Donald Trump va demanar als nord-americans que votessin com si el seu nom estigués a les paperetes. Després de perdre el control de les dues cambres del Congrés i veure caure governs republicans que semblaven fora de perill, ha triat una altra explicació. "Jo no figurava a les paperetes i, si hi hagués figurat, hauríem guanyat PER MAJORIA AIXAFANT!", va escriure durant la nit electoral. El president que havia convertit les midterms en un examen sobre el seu mandat ara intenta apartar-se dels seus resultats.
La dimensió del càstig s'entén millor mirant on han guanyat els demòcrates. Texas enviarà al Senat a James Talarico i tindrà a Gina Hinojosa com a governadora. Kansas ha elegit un senador demòcrata per primera vegada des de 1932. Carolina del Sud, Iowa i Ohio també han canviat de mans escons republicans. Són victòries que obliguen a revisar un mapa electoral acostumat a donar per perduts amplis territoris per als demòcrates.
Les projeccions del New York Times situen els demòcrates en 228 escons de la Cambra de Representants, enfront de 139 republicans, molt per sobre dels 218 necessaris per controlar la institució. Al Senat, l'estimació apunta a una majoria de 54 escons per al bloc demòcrata, inclosos els independents aliats, enfront de 44 republicans. Són previsions sobre el repartiment final, amb curses encara pendents d'adjudicació, que dibuixen una derrota de Trump molt més àmplia que la pèrdua per la mínima del Congrés.
El tsunami blau té una explicació material que travessa estats i candidatures. Trump va tornar a la Casa Blanca prometent prosperitat i preus més baixos. Dos anys després, els aranzels, l'encariment del combustible i les conseqüències de la guerra amb l'Iran han convertit la butxaca en un problema per al seu Govern. La indignació per les deportacions i el deteriorament democràtic ha acompanyat una pregunta molt més quotidiana sobre quant costa viure.
La sanitat ajuda a entendre aquesta connexió. L'anàlisi de KFF sobre l'enquesta electoral de SSRS concedeix als demòcrates un avantatge de 19 punts en la confiança per a gestionar l'atenció sanitària, un 49% enfront del 30% republicà. El 2024, l'avantatge de Kamala Harris sobre Trump en aquesta matèria era de set punts. El cost de les assegurances i els tractaments, la pèrdua d'ajudes per a les primes de l'Obamacare i les retallades de Medicaid han donat contingut concret a la campanya contra el president.
La coalició guanyadora torna a eixamplar-se entre els joves i els votants hispans. Segons l'enquesta de votants difosa per Associated Press, al voltant de set de cada deu menors de 30 anys van donar suport als demòcrates, com també van fer aproximadament sis de cada deu hispans. Aquestes dades descriuen l'electorat que va participar dimarts. Comparar-los amb les presidencials exigeix tenir present que les midterms mobilitzen una població diferent i registren una altra participació.
L'esquerra guanya força amb diferents receptes
La victòria d'Abdul El-Sayed a Michigan és una de les més rellevants per a l'ala progressista. Metge, fill d'immigrants egipcis i defensor de la sanitat universal, arribarà al Senat després d'una campanya en la qual Trump el va convertir en blanc d'atacs contra el seu nom i la seva religió. Serà el primer senador musulmà dels Estats Units. El seu triomf es produeix, a més, en un estat disputat que el president va guanyar el 2024.
"A tots els pares que han tingut dificultats per a explicar als seus fills per què el president es burla obertament d'algú pel seu nom o per com resa, digueu-los demà que els dolents han perdut", va afirmar El-Sayed en celebrar el resultat. La seva candidatura ha unit la defensa dels drets civils amb propostes sobre deute mèdic, preus de medicaments i accés a la sanitat. Aquesta combinació permet al sector progressista discutir amb resultats l'argument que les seves posicions el condemnen a guanyar únicament en districtes demòcrates segurs.
Talarico ha obert una altra bretxa a Texas, on cap demòcrata guanyava unes eleccions al Senat des del 1988. La seva victòria sobre Ken Paxton arriba en un estat que Trump va conquerir per gairebé 14 punts fa dos anys. L'antic professor de primària i seminarista presbiterià ha recorregut a la seva fe per combatre l'apropiació de la religió per la dreta, mentre situava el cost de la vida i el poder dels grans donants en el centre de la seva campanya.
