Donald Trump afronta aquest dimarts 3 de novembre unes eleccions legislatives que poden canviar el rumb de la seva presidència. Els sondejos i les projeccions situen els demòcrates com a favorits per a recuperar la Cambra de Representants i els donen opcions d'arrabassar també el Senat als republicans, encara que la batalla per aquesta última cambra continua molt oberta.
Les eleccions de mig mandat, conegudes als Estats Units com a midterms, arriben amb Trump desgastat en les enquestes, preocupació pel cost de la vida i una oposició mobilitzada. Si els demòcrates aconsegueixen controlar almenys una de les dues cambres, el president perdrà la majoria parlamentària que ha acompanyat l'arrencada del seu segon mandat i tindrà més dificultats per a tirar endavant els seus plans.
El resultat encara està per decidir i dependrà de desenes de curses estatals i de districte. Però les dades mostren un escenari preocupant per a la Casa Blanca. L'últim sondeig de The Economist i YouGov, realitzat entre el 23 i el 26 d'octubre, dona als demòcrates un avantatge d'onze punts entre els qui ja han votat o asseguren que ho faran amb tota seguretat.
En aquest grup, el 52% s'inclina pels candidats demòcrates al Congrés i el 41% pels republicans. La diferència es redueix a sis punts entre el conjunt dels votants registrats, una mostra que la participació serà decisiva. La mateixa enquesta situa l'aprovació de Trump en el 39%, enfront d'un 58% que desaprova la seva gestió.
Mentre els republicans tracten de mobilitzar els seus votants en la recta final, Trump ha tornat a posar en qüestió el procés electoral. Aquesta setmana va assegurar que acceptarà els resultats "si són eleccions honestes", una condició amb la qual recupera un discurs que ja va utilitzar abans d'anteriors votacions i que ha alimentat els dubtes entre els seus seguidors.
Els demòcrates parteixen amb avantatge a la Cambra
Dimarts es renovaran els 435 escons de la Cambra de Representants, elegits en districtes de tot el país. Per a controlar la cambra calen 218. Els demòcrates necessiten un guany net de tres escons respecte al resultat de 2024 per a assolir aquesta majoria, encara que la composició de la Cambra pot variar durant la legislatura per vacants o eleccions especials.
Les projeccions apunten que tenen una oportunitat d'aconseguir-ho. El Cook Political Report, una de les referències de l'anàlisi electoral nord-americana, va revisar aquest divendres dotze curses de la Cambra en direcció favorable als demòcrates i va situar la seva possible majoria entre 227 i 240 escons.
El model independent Call the Map calculava aquest divendres una probabilitat del 85% que els demòcrates recuperin la Cambra. Un altre model, Scrutinel, elevava aquesta possibilitat al 93%. Són simulacions elaborades amb enquestes i altres dades, no un resultat electoral: fins i tot una opció amb poques probabilitats pot acabar produint-se.
L'avantatge nacional demòcrata tampoc es trasllada automàticament al nombre de representants. Als Estats Units, cada escó es decideix en el seu propi districte, de manera que importen la distribució geogràfica del vot, els candidats concrets i la participació en les curses més ajustades.
Entre els territoris a seguir hi ha Pennsilvània, on diversos representants republicans defensen districtes competitius. En el vuitè districte, per exemple, Cook ha mogut la cursa de l'empat cap a un lleuger avantatge demòcrata. També poden ser importants les disputes en estats com Texas, on els límits dels districtes han estat redibuixats amb l'impuls dels republicans.
El partit que ocupa la Casa Blanca sol patir desgast en les eleccions de meitat de mandat. Trump ja va viure una derrota a la Cambra el 2018, durant la seva primera presidència, quan els demòcrates van aconseguir 235 escons i van recuperar el control enfront dels republicans.
Una nova majoria demòcrata permetria al partit presidir comissions, obrir investigacions i reclamar documentació a l'Administració. També podria bloquejar projectes legislatius del president. Si els demòcrates vencen, el seu líder a la Cambra, Hakeem Jeffries, es perfila com a candidat a presidir-la, una decisió que correspondrà als membres de la nova Cambra.
El Senat segueix obert i diversos estats republicans entren en disputa
La batalla pel Senat és diferent. Els republicans tenen ara una majoria de 53 senadors enfront de 47 del bloc demòcrata, inclosos els independents que voten habitualment amb ell. Al novembre es disputen 35 dels 100 escons i els demòcrates necessiten acabar amb almenys 51 per controlar la cambra, ja que un empat a 50 donaria al vicepresident republicà, JD Vance, el vot de desempat.
