Sumar dona un ultimàtum al PSOE després del desnonament de Maricarmen i exigeix aprovar ja el decret d'habitatge

El desnonament de Maricarmen ha acabat amb la paciència de Sumar. La sortida forçosa de la dona de 87 anys de la casa madrilenya on vivia des del 1956 ha convertit el malestar acumulat durant mesos en un ultimàtum al PSOE perquè el nou decret d'habitatge arribi al Consell de Ministres del pròxim dimarts.

Fonts internes de Sumar consultades per 'ElConstitucional.es' descriuen un profund cansament amb l'ala socialista de l'Executiu, amb la gestió de la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, i amb la resposta oferta davant un desnonament conegut des de fa mesos. Dins de l'espai també ha provocat indignació l'operatiu policial desplegat aquest dimecres a Madrid.

“Només et puc dir que el decret de pròrroga de lloguers ha d'aprovar-se com més aviat millor”, recalca a aquest diari un representant del Grup Parlamentari Plurinacional Sumar. La formació reclama que el text inclogui la recuperació de la moratòria per a llars vulnerables i una clàusula específica que impedeixi repetir situacions com la viscuda per Maricarmen.

La crisi ha reobert a més una discussió que travessa l'esquerra de la coalició. El sector dels Comuns més pròxim a Ada Colau sosté que romandre al Govern perd sentit si el PSOE continua frenant les principals mesures d'habitatge. Des del nucli governamental de Sumar, encapçalat en aquest pols per Ernest Urtasun, defensen continuar dins del Consell de Ministres per arrencar avenços concrets i protegir la classe treballadora.

La sortida del Govern no constitueix per ara una posició acordada per Sumar, encara que ha deixat de ser un assumpte reservat a converses privades. Colau ha portat obertament aquest debat a l'espai públic i ha demanat als seus companys que trenquin amb els socialistes si tornen a bloquejar mesures davant els fons d'inversió.

Un desnonament que ha desbordat la paciència de Sumar

La imatge que ha encès la coalició s'ha produït a primera hora d'aquest dimecres. La comissió judicial ha executat el llançament mentre centenars de persones tractaven d'impedir-ho davant el número 46 del carrer Alcalde Sainz de Baranda. La Policia Nacional ha apartat els concentrats i els operaris han accedit a l'habitatge. Maricarmen ha abandonat en llitera la casa on ha passat els últims 71 anys.

Relacionat

El desnonament de Maricarmen acaba a l'hospital: la seva advocada denuncia que "la propietat es nega absolutament a tot"

La dona té reconeguda una discapacitat del 50%, cobra una pensió d'uns 1.350 euros i pagava al voltant de 500 euros mensuals per un lloguer de renda antiga. L'empresa propietària, Urbagestión Desarrollo e Inversiones, va arribar a reclamar-li 2.650 euros i posteriorment va plantejar una rebaixa fins als 1.650, encara per sobre de tots els seus ingressos.

La propietat havia rebutjat la proposta del Ministeri d'Habitatge per adquirir l'immoble, la possibilitat de compensar part de les rendes i fins i tot l'oferta d'una donant disposada a cobrir la diferència del lloguer. Tampoc va atendre la petició de suspensió cautelar traslladada pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides mentre es trobava una alternativa habitacional adequada.

Ernest Urtasun ha qualificat el que ha passat com “una autèntica vergonya” i un “punt d'inflexió”. El ministre de Cultura ha exigit que el decret s'aprovi “sense falta” el proper dimarts i ha demanat estudiar totes les eines legals disponibles, inclosa l'expropiació de l'habitatge.

“Aquest país no espera absolutament res del PP, de l'Ajuntament i de la Comunitat de Madrid, però del Govern progressista sí”, ha afirmat. Urtasun considera que l'empresa ha desafiat les administracions en rebutjar les solucions plantejades i sosté que l'Executiu ha de respondre.

Pablo Bustinduy també ha definit el desnonament com una “indecència” i ha reclamat que l'acord assolit dins de la coalició es compleixi immediatament. Mónica García ha estat igualment contundent en advertir que “el PSOE no pot seguir dilatant-ho més”.

La portaveu adjunta de Sumar, Aina Vidal, ha explicat a 'Al Rojo Vivo' l'abast polític i social que ha adquirit el cas. “La gent està esgotada. No hi ha més d'on treure”, ha assenyalat abans de definir Maricarmen com el símbol d'un problema que afecta ja el conjunt del país.

La indignació també arriba al Ministeri de l'Interior i a la Delegació del Govern a Madrid. El grup parlamentari ha registrat diverses preguntes per aclarir el paper de la Policia Nacional, les instruccions rebudes pels agents i les denúncies sobre possibles agressions i un ús desproporcionat de la força durant l'operatiu.