"Hem vençut Goliat. Hem enviat un missatge als donants multimilionaris, a tots els defensors corruptes d'aquest sistema polític trencat", va proclamar després d'imposar-se a un adversari amb el suport d'Elon Musk. El missatge té una lectura nacional. Un candidat pot parlar de desigualtat, qüestionar els multimilionaris i guanyar a Texas.
La nova majoria inclou també Troy Jackson, el sindicalista i treballador forestal que ha derrotat Susan Collins a Maine, i Adam Hamilton, el pastor metodista que ha aconseguit el tomb històric de Kansas. Jackson aporta un discurs lligat al treball, els salaris i la sanitat. Hamilton s'ha presentat com un demòcrata de mentalitat independent capaç d'arribar a un electorat conservador. "Aquestes eleccions han estat una reacció contra la crueltat a Washington", va afirmar en celebrar la seva victòria.
L'avanç de l'esquerra té una altra expressió a la Cambra de Representants. A figures com Alexandria Ocasio-Cortez, Ilhan Omar i Rashida Tlaib s'hi sumen nous noms progressistes, entre ells Darializa Ávila Chevalier, Claire Valdez, Chris Rabb, Donavan McKinney i Melat Kiros. Els Socialistes Democràtics d'Amèrica, DSA per les seves sigles en anglès, reivindiquen més de 50 victòries de candidatures vinculades a la seva organització en diferents nivells. Aquesta xifra reuneix càrrecs federals, estatals i locals.
Over 50 DSA victories tonight prove socialism can win in the U.S.
— DSA (@DemSocialists) November 4, 2026
Workers deserve more and a reality where all of us live with dignity and hope is closer than we think.
The job's not done, though. Tomorrow, we continue organizing, fighting, and winning for the working class!
L'organització de voluntaris, les petites donacions i el treball de campanya als barris han permès ampliar un corrent que fa anys que creix des de les campanyes presidencials de Bernie Sanders. El triomf de Janeese Lewis George a Washington DC afegeix una alcaldia d'enorme visibilitat a un espai que ja compta amb Zohran Mamdani a Nova York. El debat demòcrata tindrà ara més veus disposades a exigir sanitat universal, habitatge assequible i límits al poder empresarial.
El resultat, però, pertany a una coalició àmplia. El-Sayed, Talarico, Jackson i Hamilton representen sensibilitats diferents. Comparteixen el rebuig al Govern i l'atenció al cost de la vida, amb respostes diferents sobre com reformar l'economia. La disputa que s'obre dins del Partit Demòcrata consisteix a decidir quant d'aquesta campanya es tradueix en una agenda comuna i fins on estaran disposats a arribar els seus dirigents.
Els estats també canvien el mapa del poder
La derrota republicana s'estén a governs amb capacitat per a decidir sobre educació, sanitat, drets reproductius i cooperació amb les autoritats migratòries. A Texas, Gina Hinojosa ha desallotjat Greg Abbott, que aspirava a un quart mandat. Serà la primera governadora llatina de l'estat i la primera demòcrata a ocupar el càrrec des de la sortida d'Ann Richards el 1995. La victòria simultània d'Hinojosa i Talarico dona al tomb una profunditat que va més enllà d'una candidatura excepcional.
Geòrgia tindrà Keisha Lance Bottoms com a governadora, la primera dona negra elegida per a dirigir un estat en la història del país. Els demòcrates també han guanyat els governs d'Ohio, amb Amy Acton, i d'Iowa, amb Rob Sand. La combinació d'aquests resultats recupera terreny en estats on el partit havia perdut presència i capacitat de competir, especialment fora de les grans ciutats.
Altres triomfs amplien la representació de comunitats a les quals Trump ha assenyalat repetidament. Xavier Becerra governarà Califòrnia i Deb Haaland, Nou Mèxic, on serà la primera dona indígena al capdavant d'un estat. Peggy Flanagan arribarà al Senat per Minnesota com a primera senadora indígena, mentre Chris Pappas serà el primer home obertament gai en aquesta cambra. En el cas de Becerra i Haaland, els demòcrates conserven governs que ja controlaven; la seva importància política i simbòlica conviu amb aquesta diferència respecte als estats arrabassats als republicans.
