El Govern francès ha anunciat una reforma del sistema educatiu després de setmanes de protestes estudiantils contra les condicions de l'educació secundària i l'accés a la universitat. Entre les principals mesures figura la transformació de Parcoursup el 2027 i la seva substitució el 2028, a més de la creació de noves places universitàries i un pla d'inversió per millorar les infraestructures educatives.
Les propostes s'han presentat aquest dilluns després d'una reunió entre el primer ministre francès, Sébastien Lecornu, i diverses organitzacions estudiantils a la seu del Govern, a Matignon. L'Executiu busca respondre a les principals reclamacions dels joves, que denuncien problemes d'accés a l'educació superior, aules saturades i centres amb instal·lacions deficients.
Malgrat valorar les mesures anunciades, els representants estudiantils han advertit que encara no són suficients per posar fi a les protestes. Reclamen que les promeses es converteixin en canvis reals i que el Govern concreti com i quan s'aplicaran.
Parcoursup, en el centre de les protestes estudiantils
Una de les principals reivindicacions dels estudiants francesos és la reforma de Parcoursup, la plataforma utilitzada per sol·licitar plaça en l'educació superior. El sistema ha rebut crítiques tant dels alumnes com del professorat per la seva complexitat i per la càrrega de treball que genera en els docents.
El ministre d'Educació Superior, Philippe Baptiste, ha anunciat que la plataforma experimentarà una "important transformació" el 2027 i serà substituïda el 2028. No obstant això, ha advertit que la reforma necessita temps perquè alguns canvis depenen de modificacions en la legislació francesa. "Existeixen diversos paràmetres de Parcoursup que només poden modificar-se si la llei mateixa evoluciona", ha explicat Baptiste.
Per la seva banda, el ministre d'Educació, Édouard Geffray, ha defensat el compromís de l'Executiu amb les mesures anunciades. "Cap de les decisions que prenem són promeses buides. Tot el que diem es complirà i es respectarà dins de terminis específics i amb xifres concretes", ha assegurat.
La reforma de Parcoursup és una de les principals demandes de les mobilitzacions, que també reclamen canvis més amplis en l'educació secundària. Els estudiants denuncien la saturació de les aules i les deficiències de les instal·lacions, problemes que, a parer seu, dificulten el desenvolupament de les classes i l'accés a una educació en bones condicions.
França planteja 15.000 places universitàries i 5.000 milions per a renovar centres
A més de modificar l'accés a la universitat, el Govern francès ha presentat altres mesures per a respondre a la saturació del sistema educatiu. Una d'elles és l'obertura de 15.000 noves places en l'educació superior, amb l'objectiu d'ampliar la capacitat dels centres i facilitar l'accés dels estudiants.
El pla també inclou una inversió de 5.000 milions d'euros per a millorar les infraestructures educatives. D'aquesta quantitat, 1.000 milions es destinaran a la renovació d'universitats fins a 2031, mentre que la resta es canalitzarà mitjançant préstecs per a finançar obres en instituts. Una altra de les propostes és estudiar la possibilitat de vincular les beques estudiantils a la inflació. Aquesta mesura permetria adaptar les ajudes a l'evolució dels preus, encara que encara no s'han concretat les condicions de la seva aplicació.
Les organitzacions estudiantils han rebut favorablement l'anunci de mesures concretes, però mantenen les seves reserves fins a conèixer els detalls i comprovar que es compleixen els compromisos. "Arribarem fins al final perquè encara no és del tot satisfactori", ha declarat Louis Letoublon, vicepresident de l'organització Les Lycéens, després de la reunió amb Lecornu. En la mateixa línia, Nathanael Combay, president del consell de Renouveau Lycéen, ha reclamat "resultats concrets".
L'activista i influencer Mathilde Fouqué també ha explicat davant els mitjans francesos que el Govern està valorant diverses iniciatives per a respondre a les demandes dels estudiants. Per ara, els representants juvenils consideren que l'anunci suposa un avanç, però no una solució definitiva. Les protestes podrien continuar mentre les reformes segueixin en fase de revisió i no hi hagi garanties clares sobre la seva posada en marxa. El repte de l'Executiu francès serà convertir les promeses en canvis efectius per a respondre al descontentament dels estudiants.
