L'anunciada visita de Felip VI a Ceuta i Melilla ha col·locat l'assumpte més delicat de la relació amb el Marroc en el centre de l'agenda política. El Govern espanyol sosté que el viatge "tindrà lloc", encara que encara no té data i s'haurà d'organitzar juntament amb la Casa del Rei. Seria la primera presència oficial del monarca en ambdues ciutats des de la seva proclamació el 2014.
Rabat guarda per ara silenci. La reacció ha arribat des de la premsa marroquina i alguns cercles polítics i nacionalistes. 'Hespress' recull l'opinió de Yahya Yahya, responsable d'un comitè que reclama Ceuta i Melilla, qui considera el desplaçament una "provocació explícita". 'Yabiladi' es pregunta si pot repetir-se la crisi de 2007 i 'Alyaoum24' presenta la notícia parlant de la "Ceuta ocupada".
Aquestes posicions no tenen el caràcter d'una resposta oficial de Mohamed VI, encara que reflecteixen la sensibilitat amb la qual es rep l'anunci. El Marroc celebrarà eleccions legislatives el 23 de setembre i les reivindicacions territorials solen adquirir major pes durant les campanyes electorals.
La crisi que va provocar la visita de Joan Carles I el 2007
El precedent més proper es remunta a novembre de 2007. Joan Carles I i la reina Sofia van visitar Ceuta i Melilla en un moment de bones relacions entre José Luis Rodríguez Zapatero i Rabat. Mohamed VI va condemnar el viatge en un comunicat, el va qualificar de "lamentable" i "contraproduent" i el va presentar com una ofensa als sentiments nacionals marroquins.
Rabat va retirar llavors el seu ambaixador a Madrid, Omar Azziman. El diplomàtic va romandre fora d'Espanya durant 65 dies i va tornar el gener de 2008, després que el ministre d'Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, viatgés al Marroc per recompondre la relació. La protesta va tenir un fort component de política interna, però va obrir una crisi diplomàtica real entre tots dos països.
La situació actual incorpora un altre element sensible. Espanya necessita la col·laboració marroquina per gestionar els retorns després de l'entrada massiva de migrants a Ceuta i manté amb el país veí una estreta cooperació comercial, policial i antiterrorista. Al mateix temps, la visita traslladaria un missatge de suport institucional als ceutins i de plena sobirania espanyola sobre la ciutat.
Una visita encara sense data
Pedro Sánchez defensa que hi ha raons suficients per al desplaçament. La portaveu del Govern, Elma Saiz, ha assegurat que es produirà i ha expressat la confiança de l'Executiu que el Marroc comprengui que Ceuta i Melilla formen part del territori espanyol.
L'agenda oficial de Felip VI haurà d'acordar-se entre la Moncloa i la Zarzuela, amb el Govern al capdavant de la política exterior. El calendari permetrà mesurar el gest i evitar que interfereixi en la campanya marroquina o en la cooperació oberta per alleujar la pressió sobre Ceuta.
Madrid i Rabat van assumir el 2022 el compromís d'evitar reclamacions unilaterals de sobirania i actuacions que poguessin resultar ofensives per a l'altra part. Espanya ha rebutjat des de llavors qualsevol negociació sobre Ceuta i Melilla. Per ara, el viatge segueix sense data i el Govern marroquí tampoc ha presentat una protesta formal.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.