El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha assegurat que el Govern no té “cap temor” que les escenes de violència registrades en els últims dies a França, en el marc de l'onada de protestes contra l'Executiu, puguin repetir-se a Espanya, en sostenir que al país totes les reformes s'han impulsat mitjançant el diàleg amb els agents socials.
En declaracions a Telecinco, el ministre ha reconegut que a França “hi ha una violència que és insuportable i que és totalment condemnable”, encara que ha demanat distingir entre aquesta situació i l'exercici de drets fonamentals per part de la ciutadania.
“Violència sense sentit” enfront del dret de manifestació
Per a José Manuel Albares, és necessari separar “la violència sense sentit i descomunal d'uns pocs” del “legítim dret a exercir el dret de manifestació i de vaga de la immensa majoria dels francesos” que participen en les mobilitzacions.
En aquesta mateixa línia, el ministre ha insistit que el Govern no veu cap motiu per a pensar que el que està ocorrent al país veí, o en altres països europeus, vagi a traslladar-se a Espanya, on, segons ha defensat, en els últims anys s'han aprovat “importantíssimes reformes” amb millores històriques en les pensions, el salari mínim interprofessional, les beques, l'educació pública i la sanitat pública.
Diàleg social i protestes pacífiques a Espanya
Albares ha subratllat que “tot s'ha fet sempre amb pau social, a través del diàleg com li agrada a aquest Govern progressista”, i ha afegit que els diferents agents socials han participat activament en aquest procés, “arribant a consensos, trobant acords”.
Segons el titular d'Exteriors, aquest clima d'acord explica que Espanya tingui avui “un dels majors creixements de tota Europa i de tot el món més avançat”. Per tot això, ha reiterat que l'Executiu no tem veure a Espanya escenes com les de França.
El ministre també ha destacat que al país s'han produït “manifestacions molt importants, seguides per milers i milers d'espanyols en tota Espanya”, en favor de l'educació pública i del dret a l'habitatge, i ha sostingut que aquestes mobilitzacions s'han desenvolupat “de manera totalment pacífica”, amb ciutadans que expressen les seves reivindicacions a través del seu dret a manifestar-se.