Aquests càrrecs ofereixen eines per a disputar polítiques federals, recórrer decisions davant els tribunals i desenvolupar programes propis. El seu marge dependrà també de les legislatures estatals i dels pressupostos disponibles.
La nit tampoc ha esborrat tots els bastions republicans. Florida ha elegit governador el republicà Byron Donalds. I les curses pendents, especialment a Alaska, requereixen esperar al processament de vots i a les seves regles de recompte. L'abast del tsunami es mesura millor conservant aquestes diferències que donant per acabades eleccions encara obertes.
Trump perd el Congrés però conserva armes per a bloquejar-lo i amenaça amb usar-les
La primera reacció presidencial ha seguit un patró conegut. Trump ha atribuït responsabilitats a candidats derrotats, ha carregat contra Fox News i ha intentat separar la seva popularitat del resultat republicà. També ha arremès contra Abbott, a qui va donar suport durant la campanya. "No m'agrada considerar-ho una derrota per a mi, jo no em presentava a les eleccions", va afirmar a Fox. La frase arriba després de demanar als seus seguidors que votessin pensant precisament en ell.
La pèrdua de les dues cambres canvia les condicions dels seus últims dos anys de mandat. Els demòcrates podran presidir comissions, obrir investigacions, exigir documentació i sotmetre responsables del Govern a compareixences. Al Senat tindran a més capacitat per a bloquejar nomenaments judicials i altres càrrecs que requereixen confirmació. El president perd una majoria legislativa disposada a facilitar la seva agenda i s'enfronta a una oposició amb instruments institucionals per a fiscalitzar-la.
Els diners seran un dels principals camps de batalla. El Congrés intervé en l'aprovació de la despesa i pot discutir les partides destinades a polítiques migratòries, operacions militars i programes federals. Això obliga a negociar lleis i finançament amb un president que conserva el veto. La nova majoria no pot cancel·lar de cop tota la despesa prèviament autoritzada ni substituir per si sola l'Executiu en la direcció de l'Administració.
Tampoc n'hi ha prou amb 54 senadors per a aprovar qualsevol llei. Mentre es mantinguin les regles actuals, bona part de la legislació ordinària necessita superar el bloqueig parlamentari del Senat, que sol exigir 60 vots. Existeixen procediments i excepcions, però una majoria demòcrata continuarà havent de buscar acords o afrontar una discussió interna sobre aquestes regles. I aixecar un veto presidencial exigeix dos terços en ambdues cambres, una xifra molt superior a la majoria obtinguda.
Aquest límit també afecta les expectatives sobre un eventual procés de destitució. La Cambra de Representants pot aprovar una acusació contra el president per majoria simple. Condemnar-lo i apartar-lo del càrrec requereix després el suport de dos terços dels senadors presents. El resultat electoral obre una etapa de major control parlamentari; qualsevol pas addicional necessitaria proves, un procediment específic i suports que aquestes eleccions no garanteixen.
La prova per als demòcrates serà convertir el càstig a Trump en millores recognoscibles per als qui els han votat. La sanitat, l'habitatge i els preus uneixen votants que discrepen en altres matèries. Mantenir aquesta aliança exigirà resultats i una explicació clara dels bloquejos que puguin trobar-se. També condicionarà la carrera presidencial de 2028, en la qual conviuran dirigents de l'aparell del partit i una esquerra reforçada per les seves pròpies victòries.
El canvi institucional començarà a fer-se efectiu el 3 de gener de 2027, quan prengui possessió el nou Congrés. Hakeem Jeffries parteix com a candidat demòcrata a presidir la Cambra de Representants i, si resulta elegit, serà el primer dirigent negre a ocupar aquest lloc. Fins aleshores, queden per completar recomptes i certificar resultats, mentre la majoria republicana sortint conserva les seves funcions durant les últimes setmanes de legislatura.
