La Unió Europea ha decidit reforçar la seva presència a l'Àrtic en plena disputa pel control d'una de les regions amb major importància estratègica del planeta. La Comissió Europea ha presentat aquest dimarts una nova estratègia per augmentar la seguretat, impulsar les connexions comercials i protegir les infraestructures crítiques enfront de l'avanç de Rússia i la Xina i les ambicions del president estatunidenc, Donald Trump, sobre Groenlàndia. El pla arriba després de mesos de tensió per les intencions de Trump d'apoderar-se de Groenlàndia, un territori autònom pertanyent al Regne de Dinamarca. El mandatari estatunidenc ha defensat que l'illa és fonamental per a la seguretat nacional dels Estats Units enfront de Moscou i Pequín, però els seus intents d'augmentar el control estatunidenc sobre ella han provocat preocupació entre els socis europeus i entre les autoritats groenlandeses i daneses.
La resposta de Brussel·les passa ara per augmentar la seva autonomia estratègica i evitar que les grans potències decideixin el futur de la regió sense comptar amb Europa. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha advertit que l'Àrtic s'ha convertit en un punt de xoc entre interessos geopolítics i ha defensat la necessitat d'actuar davant el deteriorament de la seguretat internacional. "Quan veiem que la sobirania, la integritat territorial i les normes que han garantit l'estabilitat a la regió ja no poden donar-se per descomptades, hem d'actuar i canviar la nostra postura estratègica", ha assenyalat.
La UE també ha reiterat el seu suport a Dinamarca i a la població groenlandesa enfront de les pretensions de Washington. En una declaració conjunta, el president del Consell Europeu, António Costa, i Von der Leyen van defensar que "Groenlàndia pertany al seu poble" i van recordar que "correspon únicament a Dinamarca i Groenlàndia decidir sobre les qüestions que els afecten". Ambdós van insistir que la sobirania i la integritat territorial són principis fonamentals del dret internacional.
Trump posa Groenlàndia en el centre de la disputa per l'Àrtic
L'interès de Trump per Grenlàndia ha elevat la tensió entre els Estats Units i els seus aliats europeus. El president nord-americà ha defensat en diverses ocasions la necessitat de controlar l'illa per la seva posició estratègica i els seus recursos naturals, i fins i tot va arribar a plantejar la possibilitat d'utilitzar la força militar per a apoderar-se'n. Aquestes amenaces van generar una forta reacció a Europa, que va reivindicar la sobirania danesa i el dret dels grenlandesos a decidir el seu futur. La nova estratègia europea busca evitar que Washington, Moscou o Pequín consolidin una posició dominant en una regió cada vegada més important per a la seguretat i l'economia mundial. Per a això, Brussel·les planteja reforçar la cooperació amb països com Noruega, el Canadà i el Regne Unit, a més de millorar la vigilància marítima i la capacitat europea per a operar en condicions extremes.
El desglaç provocat pel canvi climàtic està obrint noves rutes marítimes i facilitant l'accés a recursos naturals, inclosos minerals crítics. Això ha augmentat l'interès de les grans potències pel territori. Rússia compta amb una important presència militar i una àmplia flota de trencaglaços, mentre que la Xina busca ampliar la seva activitat comercial a la regió i desenvolupar la seva denominada "ruta de la seda polar". Tots dos països també han realitzat patrulles conjuntes a l'Àrtic.
Enfront d'aquesta competència, la UE vol augmentar la seva capacitat d'actuació sense renunciar als seus compromisos climàtics. L'estratègia europea manté l'objectiu que el petroli, el carbó i el gas romanguin sota terra a les regions àrtiques, en contrast amb les intencions de Trump d'impulsar noves exploracions de combustibles fòssils. Brussel·les aposta per combinar la seguretat amb la protecció mediambiental i el desenvolupament sostenible.
Més vigilància militar, protecció de cables submarins i noves rutes comercials
Entre les principals mesures anunciades figura la creació d'un centre de seguretat marítima que permetrà compartir informació i vigilar possibles amenaces contra les infraestructures crítiques. La iniciativa inclou un centre específic per a supervisar i protegir els cables submarins de l'Àrtic i de l'Atlàntic Nord, a més de contribuir a la seva reparació si pateixen danys.
Aquests cables són essencials per a les comunicacions internacionals i s'han convertit en un objectiu especialment sensible davant les sospites de sabotatges i altres amenaces híbrides. La UE també preveu ampliar la vigilància mitjançant satèl·lits i sensors, millorar el seguiment dels vaixells de l'anomenada flota fantasma i reforçar la detecció d'activitats il·legals al mar. La Comissió Europea també vol ampliar la capacitat europea de trencaglaços, millorar les connexions entre ports i xarxes de transport i estudiar noves infraestructures que facilitin el comerç entre Grenlàndia, el Canadà i el continent europeu. L'objectiu és que Europa pugui protegir els seus interessos i mantenir obertes les seves connexions en una regió on la presència militar i econòmica de les grans potències continua creixent.
L'estratègia contempla, a més, impulsar la investigació científica i reforçar la cooperació amb les comunitats que viuen a l'Àrtic. Més de mig milió de ciutadans de la UE resideixen en territoris àrtics de Dinamarca, Finlàndia i Suècia, per la qual cosa Brussel·les sosté que l'evolució de la regió afecta directament la seguretat, el clima i la prosperitat europees. Amb aquest nou pla, la Unió Europea intenta guanyar pes en una disputa que ja no es limita a l'explotació de recursos naturals. L'Àrtic s'ha convertit en un escenari clau de la rivalitat entre els Estats Units, Rússia i la Xina, i les pressions de Trump sobre Grenlàndia han accelerat els esforços europeus per protegir la seva sobirania, les seves infraestructures i la seva capacitat de decisió.
