França i Dinamarca són els països d'Europa al capdavant de legislar la utilització de les xarxes en menors d'edat. Al país gal s'ha aprovat un projecte de llei per verificar l'edat i restringir l'accés de menors de 15 anys a les xarxes. Els danesos plantegen seguir el mateix exemple. En el cas de Portugal i Regne Unit ja hi ha un procediment parlamentari obert. Els anglesos pretenen prohibir l'ús als menors de 16 anys, mentre que a Lisboa es planteja si entre els 13 i 16 anys es pot intermediar amb un control parental.
A Espanya, Pedro Sánchez, va anunciar el passat 3 de febrer la intenció de llevar l'accés a xarxes socials a menors de 16 anys. Va detallar un paquet de cinc mesures per fer front als abusos de les grans plataformes digitals i garantir un entorn digital segur. El seu pla posa el focus també sobre la responsabilitat dels directius d'aquestes plataformes. No és casualitat que aquestes mesures arribin en diferents punts d'Europa, i és que al novembre ja hi va haver un debat a la Unió Europea sobre els problemes existents de les xarxes per als menors.
El Parlament Europeu va aprovar per una majoria de 483 vots a favor i 92 en contra, un informe en el qual demana una major protecció per als menors enfront de la manipulació i l'addicció que poden generar les xarxes socials. El Parlament proposa els 16 anys com a edat mínima per a l'accés a xarxes socials i dóna suport a l'opció que des dels 13 puguin entrar amb permís parental.
D'aquesta manera se segueix el camí que ha marcat Austràlia, primer país a regular l'accés dels menors a les xarxes socials. El passat 10 de desembre va entrar en vigor la llei que prohibia als menors de 16 crear ni mantenir comptes en aplicacions com Facebook, X, Threads, Snapchat, Instagram, TikTok, Twitch, Reddit i YouTube.
