Una cosa és el lobby i una altra el tràfic d'influències. L'activitat de lobby, fins i tot quan la duen a terme ex alts càrrecs, pot ser discutible políticament, però no és penalment il·lícita per si mateixa. Consisteix a assessorar, obrir portes, facilitar contactes, preparar reunions, acompanyar clients, identificar decisors o defensar interessos empresarials. Això pot ser opac, incòmode o èticament qüestionable, especialment si el lobbista ha dut a terme tasques públiques recents en relació directa amb el negoci del seu client (casos com el de Felipe González a Gas Natural o José María Aznar a Endesa, i més d'un centenar de “portes giratòries”) però no sempre ni habitualment delictiu. En aquest cas, a més, Zapatero fa 15 anys que no exerceix cap responsabilitat pública, i tampoc és administrador ni soci de cap societat mercantil, ni a Espanya ni fora d'Espanya.
El tràfic d'influències exigeix alguna cosa més: prevaler-se d'una relació personal, jeràrquica o política per influir de manera decisiva sobre una autoritat o funcionari amb la finalitat d'obtenir una resolució que generi un benefici econòmic. L'acte ho formula així: influència real o simulada, resolució administrativa concreta i benefici econòmic perseguit.
La frontera, per tant, és a la prova. No n'hi ha prou amb acreditar que Zapatero tenia influència política. Això és obvi. Tampoc n'hi ha prou amb acreditar que va cobrar per consultoria, com acrediten els contractes amb Análisis Relevante per assessorar en diversos informes de comerç internacional durant 5 anys. El que s'ha de provar és que aquests pagaments remuneraven específicament l'obtenció o intent explícit d'obtenció d'una resolució administrativa concreta: l'aprovació del préstec públic a Plus Ultra.
Aquesta resolució va ser el finançament de 53 milions aprovat el març de 2021 en forma d'instrument híbrid de crèdit, amb interessos i plusvàlues. L'acte sosté que hi va haver contactes amb l'entorn de SEPI, coneixement anticipat de la concessió i missatges en què els investigats celebren l'evolució favorable de l'expedient abans de l'aprovació formal del Consell de Ministres.
Segons el jutge, aquest coneixement previ revelaria accés a informació privilegiada. Però no l'origen d'aquest accés, que Zapatero, per la seva posició, no tenia, i que sí que podia tenir més a prop Koldo García, assessor d'Ábalos, en aquell moment al Consell de Ministres, i que l'acte esmenta com un dels contactes de l'empresa Plus Ultra per obrir una via de relació amb l'entorn del Govern, però que l'acte diferencia de la via Zapatero investigada.
Però també aquí hi ha una zona grisa. En expedients administratius complexos, una empresa sol·licitant pot conèixer senyals favorables, requeriments tècnics, esmenes, informes d'assessors externs o expectatives de resolució sense que això impliqui necessàriament tràfic d'influències. La qüestió probatòria serà determinar si aquesta informació procedia d'una via irregular i si Zapatero va intervenir en la seva obtenció.
La inconsistència principal: el blanqueig no és una sola cosa
Un dels problemes del relat públic del cas és que es parla de “blanqueig” com si tot formés part d'una única operació. Però l'acte i la informació prèvia permeten distingir almenys dos plans.
El primer pla és el d'Anticorrupció: tres societats vinculades a Veneçuela haurien prestat diners a Plus Ultra abans del “rescat” públic (el 2020), en condicions que segons hem pogut saber a El Constitucional, eren abusives i, després de rebre els préstecs públics a Espanya el 2021, l'aerolínia hauria retornat aquests préstecs, la qual cosa té lògica financera, atès que els tipus d'interès dels préstecs obtinguts per la SEPI eren molt inferiors als previs. La qüestió aquí és si es podia emprar el préstec de la SEPI per resoldre el dels empresaris veneçolans, i la legislació ho empara.
La sospita real i investigada internacionalment és que aquestes societats poguessin estar connectades amb fons il·lícits veneçolans. Si els directius de Plus Ultra coneixien aquest origen i tot i així van retornar els diners, hi podria haver blanqueig de capitals, però afectaria Plus Ultra, en cap cas a l'operació totalment transparent del seu préstec públic per la SEPI.
El segon pla és el de la societat a Dubai. La interlocutòria sosté que, seguint instruccions de Zapatero, s'hauria creat Landside Dubai Fzco o Landside Middle East Fzco, participada (al 100%) per Idella Consulenza Strategica SL, societat alacantina administrada per Julio Martínez, com altres 28 mercantils (16 d'elles actives) on exerceix d'administrador únic (entre elles Análisis Relevante SL), una altra (activa) on exerceix d'administrador solidari, i tres (una activa) on és administrador mancomunat.
