El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha pujat aquest dijous a la tribuna de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) mentre desenes de representants abandonaven els seus seients. Entre esbroncades, aplaudiments i crits de suport a Palestina, el president de la sessió ha hagut de demanar ordre abans que comencés una intervenció marcada des del primer minut pel creixent aïllament internacional del seu Govern.
Netanyahu ha reaccionat amb visible enuig al plant diplomàtic. “Si hi ha altres covards morals que encara no s'han retirat de la sala, si us plau, facin-ho ara”, ha etzibat des del faristol. L'abandonament ha deixat àmplies zones de l'hemicicle buides i una imatge difícil d'ocultar per a un dirigent que havia viatjat a Nova York amb la intenció de defensar les seves ofensives militars i combatre les acusacions de genocidi.
La protesta ha anat més enllà d'un gest protocol·lari. Les delegacions han donat l'esquena al cap d'un Govern sobre el qual pesen les conclusions de la comissió independent d'investigació de les Nacions Unides pel genocidi a Gaza i una ordre de detenció de la Cort Penal Internacional (CPI). El rebuig també s'ha traslladat als carrers de Nova York, on centenars de persones han participat en mobilitzacions propalestines i diverses han estat detingudes després de bloquejar el trànsit prop de la seu de l'ONU.
🚨 JUST NOW: HUNDREDS of people got up and WALKED OUT of the United Nations when Israeli PM Benjamin Netanyahu got up to speak
— Nick Sortor (@nicksortor) September 24, 2026
On the flip side, chants of "Am Yisrael Chai" echoed through the chamber as well.
The UN in general is such a circus pic.twitter.com/28pijutK54
El primer ministre israelià ha tractat de respondre al buit reivindicant la guerra contra l'Iran i presentant-se com a protector dels mateixos països que acabaven d'abandonar la sala. Ha assegurat que destruir les instal·lacions nuclears iranianes va ser “una de les decisions més fàcils” de la seva carrera i ha afirmat que, de no haver atacat, “estaríem tots morts”.
Netanyahu també ha agraït públicament el suport del president dels Estats Units, Donald Trump, a qui ha definit com el seu principal aliat. “Estem treballant junts per salvar la civilització”, ha proclamat després de defensar les operacions militars conjuntes contra l'Iran. El dirigent israelià ha evitat esmentar el cost humà d'una guerra que ha ampliat la inestabilitat regional i ha disparat novament els preus energètics.
L'atac de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 ha tornat a ocupar bona part del seu discurs. Netanyahu ha recordat l'assassinat d'unes 1.200 persones i el segrest de 251 ostatges per justificar l'ofensiva posterior sobre Gaza. “Ens vam aixecar i vam lluitar com lleons”, ha assegurat abans de presentar la devastació de la Franja com una resposta inevitable.
Netanyahu nega el genocidi documentat per l'ONU
“Acusar Israel de genocidi és la mentida més gran del segle”, ha afirmat Netanyahu. El seu discurs xoca amb les conclusions de la Comissió Internacional Independent d'Investigació de les Nacions Unides, que va determinar el 2025 que les autoritats israelianes havien comès genocidi a Gaza i ha sostingut enguany que aquests crims continuen, amb atacs deliberats contra la població palestina i especialment contra els menors.
Les dades recopilades per l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris ofereixen una dimensió concreta d'aquesta destrucció. Fins al 9 de setembre s'havien comunicat 73.669 palestins morts, el 82% de les estructures de Gaza estaven danyades o destruïdes i gairebé dos milions de persones necessitaven ajuda per trobar refugi. Més de 58.000 nens havien perdut un o els seus dos progenitors.
Sobre Netanyahu pesa des de novembre de 2024 una ordre de detenció de la Cort Penal Internacional per presumptes crims de guerra i de lesa humanitat. Els magistrats van trobar motius raonables per atribuir-li responsabilitat per utilitzar la fam com a mètode de guerra i per atacs contra la població civil. Israel rebutja la jurisdicció del tribunal i els Estats Units, que tampoc forma part de la CPI, manté protegit el mandatari durant la seva visita.
El primer ministre ha dedicat una altra part de la seva intervenció a carregar contra l'alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, després que aquest el definís com a “criminal de guerra” i reclamés al Govern federal que actués davant l'ordre d'arrest. Netanyahu l'ha acusat sense proves de donar suport a Hamàs i d'alimentar l'antisemitisme. Mamdani ha condemnat reiteradament l'odi contra la comunitat jueva i sosté que el Govern israelià utilitza aquesta acusació per desacreditar les crítiques a la seva actuació a Palestina.
Netanyahu també ha reduït la violència dels colons israelians a Cisjordània a l'actuació d'un petit grup de joves “delinqüents”. La seva versió contrasta amb les alertes de les Nacions Unides sobre l'augment dels atacs, les demolicions, la confiscació de terres i l'expansió dels assentaments, un procés que el secretari general de l'ONU ha relacionat aquesta mateixa setmana amb el perill d'una neteja ètnica.
L'escena s'ha produït poques hores després que el president de l'Estat de Palestina, Mahmud Abás, hagués d'intervenir mitjançant un vídeo gravat perquè l'Administració Trump li havia negat el visat. Netanyahu sí que ha pogut ocupar físicament la tribuna, encara que desenes de delegacions han decidit marxar abans d'escoltar-lo.
