Els passats 30 i 31 de juliol es va produir l'entrada irregular d'uns 80.000 migrants a la ciutat autònoma de Ceuta, cosa que pràcticament va suposar la duplicació de la seva població (83.595 habitants, segons l'INE). La gestió de la crisi per part del Govern d'Espanya ha estat fasejada:
· En una primera fase, diplomàtica, els contactes d'Exteriors amb el Govern del Marroc van permetre la seva plena col·laboració per al retorn en calent (durant les primeres 72 hores) de 73.500 migrants (segons la Policia Nacional).
En aquesta fase es va promoure la reunió dels 27 ministres d'Interior de la UE, que van aplaudir la bona gestió inicial del Govern, avortant l'intent de la Itàlia de Giorgia Meloni -que havia estat secundat per fins a 22 països europeus, d'anul·lar els efectes del tractat de lliure mobilitat Schengen, una iniciativa en la qual finalment es va quedar sola i va rebre en represàlia la mateixa anul·lació selectiva per part d'Espanya. Una mesura proporcional i lògica, atès que per Lampedusa, a Itàlia, han entrat només enguany el triple de migrants irregulars que per Ceuta.
Europa també va reconèixer que la regularització massiva empresa pel Govern no havia causat cap efecte crida en aquesta onada, i Pedro Sánchez va visitar la ciutat autònoma, aconseguint un primer èxit aplaudit pel New York Times però que, tanmateix, no va resoldre del tot la situació a Ceuta.
· La segona fase quant a la gestió s'ha dedicat a les conseqüències de la crisi en la situació humanitària dels menors, el reforç de la seguretat i les circumstàncies dels majors que no van tornar (s'estimen en uns 8.000).
La prioritat en aquesta fase van ser els menors no acompanyats, dels quals s'han identificat i localitzat 2.900, filiat en comissaria més de 2.500, i allotjat en condicions dignes les nenes i adolescents d'aquest grup. La situació dels menors és la que revesteix major urgència i sensibilitat, i la legislació fa necessària la identificació un a un i el coneixement cert i certificat per Fiscalia que no els espera al seu país una situació contrària als drets humans de la infància. En aquest sentit, s'ha activat la col·laboració plena del Marroc, que els reclama, per a la localització de les seves famílies (quan aquestes encara viuen) i l'imminent trasllat d'un primer contingent de 500 nenes a altres comunitats per evitar el col·lapse a Ceuta, la quota d'acollida de menors de la qual es limita a 29 places. També es va dotar de 25 milions d'euros que el Consell de Ministres del dimarts 25 d'agost va aprovar transferir a Ceuta per atendre aquests menors mentre es resol la seva situació, que acabarà amb la major part reagrupant-se amb els seus familiars.
En el relatiu a la seguretat, Exteriors va coordinar amb el Marroc el reforç de les seves fronteres, que va ser clau, amb el desplegament de més de 2.000 efectius en el costat marroquí, per evitar un segon intent dels civils per entrar, mentre Defensa desplegava 3.000 militars i Interior coordinava l'operativa aportant 955 nous guàrdies civils i 922 policies nacionals. Malgrat l'increment de les denúncies fins a les 200 diàries, només hi ha 21 casos de migrants empresonats i els trasllats -tant l'inicial massiu de retorn al Marroc com els interiors- s'han desenvolupat sense incidents ressenyables. La reacció del gabinet de Robles després de les queixes inicials dels militars pel seu allotjament o manutenció va ser també ràpida i efectiva i els militars ja estan satisfets amb la seva situació personal.
Pel que fa als adults no acompanyats, el principal obstacle era la manca d'emplaçaments, cosa que va provocar que molts (subsaharians majoritàriament) s'allotgessin a les platges, a la muntanya, o es dispersessin pels carrers de la perifèria ceutina. El pas més remarcable va ser, tal com va anunciar la ministra de Migracions, Elma Sáiz, la dotació d'edificis amb capacitat per acollir 1.500, dels quals el primer ja va ser condicionat per l'Exèrcit i ha permès identificar i reallotjar els immigrants que pernoctaven en tendes improvisades a la Platja del Trampolí. Mentre es resolen les peticions d'asil i es filia la resta de migrants desplaçats, es fa necessari comptar i condicionar amb els poliesportius i les instal·lacions militars, primera decisió rellevant del nou comandament únic que gestionarà la tercera fase assumint tant les competències ministerials com les de la Ciutat Autònoma.