Segons Calama, la proximitat temporal entre la proposta d'Idella en què Martínez proposava a l'aerolínia intermediar en el préstec de la SEPI a canvi de rebre a èxit l'1% del préstec —530.000 euros—, les gestions per constituir la societat dubaitiana i l'absència de cap rastre de pagaments a Espanya apuntaria que l'estructura va poder dissenyar-se per canalitzar fons fora del territori nacional: que Plus Ultra hauria pogut abonar aquesta quantitat a Landside (l'offshore dubaitiana), per remunerar la feina d'Idella. I que Martínez hauria encarregat aquesta feina de propiciar el rescat a Zapatero. Pagant-li via Análisis Relevante SL.
Aquesta és una de les parts més vulnerables de la interlocutòria. El jutge formula una hipòtesi recolzada en una seqüència temporal: contracte, societat a Dubai, absència de pagament a Espanya. Però si no consta que Plus Ultra acceptés finalment aquesta comissió, si no consta que els 530.000 euros fossin abonats de cap manera, i si no apareixen els diners a Dubai (que no ha aparegut, a tenor de la interlocutòria), la construcció queda en el terreny indiciari.
Pot ser una pista rellevant per investigar, però encara no una prova tancada.
En altres paraules: la societat a Dubai pot ser un indici d'opacitat (respecte a Julio Martínez Martínez, propietari de la seva matriu), però la interlocutòria necessita demostrar que va existir el pagament, que el pagament tenia origen delictiu i que l'estructura es va crear per ocultar-lo. Sense aquests tres elements, la imputació per blanqueig queda més feble que la de tràfic d'influències. El blanqueig existeix, però els indicis apunten al primer préstec sol·licitat per l'aerolínia, no al de la SEPI ni a les gestions (amb tràfic d'influències o no) realitzades per aconseguir-lo.
Els pagaments a Whathefav: sospita familiar, però no prova automàtica
La interlocutòria dedica una atenció especial a Whathefav SL, agència de màrqueting especialitzada en e-sports administrada per les dues filles de Zapatero. Segons la resolució, Whathefav hauria facturat treballs de màrqueting, maquetació, disseny gràfic i suport a informes elaborats per Análisis Relevante amb el suport del seu pare. El jutge veu en aquests pagaments una possible via de transvasament de fons a l'entorn familiar de l'expresident.
La sospita és comprensible des del punt de vista instructor: si una empresa vinculada a un intermediari de Plus Ultra paga a Zapatero i també a la societat de les seves filles, la UDEF i el jutge tenen motius per examinar contractes, factures, lliurables, preus i traçabilitat.
Però la sospita no equival a delicte. Perquè aquests pagaments siguin penalment rellevants s'ha d'acreditar que els treballs no van existir, que els imports eren ficticis o inflats, o que Whathefav va actuar com a pantalla per remunerar Zapatero. Si hi ha informes maquetats, dissenys, correus, lliurables i treballs efectivament realitzats, la línia acusatòria haurà de provar que aquests serveis eren només una cobertura.
La mateixa interlocutòria reconeix, en diversos passatges, l'existència formal de contractes, factures, correus i treballs de consultoria i maquetació (a més d'altres treballs de Whathefav relacionats amb la funció comercial per vendre els informes de comex a diversos clients de l'Ibex). La seva tesi no és que no existís absolutament res, sinó que aquests documents podrien ser una justificació aparent de pagaments per influència. Aquesta diferència és capital i de molt difícil càrrega probatòria, ja que el treball es va realitzar.
Thinking Heads i Gate Center: un altre punt discutible
La interlocutòria incorpora també pagaments de societats del grup Thinking Heads (com Gate Center, el Consell Assessor del qual presideix precisament Zapatero) a l'expresident i, en menor mesura, a Whathefav. Aquesta inclusió planteja un altre dubte metodològic.
Thinking Heads és una agència coneguda per representar conferenciants, líders polítics, expresidents, experts i perfils públics. Que Zapatero cobri d'una agència de conferenciants de congressos (com altres expresidents del Govern, gurus, periodistes o experts) és perfectament ordinari, tret que es demostri que aquests pagaments estan connectats amb Plus Ultra, Julio Martínez o la presumpta estructura d'influència, connexió que la interlocutòria no estableix.
Que aquestes societats puguin abonar el seu caixet a polítics, influenciadors o gurus de tot el món, com de fet és la seva activitat reconeguda, a canvi de ser ponents en congressos empresarials internacionals, atesa la seva acreditada experiència, no les converteix en parts d'una trama o xarxa criminal de tràfic d'influències per al benefici d'una aerolínia.
