Les eleccions de mig mandat del pròxim 3 de novembre es perfilen com una prova decisiva per a Donald Trump. Dos anys després del seu retorn a la Casa Blanca, el president estatunidenc s'enfronta a uns comicis que poden arrabassar als republicans el control del Congrés i limitar la seva capacitat per tirar endavant la seva agenda durant la segona meitat del seu mandat. Els sondejos dibuixen un escenari favorable a l'oposició demòcrata, impulsat pel descontentament amb la gestió econòmica i la caiguda de la popularitat presidencial.
La batalla no es limita a una disputa entre dos partits: també mesura fins a quin punt el lideratge de Trump continua mobilitzant els seus votants i quant pesa el desgast del seu Govern entre els qui li van donar la victòria el 2024. En aquest context, la inversió extraordinària d'Elon Musk en les campanyes republicanes contrasta amb les dificultats electorals de la formació i amb els dubtes sobre la seva capacitat per conservar les majories parlamentàries.
Les enquestes donen avantatge als demòcrates, però la batalla electoral serà més complicada del que sembla
La mitjana d'enquestes recollida per RealClearPolitics situa els demòcrates per davant en la intenció de vot per a la Cambra de Representants, amb un 50,2%, enfront del 41,9% dels republicans. L'oposició necessita guanyar almenys tres escons nets per aconseguir el control de la Cambra Baixa, on els republicans compten actualment amb una ajustada majoria de 219 representants enfront dels 214 demòcrates. El marge parlamentari converteix en decisius nombrosos districtes que fins fa poc semblaven més segurs per al partit de Trump.
El Senat presenta un escenari més complex. Els republicans disposen de 53 escons enfront dels 47 demòcrates, i l'oposició necessita arrabassar quatre llocs als seus rivals per assolir la majoria, sempre que conservi els seus. La disputa està especialment ajustada en estats com Alaska, Iowa, Kansas, Maine, Michigan, Ohio i Texas. Aquest últim destaca per l'avantatge que el demòcrata James Talarico manté sobre el republicà Ken Paxton, aliat de Trump.
Malgrat l'avantatge demòcrata, el resultat no està decidit. Les enquestes nacionals no sempre es tradueixen en escons i el mapa electoral, la participació i la distribució geogràfica del vot poden alterar les previsions. A més, els demòcrates necessiten convertir el descontentament amb el Govern en vots efectius en les circumscripcions decisives. La història juga a favor seu: els presidents recents solen perdre terreny en les eleccions de mig mandat, i Trump ja va patir aquesta dinàmica durant el seu primer mandat.
Trump perd suport i els republicans comencen a notar el desgast del seu lideratge
La popularitat de Trump s'ha convertit en un dels principals problemes electorals per al seu partit. Les mitjanes d'enquestes citades per EFE situen la seva aprovació al voltant del 38%, mentre que un sondeig del Pew Research Center reflecteix que només el 35% confia que prengui bones decisions econòmiques. La butxaca dels estatunidencs s'ha col·locat així en el centre de la campanya, en un moment en què el president necessita convèncer els votants que la seva gestió està donant resultats.
El desgast també arriba a la imatge del Partit Republicà. Una enquesta de Gallup publicada el 13 d'octubre revela que el 51% dels estatunidencs confia més en els demòcrates per mantenir la prosperitat econòmica, enfront del 37% que prefereix els republicans. És el primer avantatge clar dels demòcrates en aquesta qüestió des de 2012. A més, el 59% considera que el Partit Republicà és massa extremista, una dada que apunta a les dificultats de la formació per ampliar el seu atractiu més enllà de la base fidel a Trump.
Les dificultats també es reflecteixen en l'estratègia electoral. Segons Associated Press, els republicans han començat a retirar recursos d'alguns districtes competitius de la Cambra de Representants per concentrar-los en territoris on consideren més urgent protegir les seves opcions. Mentrestant, Trump manté una presència intensa en la campanya, amb mítings i missatges dirigits a mobilitzar el moviment MAGA. L'aposta per mantenir mobilitzada la seva base conviu així amb el repte de recuperar els votants descontents i evitar que el rebuig al president es tradueixi en una derrota parlamentària.
Elon Musk posa 276 milions de dòlars sobre la taula per salvar les majories republicanes
En plena incertesa electoral, Elon Musk ha tornat a demostrar el pes que pot tenir la seva fortuna en la política nord-americana. L'empresari ha donat 276 milions de dòlars des del juliol a grups afins al Partit Republicà i al seu propi comitè d'acció política, America PAC, amb l'objectiu de reforçar les campanyes conservadores en les eleccions de mig mandat. La xifra el converteix en el principal donant conegut dels republicans per a aquests comicis i supera el que va aportar durant la campanya presidencial del 2024.
La major part dels diners s'ha destinat a organitzacions amb capacitat per a donar suport als candidats republicans a les dues cambres. Musk ha aportat 158 milions de dòlars al Senate Leadership Fund, 20 milions al Congressional Leadership Fund i 76 milions a America PAC, a més d'altres 10 milions al Lone Star Liberty PAC, que dona suport al republicà Ken Paxton a Texas. En total, les seves contribucions al cicle electoral iniciat el gener del 2025 ascendeixen a uns 366 milions de dòlars, per sobre dels 290 milions que va desemborsar per a les presidencials del 2024.
La magnitud de la inversió contrasta amb les declaracions que el mateix Musk va realitzar el maig del 2025, quan va assegurar que reduiria la seva despesa política. També reflecteix la importància que els grans donants poden adquirir quan el control del Congrés es decideix per uns pocs escons. Tot i que els diners permeten finançar publicitat i reforçar les campanyes, no garanteixen una victòria: els republicans han d'afrontar el desgast de Trump, els dubtes econòmics i unes enquestes adverses. El 3 de novembre es comprovarà si la capacitat financera de Musk aconsegueix compensar aquestes dificultats o si els demòcrates aprofiten l'oportunitat per a recuperar el poder legislatiu.