Els models coincideixen que la Cambra de Representants és més favorable per als demòcrates, però difereixen sobre les seves opcions al Senat. Aquest divendres, Call the Map els donava un 60% de probabilitat de controlar-lo, enfront del 71% calculat per Scrutinel. Les diferències entre models mostren que diverses curses estatals poden inclinar el resultat cap a un costat o l'altre.
L'enquesta de The Economist i YouGov també reflecteix aquesta dificultat. Entre els votants amb més probabilitat d'acudir a les urnes en estats que elegeixen senador, l'avantatge demòcrata era de quatre punts, inferior a la que registraven els seus candidats a la Cambra en el conjunt del país.
Una de les disputes més observades és a Carolina del Nord, on l'exgovernador demòcrata Roy Cooper s'enfronta al republicà Michael Whatley. Cooper ha aconseguit un important avantatge de finançament: fins a mitjans d'octubre havia recaptat uns 49,6 milions de dòlars, enfront dels 13,7 milions del seu rival, segons Associated Press.
A Ohio, l'exsenador demòcrata Sherrod Brown intenta recuperar un escó per al seu partit enfront del republicà Jon Husted, nomenat per ocupar la plaça que va deixar JD Vance en arribar a la vicepresidència. Trump va guanyar Ohio en les seves tres campanyes presidencials, però les enquestes descriuen ara una cursa competitiva.
També està en joc Texas, un estat que els republicans dominen des de fa dècades. Allà competeixen el demòcrata James Talarico i el fiscal general republicà Ken Paxton, aliat de Trump que va derrotar en les primàries el senador John Cornyn. Fins a mitjans d'octubre, Talarico havia recaptat més de 146 milions de dòlars, molt per sobre dels 22 milions de Paxton.
A Maine, la senadora republicana Susan Collins busca la reelecció enfront del demòcrata Troy Jackson. I a Kansas i Iowa, dos estats tradicionalment favorables als republicans, Trump ha afegit actes de campanya per a aquest diumenge amb la finalitat de mobilitzar els seus votants i donar suport als seus candidats al Senat.
El vot anticipat ja està creixent en diversos d'aquests territoris. A Texas, més de 6,3 milions de persones havien votat fins dimecres, enfront de 4,2 milions en el mateix moment de les legislatives de 2022. Una participació anticipada més alta no permet saber per si sola qui guanyarà, perquè una part d'aquests electors podria haver votat igualment el dia de l'elecció.
El control del Senat resulta especialment important per a Trump perquè aquesta cambra intervé en la confirmació de jutges, membres del Govern i altres nomenaments federals. Una majoria demòcrata podria dificultar aquestes designacions, a més de frenar lleis impulsades per la Casa Blanca.
Trump torna a sembrar dubtes abans de les urnes
El president ha convertit bona part de la campanya en una defensa de la seva gestió i en una crida als seus seguidors perquè evitin una victòria demòcrata. Però també ha tornat a recórrer a acusacions sobre la netedat de les eleccions, després d'haver difós durant anys la falsa tesi que li van robar les presidencials del 2020.
Aquesta setmana, Trump va afirmar que acceptarà el resultat "si són eleccions honestes". En els seus mítings ha acusat els demòcrates de fer trampes i ha qüestionat procediments electorals en diferents estats. No ha aportat proves d'un frau generalitzat que justifiqui anticipar que els resultats del 3 de novembre seran manipulats.
La controvèrsia ha arribat també als tribunals. El Departament de Justícia de la seva Administració ha intentat que Califòrnia apartés temporalment paperetes de persones a les quals el Govern federal considera possibles no ciutadans, fins a comprovar la seva situació. Les autoritats de l'estat han qüestionat la fiabilitat de la llista i els tribunals han rebutjat per ara la petició de separar aquests vots.
El vot de persones sense ciutadania en eleccions federals és il·legal, però les dades disponibles indiquen que els casos detectats són poc freqüents i no s'ha demostrat que existeixi un frau generalitzat capaç d'alterar el resultat de les eleccions estatunidenques.
Al mateix temps, Trump afronta el descontentament econòmic d'una part de l'electorat. En un sondeig d'ABC News, The Washington Post i Ipsos publicat a l'octubre, més enquestats confiaven en els demòcrates per gestionar el cost de la vida —un 38%— que en els republicans —un 24%—.
Les votacions de dimarts no elegeixen president. Trump seguirà a la Casa Blanca, però el Congrés que surti de les urnes determinarà amb quins suports i amb quins controls haurà de governar durant la resta del seu mandat. Els nous representants i senadors prendran possessió el gener del 2027.
