A Génova donen per necessari un acord amb la ultradreta Vox perquè Alberto Núñez Feijóo pugui arribar a la Moncloa després de les eleccions generals del 29 de novembre. Fonts de la seu nacional del PP consultades per 'ElConstitucional.es' descriuen amb franquesa aquest escenari. "Són llenties. A Vox ja sabem que ens el menjarem. No queda altra", afirmen, en referència a la necessitat de pactar amb la formació d'ultradreta.
La prioritat que traslladen aquestes fonts és aconseguir una majoria conjunta, per sobre del repartiment de diputats entre ambdues organitzacions. "L'objectiu en aquests moments és sumar majoria entre tots dos. Diputat amunt, diputat avall, però que el bloc sumi", expliquen. En el seu raonament, equiparen aquesta estratègia amb la del president del Govern. "Sánchez fa exactament igual amb el seu bloc".
El contingut de l'eventual entesa quedaria condicionat al resultat electoral i a les demandes de Santiago Abascal. "Caldrà veure com queda després de les eleccions, i el que ells exigeixen", assenyalen, abans d'insistir que "el PP i Vox hauran de pactar". El diagnòstic anticipa la disposició a negociar, encara que els missatges no concreten si aquest suport es traduiria en una coalició de Govern o en una altra fórmula parlamentària.
La majoria i el pes d'Abascal
Els sondejos permeten entendre aquest càlcul. La mitjana de DatosRTVE actualitzada aquest dimarts situa el PP en 135 diputats i Vox en 65, una suma de 200 escons, enfront dels 176 que marquen la majoria absoluta del Congrés. És una estimació de les enquestes, subjecta a canvis durant la precampanya, que dibuixa Feijóo lluny d'una majoria pròpia i la ultradreta amb un pes considerable per negociar el seu suport.
El precedent del 2023 continua sent rellevant. El PP va obtenir 137 escons i Vox, 33, insuficients per assolir junts la majoria absoluta. Feijóo va reunir després 172 vots favorables en la seva primera votació d'investidura, amb els suports addicionals de Coalición Canaria i UPN, enfront de 178 contraris. Guanyar les eleccions li va permetre intentar la investidura, però no reunir els suports necessaris per governar.
La diferència que reflecteixen ara les enquestes és tant en la suma com en la seva composició. En la mitjana esmentada, Vox gairebé duplicaria els seus diputats del 2023 mentre el PP en perdria dos. Una majoria més àmplia de les dretes podria conviure, per tant, amb una major dependència de Feijóo respecte a Abascal. El repartiment entre tots dos determinarà la força amb què cada partit arribi a aquesta negociació, encara que les fonts consultades situïn avui l'objectiu principal en el fet que el bloc assoleixi els números.
L'acostament té a més una expressió pública a la Cambra Alta. Feijóo ha confirmat aquest dimarts, en una entrevista a la Cope, que el PP negocia amb Vox per buscar una majoria al Senat, després de l'acord dels socialistes amb partits del Front Ampli. Entre les fórmules plantejades figura que Vox renunciï a presentar-se en algunes circumscripcions a canvi de representació per designació autonòmica. Aquest contacte té un objecte diferent de l'eventual pacte d'investidura, però mostra que ambdós partits ja exploren com coordinar les seves forces davant el 29N.
Génova minimitza la influència de Vox
Les fonts consultades també defensen que la participació en els governs redueix la radicalitat de les formacions que qualifiquen de "rupturistes". En aquesta comparació inclouen tant Podem com Vox, als quals descriuen com a "gossos lladradors i poc mossegadors" quan han tingut responsabilitats executives. Preguntades per les mesures perilloses que hauria impulsat la ultradreta en les autonomies compartides amb el PP, la seva resposta és "res".
Els acords autonòmics contenen, però, concessions concretes a les exigències de Vox. Els pactes de governabilitat assolits enguany a Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia incorporen la denominada prioritat nacional en l'accés a ajudes i habitatge protegit, plantejaments de retorn de menors estrangers no acompanyats i la substitució de normes de memòria històrica per lleis de concòrdia. El passat 7 d'octubre, a més, PP i Vox van rebutjar a Castella i Lleó tramitar una actualització de la llei autonòmica de violència de gènere per adaptar-la al Pacte d'Estat; els populars van justificar el seu vot en la necessitat de buscar un consens entre totes les forces.
A Gènova reivindiquen que "el centre avui dia és al PP" i atribueixen a Sánchez la política de blocs amb la qual justifiquen l'entesa amb Abascal. Recuperen per a això la proposta que Feijóo va presentar en el debat de juliol de 2023 per facilitar que governés la llista més votada, que el dirigent socialista no va acceptar. "No pots pujar a un ring de boxa amb les mans lligades", argumenten. El sistema d'investidura exigeix, en qualsevol cas, la confiança del Congrés, amb majoria absoluta en primera votació o simple en la segona.
Aquest mateix raonament s'estén al to de la precampanya. Les fonts responsabilitzen el president de la polarització i presenten la duresa dels seus atacs com una resposta. "L'únic que s'ha fet és contraatacar", sostenen. També interpreten les acampades i les vagues com a part de la preparació política de l'esquerra i reconeixen que dins del PP conviuen perfils més agressius amb altres de més institucionals. "En totes les campanyes saps que les formes s'enforteixen més", afegeixen.