Fonts de Sumar traslladen a aquest diari la seva vergonya per unes imatges que consideren incompatibles amb l'acció d'un Executiu progressista. El malestar torna a situar Fernando Grande-Marlaska sota pressió dins de la coalició després d'altres enfrontaments per actuacions policials.

El diputat Alberto Ibáñez ha reclamat que el Govern expropiï l'habitatge i ha assegurat que, si la ministra competent no té capacitat per fer-ho, ha d'assumir responsabilitats. Tesh Sidi ha recordat que el PSOE es va abstenir fa tot just una setmana davant la proposta de Sumar per impedir que empreses i fons comprin habitatges amb finalitats especulatives.

El decret continua atrapat al Congrés

L'exigència de Sumar ensopega amb l'aritmètica parlamentària. El Govern ja va aprovar a la primavera un decret que ampliava la protecció dels inquilins, però PP, la ultradreta Vox, Junts i UPN el van tombar al Congrés, mentre el PNB es va abstenir. La negociació represa abans de l'estiu tampoc va permetre reunir una majoria i l'Executiu va evitar portar un nou text al Consell de Ministres per estalviar-se una altra derrota.

Sumar reclama ara assumir el risc polític. El seu plantejament passa per aprovar la norma, enviar-la al Congrés i obligar cada grup a retratar-se en la votació. “Si les dretes el volen tornar a tombar, que el tombin i que Espanya sencera vegi el que fan”, ha defensat Bustinduy.

L'esborrany contempla una pròrroga extraordinària de dos anys per als contractes de lloguer que vencessin fins a finals del 2027, un límit del 2% per a la seva actualització anual i canvis en la Llei d'Enjudiciament Civil. Aquests últims permetrien suspendre llançaments de persones vulnerables fins i tot quan existeixi una sentència ferma i aplicar la protecció a procediments que ja es troben en marxa.

Sumar vol que aquestes mesures s'aprovin juntament amb la renovació de l'escut anticrisi, la vigència del qual acaba l'1 d'octubre. El calendari converteix el Consell de Ministres del dimarts 29 en la data límit que el soci minoritari ha marcat al PSOE.

Les converses amb Junts i Podemos continuen obertes. Els independentistes catalans han rebutjat fins ara la pròrroga obligatòria dels lloguers, mentre Podemos amenaça amb oposar-se si el decret incorpora beneficis fiscals per a propietaris. Aquesta concessió ha estat plantejada pel sector socialista per atraure Junts, però complica els vots per l'esquerra. Fins i tot amb el suport dels set diputats de Junts, l'Executiu necessitaria almenys l'abstenció de Podemos.

El Ministeri d'Habitatge manté que la norma hauria d'arribar al Consell quan tingui garantida la seva convalidació. Sumar rebutja aquesta espera i recorda que la falta de suports ha servit per ajornar durant mesos un acord signat pels dos socis de l'Executiu.

L'abstenció socialista davant la proposició de Sumar per limitar la compra especulativa d'habitatges ha agreujat el xoc. La iniciativa va rebre 44 vots favorables, 175 en contra i 127 abstencions. PP, Vox i Junts la van rebutjar, mentre el PSOE va impedir amb la seva abstenció que comencés si més no la seva tramitació.

Antonio Maíllo ha acusat els socialistes de manca de valentia i ha dirigit també les seves crítiques contra Isabel Rodríguez. El coordinador federal d'Izquierda Unida considera especialment greu que la ministra s'hagi limitat a lamentar que la propietat rebutgés les propostes del Govern.

En els Comuns, la intervenció d'Ada Colau ha elevat encara més la pressió. L'exalcaldessa de Barcelona ha acusat el PSOE de bloquejar les polítiques destinades a frenar els fons i ha afirmat que el Govern de coalició “no ha fet tot el que podia fer”.

“No podem ser còmplices d'aquesta covardia”, ha advertit. El seu missatge a Sumar ha estat directe. Si el PSOE rebutja mesures valentes, ha dit, “serà millor deixar-lo sol”.

La posició de Colau troba suport entre dirigents i quadres dels Comuns que consideren esgotada la capacitat de pressió interna. El sector d'Urtasun replica que abandonar l'Executiu lliuraria totes les decisions al PSOE i reduiria les possibilitats de tirar endavant mesures socials durant el temps que queda de legislatura.

Aquest equilibri dependrà del que passi durant els pròxims sis dies. Sumar exigeix que el decret arribi al Consell de Ministres encara que els vots encara no estiguin tancats. El missatge que ha traslladat aquest dimecres als seus socis cap en les quatre paraules amb què Urtasun ha fixat el termini al PSOE. “Dimarts toca actuar”.