El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha tornat a posar el focus sobre Espanya per l'ús abusiu de la temporalitat en el sector públic. En una sentència emesa aquest dimarts, el tribunal amb seu a Luxemburg considera que les mesures adoptades fins ara no són suficients per sancionar aquest abús ni per reparar adequadament els treballadors afectats.
En concret, el TJUE assenyala que les eines actuals, com la conversió en indefinit no fix, les indemnitzacions o els processos selectius, “no semblen permetre sancionar degudament aquesta utilització abusiva ni eliminar les conseqüències de l'incompliment del Dret de la Unió”. Aquesta afirmació suposa un seriós qüestionament del marc legal espanyol en matèria d'ocupació pública.
La sentència respon a una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem d'Espanya i deixa en mans d'aquest tribunal determinar si la normativa espanyola compleix amb la directiva europea sobre ocupació temporal. No obstant això, Luxemburg marca clarament els límits i obre la porta a mesures més contundents.
Entre elles, destaca la possibilitat, tot i que no obligatòria, de convertir en fixos treballadors temporals que hagin patit abús en la concatenació de contractes. Es tracta d'una reivindicació històrica de milers d'interins que han portat els seus casos als tribunals en els últims anys.
El TJUE també rebutja que la figura de l'indefinit no fix sigui una solució suficient. Segons la sentència, aquest model “manté l'afectat en situació de precarietat” i no garanteix l'estabilitat en l'ocupació, considerada un element essencial en la protecció dels treballadors dins del marc europeu.
Els jutges europeus critiquen igualment els processos d'estabilització impulsats a Espanya, en considerar que no compensen adequadament les víctimes de l'abús. En particular, qüestionen que es valori l'experiència prèvia sense limitar-la als qui han patit encadenament irregular de contractes, la qual cosa dilueix el caràcter sancionador d'aquestes mesures.
L'impacte potencial d'aquesta sentència és elevat: a Espanya encara hi ha entre 500.000 i 800.000 treballadors públics temporals, malgrat els processos d'estabilització realitzats en els últims anys. D'ells, uns 125.000 estarien en situació d'abús prolongat, segons estimacions del sindicat CSIF.
A més, la temporalitat en les administracions públiques continua sent molt alta, afectant aproximadament el 32% del total d'empleats, especialment en l'àmbit autonòmic i local. Aquesta xifra situa Espanya per sobre dels estàndards europeus i explica la reiterada intervenció de les institucions comunitàries.
Per la seva banda, el Govern ha tret importància a l'abast de la sentència. Des del Ministeri de Funció Pública, dirigit per Óscar López, asseguren que es tracta d'una sentència “merament aclaridora” que “no obliga a canviar la legislació” ni imposa la conversió automàtica de temporals en fixos, una opció que a més ha estat rebutjada pel Tribunal Constitucional.
La qüestió té també implicacions econòmiques. La manca d'una solució adequada ja va provocar que la Comissió Europea congelés 626 milions d'euros del pla de recuperació vinculats a aquesta reforma. Un bloqueig que podria mantenir-se si Espanya no adapta la seva normativa a les exigències europees en matèria d'ocupació pública.