En aquest àmbit, el Ministeri de Sanitat, després de donar per superat el col·lapse inicial (1.700 consultes hospitalàries i 439 urgències ateses els dos primers dies, enfront de les 200-300 consultes i 120 urgències actuals) ha apostat per la política preventiva i ha aconseguit la cessió de 45.000 vacunes (15.000 de la triple vírica, 10.000 de la diftèria / tètanus, 10.000 de la pòlio i 10.000 de la varicel·la) que permetran prevenir malalties infeccioses.
A més, el Ministeri de Justícia, des del començament, va reforçar la dotació dels jutjats d'instància i del torn d'ofici, així com va incrementar el 176% de la capacitat operativa de l'Institut de Medicina Legal. A més, va instar el Consell General del Poder Judicial a proveir de quants reforços siguin precisos quan els demani, cosa que el CGPJ no ha fet encara.
· La tercera fase comença ara amb la celebració el dimarts 25 del Consell de Seguretat Nacional i el Consell Extraordinari de Ministres i la delegació del comandament únic, encarnat en la figura del ministre Ángel Víctor Torres, que ja era responsable de la comissió de migracions i compta amb experiència en altres crisis relacionades amb migrants, com la canària. En aquesta fase es cristal·litzaran els suports econòmics, tant els 25 milions ja aprovats per a l'atenció als menors, com els 6,5 milions dedicats a l'atenció humanitària (on està sent capital la cooperació d'ONG com Creu Roja), com sobretot, els fons extraordinaris anunciats pel ministre Carlos Cuerpo i per la mateixa Unió Europea per a la crisi, que superaran amb escreix els 180 milions d'euros. La tercera fase serà decisiva en les repatriacions ordenades dels migrants encara a la ciutat, tant menors com majors, per a les quals continuarà sent vital la col·laboració del Marroc.
Deficient previsió i comunicació
La bona gestió realitzada pel Govern, malgrat una fluixa col·laboració de l'executiu ceutí pel que fa a la ràpida cessió d'emplaçaments (el govern ceutí s'ha negat a usar localitzacions poblades de la ciutat per allotjar immigrants temporalment), la localització de menors (que estava sota la seva competència fins a decretar el comandament únic) o la gestió de la salut pública després dels brots de sarna detectats per les circumstàncies d'amuntegament, no s'ha vist acompanyada d'una adequada previsió ni d'una bona comunicació.
Respecte a la previsió, resulta xocant que, malgrat l'augment d'entrades irregulars detectat al voltant del 15 de juliol (dues setmanes abans de l'entrada massiva), reconeguda per les FCSE amb caràcter previ, i fins i tot pel mateix Marroc, que ho va atribuir a la recent sentència del Suprem prohibint les devolucions en calent als que entressin per mar, no es reforçés ni la seguretat de la frontera ni la preparació de la Ciutat Autònoma per gestionar les conseqüències humanitàries.
La comunicació s'ha vist entelada per elements simbòlics que han obert un flanc a la crítica política: malgrat la desfilada de ministres per Ceuta que han anat anunciant les mesures preses, i les dues reunions telemàtiques interministerials dirigides pel president del Govern, Pedro Sánchez, després de passar per Ceuta al començament de la crisi, el seu retir vacacional a La Mareta ha estat blanc de crítiques per part de l'oposició.
El segon focus d'errors comunicatius es va produir entre els ministres d'Interior, Marlaska, i de Defensa, Robles, pel que fa a si disposaven o no d'informes d'intel·ligència que haguessin permès prevenir-la. El que podia ser una qüestió senzilla si ambdós haguessin coincidit en què sí que hi havia informació respecte al repunt en les arribades de migrants, però no quant a l'extraordinària dimensió de les mateixes, es va convertir en una aparent contradicció entre ambdós ministeris que, tanmateix, s'han coordinat molt bé en el desplegament conjunt de militars i FCSE.
Finalment, l'aspecte humà de proporcionar proximitat als ceutins en un dels agosts més excepcionals de la seva Història només el va representar la ministra Robles, que malgrat els crits i crítiques amb què va ser rebuda, va saber acostar-se i dialogar amb ells, reduint així la seva sensació d'“estar abandonats”, cosa molt repetida pels ciutadans. Sent aquest un aspecte sense incidència en la gestió realitzada, té, tanmateix, un notable efecte comunicatiu que no han estat capaços de replicar altres ministres.
En conclusió, una crisi ben gestionada en les seves tres fases pot restar prestigi al Govern per errors de previsió i comunicació política.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.