Trump i Vance aprofiten la crisi migratòria a Ceuta per parlar d'"invasió d'Occident" i fer campanya contra els demòcrates

Donald Trump ha necessitat una pregunta en televisió per a convertir la tragèdia de Ceuta en un anunci de campanya. El president dels Estats Units ha qualificat de "terribles" les imatges de la ciutat autònoma i les ha utilitzat immediatament per a atacar els demòcrates, sense dedicar ni una sola paraula a les víctimes ni demanar explicacions al Marroc pel que ha passat a la seva frontera.

"És terrible. Recordeu aquesta imatge. Així estarem nosaltres d'aquí a tres anys si guanya el bàndol equivocat", ha afirmat Trump durant una conversa amb la cadena conservadora 'Fox News'. El dirigent ultra ha advertit, a més, que els estatunidencs "no viuran gaire bé" si els demòcrates tornen al poder.

Contingut relacionat

El Govern desplegarà una barrera marítima a Ceuta i accelerarà les repatriacions després de l'entrada de més de 50.000 migrants

La crisi ha deixat desenes de morts i una ciutat d'uns 85.000 habitants completament desbordada. El Ministeri de l'Interior ha calculat que unes 50.000 persones van creuar des del Marroc durant dijous, mentre el president ceutí, Juan Jesús Vivas, ha elevat l'estimació fins a les 60.000. Milers ja han començat a tornar al país veí.

Trump ha passat per sobre d'aquesta dimensió humana per a portar la conversa fins a Washington. Ceuta li ha servit per a defensar la seva política de deportacions, alimentar la por a la immigració i mobilitzar el seu electorat quan falten quatre mesos per a les eleccions legislatives i la cursa presidencial del 2028 comença a aparèixer a l'horitzó.

Ceuta entra en la campanya de Trump

El president estatunidenc ha construït bona part del seu segon mandat al voltant de la persecució de la immigració irregular. La seva Administració ha restringit l'accés a l'asil, ha desplegat agents migratoris en diferents estats i ha executat batudes i deportacions massives que han provocat protestes, denúncies per abusos i una creixent oposició social.

La Casa Blanca ha presentat ara Ceuta com la imatge del que passaria als Estats Units sota un Govern demòcrata. El vicepresident JD Vance ha parlat directament de "la Invasió d'Occident" i ha donat "gràcies a Déu" per la victòria electoral de Trump.

Vance ha descrit el que ha passat com a conseqüència de "la migració massiva i les polítiques globalistes de l'esquerra radical". El missatge utilitza milers de persones com una amenaça uniforme i elimina de les imatges els qui han mort, les famílies que també van creuar i els menors que van quedar atrapats en l'allau.

Stephen Miller, principal ideòleg de la política migratòria de Trump, també ha utilitzat Ceuta per carregar contra l'oposició. L'assessor ha assegurat que els demòcrates permetran que les llars nord-americanes siguin "trepitjades i robades per invasors" si recuperen poder. El director de comunicació de la Casa Blanca, Steven Cheung, ha difós el mateix marc en comparar les imatges espanyoles amb la frontera durant el mandat de Joe Biden.

L'ofensiva ha arribat fins al Departament d'Estat. L'organisme dirigit per Marco Rubio ha expressat el seu suport al "poble d'Espanya", però ha responsabilitzat directament el Govern de Pedro Sánchez de la crisi. Washington acusa l'Executiu espanyol de realitzar "esforços deliberats" per facilitar la immigració irregular massiva cap a Europa.

El missatge afegeix que els Estats Units estudien mesures per protegir els seus ciutadans a Espanya d'aquesta suposada amenaça i que està disposat a ajudar altres aliats europeus. El Departament d'Estat planteja així possibles actuacions en territori d'un soci de l'OTAN mentre culpa el seu Govern democràticament elegit sense aportar proves d'una actuació deliberada.

La Casa Blanca també ha relacionat l'entrada massiva amb la política migratòria espanyola. No obstant això, les persones que han arribat ara a Ceuta queden fora de la regularització extraordinària aprovada pel Govern. El procediment va tancar el passat 30 de juny, exigia trobar-se a Espanya abans de l'1 de gener i obligava a acreditar almenys cinc mesos de permanència.