En declaracions a 'ElConstitucional.es', fonts de Thinking Heads han aclarit que la retribució a l'expresident es va deure a contractes relacionats amb aquestes conferències i serveis de consultoria, assessorament i editorials, i que poden acreditar que van complir els seus serveis de forma efectiva.
El jutge pot tenir motius per reconstruir tot el perímetre patrimonial de l'expresident, prenent les seves declaracions d'IRPF i IVA perfectament traçables i en A, com ha fet, però des del punt de vista periodístic, convé separar el que és rellevant del que és accessori.
No tot ingrés de Zapatero entre 2020 i 2025 prova connexions amb la trama investigada de Plus Ultra. Més si es tracta d'un autònom sense activitat pública en els últims 15 anys ni cap participació en societats mercantils ni cap relació empresarial o econòmica directa amb l'administració pública. La clau és si aquests pagaments tenen connexió material decisiva amb la concessió del préstec, amb la mediació d'Análisis Relevante o el seu administrador Julio Martínez o, especialment, amb serveis que es provin ficticis.
Indicis per imputar, no per entrar a casa seva
L'acte autoritza el registre de l'oficina de Zapatero i de diverses societats, però rebutja el registre del seu domicili particular. Calama argumenta que no concorren els requisits de proporcionalitat, idoneïtat i necessitat, i que no hi ha elements suficients per afirmar que a l'habitatge puguin conservar-se proves rellevants.
La decisió és garantista, però també revela una tensió interna de l'acte. Si el jutge descriu una estructura estable, jerarquitzada i dirigida per Zapatero, però alhora descarta el registre domiciliari perquè el benefici potencial és “incert i merament hipotètic”, està reconeixent que part de la inferència probatòria encara no assoleix el llindar necessari per a mesures més invasives. Això és, en essència, la definició d'una imputació provisional en un estadi molt prematur de la investigació.
Això no invalida la imputació. Però sí que matisa la seva força. El jutge considera que hi ha indicis suficients per citar Zapatero com a investigat i registrar la seva oficina, no per entrar al seu habitatge.
Conclusió: una interlocutòria ambiciosa, però encara sostinguda sobre inferències
La interlocutòria de Calama conté indicis rellevants: pagaments quantiosos a l'entorn de Zapatero, societats interposades (encara que no vinculades amb ell), facturació creuada, missatges sobre reunions, referències externes a contactes polítics, una comissió sol·licitada per Martínez de l'1% aparentment vinculada al préstec públic de la SEPI i una societat a Dubai la finalitat real de la qual s'ha d'aclarir.
Però també conté zones discutibles. La primera és la barreja entre el blanqueig veneçolà investigat per Anticorrupció i altres organismes internacionals i la hipòtesi de tràfic d'influències sobre el rescat SEPI, que és la que podria assenyalar, encara molt lleument, la conjectura realitzada sobre la presumpta intervenció de Zapatero.
La segona és la conversió de pagaments professionals en pagaments presumptament il·lícits sense que, per ara, estigui públicament acreditat que els treballs no existissin.
La tercera és la societat a Dubai (offshore) propietat d'una altra societat de les 30 administrades per Martínez: rellevant com a indici, feble com a prova si no apareix el pagament de 530.000 euros o la seva traçabilitat. I, en principi, no vinculada a Zapatero en absolut.
La quarta és la inclusió d'ingressos de Thinking Heads o les seves participades, com Gate Center, que poden tenir, i de fet tenen, explicació ordinària com a activitat de conferenciant, com ens ha explicat l'empresa, llevat que es connectin d'alguna manera amb el préstec públic a Plus Ultra en una fase posterior de la investigació.
La clau jurídica serà el nexe causal. Zapatero no està investigat per haver cobrat consultories, ni per conèixer Julio Martínez, ni per fer conferències ni per tenir influència política. Ni tan sols, per la conjectura que hagi utilitzat aquesta influència per propiciar préstecs rendibles a 30 aerolínies en dificultats. Això, per si sol, no és delicte. Està investigat perquè el jutge sospita que aquesta influència s'hauria posat al servei i hauria forçat una resolució administrativa concreta: el mal anomenat “rescat” de Plus Ultra. Perquè aquesta sospita avanci cap a una acusació sòlida, la instrucció haurà de provar qui va influir, sobre qui, quan, mitjançant quin canal i a canvi de què.
Fins aleshores, el cas es mou en una zona delicada: hi ha indicis suficients per a investigar, però també inconsistències suficients per a exigir molta més prova abans de convertir el relat judicial en una veritat penal. I el periodisme rigorós ho ha de ressenyar.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.