vota aquest dimarts la suspensió de la immunitat d'Alvise Pérez, a petició del Tribunal Suprem, per permetre que avanci una investigació per presumpte assetjament a xarxes socials a Susana Gisbert, fiscal de delictes d'odi i discriminació.
La immunitat parlamentària no impedeix una investigació, però sí obliga que l'Eurocambra autoritzi el seu aixecament perquè el jutge pugui seguir endavant. No obstant això, si els membres del Parlament li aixequen la immunitat, no se li retira ni l'escó ni cap benefici de la seva condició d'eurodiputat.
Així mateix, l'alt tribunal sospita que l'eurodiputat va rebre 100.000 euros en efectiu d'un empresari dedicat a les criptomonedes, diners que haurien estat usats per a finançar la campanya per vies no declarades.
La denúncia de la fiscal
La causa es va obrir després d'una denúncia presentada per Susana Gisbert, qui va acusar Alvise de cometre delictes d'injúries contra funcionari públic, coaccions i un presumpte delicte d'odi, arran d'una crida feta per l'eurodiputat a través de xarxes socials instant els seus seguidors a assetjar-la.
Les actuacions d'Alvise no es van limitar a opinions polèmiques o comentaris crítics en aquestes plataformes. Segons la fiscal, el que va començar com una campanya de descrèdit es va convertir ràpidament en una allau coordinada d'assetjament.
“Ell instava els seus seguidors a que m'omplissin les xarxes, a que em perseguissin. Hi havia una frase, que era una cosa així com que a veure si em violaven uns menes”, va relatar la fiscal en una entrevista concedida a 'elPlural.com'. Així, aquest tipus d'incitació pública va generar una onada de missatges ofensius, que no només van afectar el seu entorn professional, sinó també la seva vida personal.