La crisi ha permès a Trump reobrir el seu enfrontament amb Sánchez tot just dotze dies després de l'acostament escenificat durant la final del Mundial a Nova Jersey. Les diferències entre tots dos governs abasten la despesa en defensa, la negativa espanyola a assolir el 5% del PIB, l'ús de les bases de Rota i Morón durant la guerra de l'Iran i la posició de Moncloa davant Palestina i Israel.

L'aliat marroquí que queda fora del repartiment de culpes

La duresa de Washington amb Sánchez contrasta amb el seu silenci davant Mohamed VI. Qualsevol explicació completa del que ha passat passa pel costat marroquí de la frontera, des d'on desenes de milers de persones van aconseguir arribar fins a Ceuta per terra i mar en tot just unes hores.

Les forces marroquines han desplegat després unitats antiavalots, gasos lacrimògens i canons d'aigua per frenar nous intents. Rabat també està col·laborant en el retorn dels qui han decidit tornar. Segueix pendent aclarir com va poder formar-se una concentració de semblant magnitud i per què els controls van quedar desbordats durant les primeres hores.

Trump, Vance i la Casa Blanca han reservat els seus atacs per a Sánchez i els demòcrates. Cap dels seus principals missatges ha reclamat públicament explicacions al Govern marroquí, malgrat que els Estats Units mantenen una relació privilegiada amb Rabat i considera Mohamed VI un dels seus aliats més importants al nord d'Àfrica.

Marco Rubio va publicar aquest dijous, quan la crisi ja colpejava Ceuta, un entusiasta missatge de felicitació al rei per l'aniversari de la seva arribada al tron. El secretari d'Estat va definir el Marroc com "un pilar de l'estabilitat i la seguretat regionals" i va presumir de l'aliança més longeva de la història nord-americana.

Rubio va aprofitar a més el comunicat per reiterar que els Estats Units reconeixen la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental i consideren el pla d'autonomia de Rabat com l'única base acceptable per resoldre el conflicte. Washington manté així el gir adoptat per Trump el 2020, quan va recolzar les pretensions de Mohamed VI sobre l'antiga colònia espanyola.

La proximitat entre tots dos governs ha tingut aquesta mateixa setmana una expressió especialment personal. Trump va anunciar diumenge que el Marroc havia decidit batejar amb el seu nom la carretera de 1.055 quilòmetres que connecta Tiznit amb Dakhla i travessa bona part del Sàhara Occidental sota control marroquí. El president va agrair a Mohammed VI el "gran honor" i va expressar el seu desig de recórrer aviat tota la via.

Rabat encara no ha confirmat públicament el canvi de denominació anunciat per Trump. La carretera, operativa des de gener i valorada en uns 1.000 milions de dòlars, forma part dels grans projectes amb què el Marroc pretén reforçar el seu control econòmic i polític sobre el Sàhara. L'homenatge arriba després que Trump lliurés a Mohammed VI un dels seus èxits diplomàtics més grans en reconèixer la sobirania marroquina sobre el territori.

El clima favorable a Rabat també ha arribat a sectors influents de la dreta nord-americana. Michael Rubin, antic assessor del Pentàgon i analista del conservador American Enterprise Institute, ha demanat a Trump i Rubio que reconeguin Ceuta i Melilla com a "territori marroquí ocupat" i ha arribat a defensar una nova 'Marxa Verda' sobre ambdues ciutats.

Rubin no té actualment un càrrec oficial i les seves paraules tampoc representen la posició formal de Washington. Els seus plantejaments mostren l'espai que les reivindicacions marroquines han guanyat dins de determinats cercles neoconservadors i pròxims al moviment MAGA, on l'hostilitat cap a Sánchez conviu amb una creixent simpatia per les aspiracions territorials de Rabat.

El missatge d'agraïment a Mohammed VI continua fixat en el perfil de Trump a 'Truth Social'. El president nord-americà assegura allà que espera recórrer "tant de bo aviat" l'autopista que el Marroc hauria dedicat al seu nom.