França ha viscut una primera nit de relativa tranquil·litat després d'imposar un toc de queda en diverses zones de París per frenar els disturbis, els saquejos i els enfrontaments registrats durant el cap de setmana. Les autoritats han mantingut les restriccions i preparen un nou dispositiu de seguretat davant les protestes previstes per al pròxim dissabte, 24 d'octubre.
Les mesures arriben després d'una onada de mobilitzacions contra l'encariment de la vida, els problemes en el sistema educatiu i el deteriorament dels serveis públics que va acabar amb episodis de violència en diverses ciutats franceses. Durant els disturbis es van produir incendis, destrosses en comerços i enfrontaments amb la Policia. Segons les dades difoses per les autoritats franceses, al voltant de 2.400 persones van ser detingudes durant el cap de setmana.
A París, el toc de queda es va aplicar en zones com la plaça de la República i l'àrea comercial de Les Halles, on es va prohibir romandre entre les 23:00 i les 6:00 hores. També es van restringir les manifestacions en determinats punts de la capital. La Policia ha assegurat que les mesures van contribuir a recuperar la tranquil·litat durant la nit.
El Govern francès reconeix errors i prepara un nou desplegament policial
El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha reconegut que hi va haver errors en la resposta de les autoritats als disturbis. Entre ells, ha assenyalat errors en els serveis d'informació i una distribució policial massa estàtica, que va deixar desprotegides algunes zones urbanes enfront dels saquejos. Lecornu ha defensat que la prioritat és recuperar l'ordre públic i ha advertit que el dispositiu de seguretat del pròxim dissabte serà "massiu". El Govern també contempla recórrer a militars per vigilar llocs sensibles i permetre que més agents policials es concentrin en les zones on puguin produir-se nous enfrontaments.
Per la seva part, el ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, ha reconegut les dificultats de l'actuació policial i ha demanat disculpes pels errors registrats. El president francès, Emmanuel Macron, va rebutjar la seva dimissió i li va encarregar investigar els errors de planificació i d'informació que van contribuir a la violència. L'Executiu atribueix part dels disturbis a grups d'extrema esquerra i a saquejadors, encara que les causes de les protestes també estan relacionades amb el malestar social i econòmic.
Les mobilitzacions podrien continuar durant els pròxims dies. Organitzacions estudiantils han anunciat noves protestes per a denunciar els problemes de l'educació pública, mentre grups vinculats al moviment de les armilles grogues han convocat accions contra l'augment del preu dels combustibles.
Meloni anuncia mesures més dures i l'ONU demana diàleg i respecte als drets humans
La tensió també ha arribat a Itàlia, on la primera ministra, Giorgia Meloni, ha condemnat els disturbis i els saquejos registrats en ciutats com Milà. La dirigent italiana va qualificar els responsables dels actes violents de "bandes de pinxos" i va defensar una resposta ferma davant els atacs contra comerços i agents de seguretat.
El Govern italià ha aprovat noves mesures de seguretat després dels enfrontaments del cap de setmana. Entre aquestes figura el desplegament de 500 militars addicionals a Milà, que podran exercir funcions policials, a més de noves disposicions per a dificultar que els menors participin en actes violents. Durant els disturbis a la ciutat van ser detingudes més de 270 persones, al voltant del 80% menors d'edat, i 14 agents van resultar ferits.
Enfront de l'enduriment de les mesures de seguretat, l'ONU ha demanat als governs europeus que combinin la resposta als disturbis amb la protecció dels drets fonamentals. L'alt comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, Volker Türk, ha condemnat tots els actes violents, però també ha expressat la seva preocupació per les informacions sobre un ús innecessari o excessiu de la força contra manifestants, inclosos menors. Türk ha defensat que la població té dret a manifestar-se pacíficament i a expressar les seves reivindicacions.
També ha reclamat investigacions ràpides i independents sobre les possibles actuacions policials il·legals i ha instat les autoritats a obrir vies de diàleg amb els joves per a abordar problemes com l'educació, l'habitatge, el cost de la vida i la desigualtat. La crisi, que afecta diversos països europeus, reflecteix així un doble desafiament per als governs: contenir els actes violents i respondre al descontentament social que ha portat milers de persones als carrers. Mentre França prepara un nou dispositiu policial i Itàlia endureix les seves mesures, Nacions Unides insisteix que la seguretat ha d'anar acompanyada de diàleg, proporcionalitat i respecte als drets humans.
