La defensa europea torna a ensopegar amb el seu vell problema: qualsevol Estat membre pot bloquejar una decisió comuna. En plena pressió dels Estats Units perquè Europa assumeixi més càrrega militar i a les portes de la cimera de l'OTAN a Ankara, un informe de la Fundación Alternativas planteja obrir un debat incòmode per a Brussel·les: canviar la unanimitat en política de seguretat i defensa.
La proposta apareix en el document ‘Una Europa más autónoma. ¿Cómo reducir nuestra dependencia militar y tecnológica?’, elaborat pel consultor Carlos Martí Sempere. El diagnòstic és clar. L'autonomia estratègica europea continua sent més una aspiració que una realitat mentre els Vint-i-set hagin de posar-se d'acord en cada decisió sensible.
El sistema actual obliga a buscar unanimitat en la major part de decisions de la Política Comuna de Seguretat i Defensa. A la pràctica, cada cap d'Estat o de Govern té un veto. L'informe assenyala Hongria com el cas més evident pels seus bloquejos o rebaixes de posicions comunes relacionades amb Rússia. Quan falta cohesió, la UE es mou tard o es queda en declaracions de mínims.
Dues vies per a trencar el bloqueig
La primera opció que planteja Martí és introduir un vot majoritari selectiu per a algunes decisions de seguretat i defensa. No afectaria de cop tot el sistema, però permetria avançar en posicions, iniciatives o declaracions concretes sense quedar atrapats per un sol govern.
L'avantatge seria l'agilitat. El problema polític també és evident. Els països petits temen perdre pes enfront d'Alemanya, França, Itàlia, Espanya o Polònia. Els grans, al seu torn, haurien d'acceptar més responsabilitat, més despesa i més compromís amb capacitats comunes.
La segona fórmula seria més ambiciosa. L'informe planteja crear una mena de Consell de Seguretat europeu, amb Alemanya, França, Itàlia, Espanya i Polònia com a membres permanents, juntament amb el president del Consell Europeu i sis països rotatoris més. Aquest òrgan assumiria el centre de gravetat de la política exterior i de seguretat comuna.
Per a Espanya, aquesta opció tindria una lectura directa. El país guanyaria seient fix en el nucli dur de la defensa europea, però també hauria de sostenir-lo amb inversió, indústria, capacitats militars i una representació exterior més compartida.
L'OTAN accelera el debat
La cimera de l'OTAN d'aquesta setmana no tracta formalment aquesta reforma institucional europea, però el context l'empeny. Els aliats es reuneixen a Ankara amb Donald Trump pressionant Europa per augmentar la despesa, assumir més responsabilitat en la seva pròpia defensa i elevar la producció industrial militar.
L'Aliança discutirà el compliment dels nous objectius de despesa, el suport a Ucraïna i el reforç de la indústria de defensa. L'agència internacional 'Reuters' avança que els aliats reafirmaran el seu compromís amb la defensa col·lectiva i abordaran també la tensió amb l'Iran i la seguretat a l'estret d'Ormuz. Tot això afecta de ple Europa, encara que moltes de les eines de resposta segueixin en mans dels Estats.
Aquí apareix l'esquerda. La UE vol parlar d'autonomia estratègica, compres conjuntes, indústria de defensa i menys dependència tecnològica dels EUA o la Xina. Però en política exterior i militar segueix funcionant amb una regla que permet a un sol soci frenar el conjunt.
Un canvi difícil i sense calendari
La proposta no és una iniciativa formal de la Comissió ni del Consell. És un informe de debat polític i acadèmic, encara que arriba en un moment en què diversos governs europeus fa temps que defensen més majoria qualificada en política exterior.
Canviar la regla de la unanimitat en defensa seria políticament molt complicat. També exigiria tocar equilibris delicats entre Estats grans i petits, entre europeistes més ambiciosos i països que segueixen veient l'OTAN com l'únic paraigua real.
El debat ja és damunt la taula. La guerra d'Ucraïna, el retorn de Trump, la pressió sobre la despesa militar i les tensions a l'Orient Pròxim han convertit l'autonomia estratègica europea en quelcom més que una consigna de Brussel·les.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
