França crema per l'educació: desenes de milers d'estudiants surten al carrer contra el deteriorament de l'ensenyament públic

Desenes de milers d'estudiants de secundària van sortir al carrer dimarts a París i en altres regions de França, juntament amb professors, universitaris i sindicalistes, per exigir més recursos per a l'educació, en una jornada marcada per la tensió dels últims dies i per una forta vigilància policial. En les marxes van abundar les consignes contra la repressió i els manifestants van comptabilitzar 450.000 persones a tot el país, de les quals 100.000 es van concentrar a la capital. El govern de Sébastien Lecornu va rebaixar aquestes xifres a 100.000 per al conjunt del país.

Els estudiants denuncien les males condicions dels edificis, les aules massificades i la falta de professors, una situació que complica la cobertura de baixes i absències, especialment als barris populars. “La Generació Z s'aixeca i vol ser escoltada”, va declarar a France Presse Lilia, una estudiant de 19 anys que va acudir a manifestar-se. La jove va afegir que espera que el president Emmanuel Macron atengui les demandes del moviment: “En lloc de finançar guerres, hauria de finançar el seu propi país”.

Dues setmanes de protestes amb incidents i ferits

Les mobilitzacions estudiantils arriben després de dues setmanes de protestes que han anat augmentant en intensitat i extensió. Les primeres concentracions van estar centrades principalment en les condicions dels centres educatius, la falta de professors i mitjans i l'impacte de les retallades sobre els estudiants. Amb el pas dels dies, les protestes s'han estès a nombrosos instituts i han derivat en bloquejos, enfrontaments amb les forces de seguretat i diverses detencions.

Un dels episodis més greus es va produir a Lens, al nord de França, on un estudiant de 15 anys va resultar greument ferit durant una intervenció policial. El menor va perdre una mà i part de l'avantbraç després de l'impacte d'una granada atordidora. El succés ha elevat la preocupació per l'ús de material antiavalots i ha obert una investigació per determinar les circumstàncies exactes en les quals es va produir la lesió.

La tensió s'ha traslladat també al terreny polític. El Govern francès defensa la necessitat de garantir l'ordre davant els episodis violents registrats durant algunes mobilitzacions, mentre els sectors de l'oposició i les organitzacions estudiantils reclamen que s'atenguin les demandes que hi ha darrere de les protestes. Entre elles es troben la falta de recursos en l'educació pública, les condicions dels centres i les ajudes destinades als joves. El conflicte es desenvolupa a més a pocs mesos de les pròximes eleccions presidencials, previstes per a l'abril de 2027. La situació econòmica, l'augment del cost de vida i les decisions de l'Executiu per reduir la despesa pública han convertit les protestes en un nou focus de tensió política, amb el debat sobre les retallades i els serveis públics en el centre de la discussió.

El Govern nega la "repressió policial" mentre creix la tensió als carrers

Davant l'Assemblea Nacional, el primer ministre va condemnar la violència registrada al marge de les manifestacions, va negar que hi hagués “repressió policial”, una acusació llançada des de diferents sectors, i va anunciar la suspensió de les classes als instituts al final de la setmana per organitzar un “espai de democràcia interna”. En total, una quarta part dels instituts de secundària, 891 de 3.700, van veure les seves classes “suspeses, ja fos totalment o parcialment” dimarts, segons el Ministeri d'Educació.

En aquest context, l'agent de policia que va disparar el llançagranades que va ferir greument a la cara l'Eden, de 14 anys, la setmana passada a Saint-Ouen-l'Aumône (Val-d'Oise), ha estat imputat per violència, segons el fiscal de Pontoise. L'agent està acusat de “violència exercida per una persona dipositària de l'autoritat pública amb resultat de mutilació o invalidesa permanent”, ha quedat sota control judicial i té prohibit exercir les seves funcions fins a nova ordre, va precisar la fiscalia.

La crisi deixa així l'Executiu davant un doble front: respondre a unes reivindicacions estudiantils que s'han estès per tot el país i, al mateix temps, contenir una escalada de violència que ja ha deixat desenes de joves ferits i ha obert un nou debat sobre l'actuació de les forces de seguretat. A poc més de sis mesos de les presidencials, les protestes han deixat de ser únicament un conflicte en els instituts i s'han convertit en un dels principals focus de tensió política i social a França.