El director adjunt operatiu de la Policia Nacional està sent investigat per fets que podrien ser constitutius d'un presumpte delicte d'agressió sexual, arran d'una querella interposada per una funcionària policial amb la qual hauria mantingut una relació prèvia.
Segons s'exposa en la querella, el 23 d'abril de 2025 la denunciant, trobant-se de servei, hauria estat comissionada per recollir l'investigat en un establiment de restauració i traslladar-lo al seu domicili oficial. Un cop allà, sempre segons el seu relat, l'investigat li hauria sol·licitat pujar a l'habitatge per conversar sobre la seva relació personal, a la qual cosa ella s'hauria negat en un primer moment, accedint finalment després de la seva insistència.
Ja a l'interior del domicili, la querellant sosté que s'hauria produït una situació de pressió en la qual l'investigat, presumptament, hauria impedit que abandonés el lloc i hauria realitzat actes de contingut sexual sense el seu consentiment, malgrat la negativa que, segons afirma, va manifestar de forma reiterada. Així mateix, refereix l'existència de suposats missatges posteriors de caràcter intimidatori.
Per la seva banda, l'investigat nega els fets i sosté que, del contingut íntegre de l'àudio aportat, es desprendria que va oferir a la denunciant la possibilitat d'abandonar el domicili en diverses ocasions. La defensa subratlla igualment l'existència d'una relació prèvia entre tots dos i considera que l'enregistrament reflectiria una interacció en un context de confiança, qüestionant la interpretació i credibilitat del relat exposat en la querella.
Des d'una perspectiva estrictament jurídica, i sempre per a l'hipotètic cas que els fets arribessin a considerar-se acreditats, els fets podrien constituir un delicte d'agressió sexual, en què el consentiment es defineix com aquell que es manifesta lliurement mitjançant actes clars.
Dins d'aquest marc, la tipicitat pot comprendre també aquells supòsits en què, tot i existir una aparença de consentiment, aquest pogués trobar-se condicionat per una situació de superioritat o de vulnerabilitat de la víctima que limiti la seva capacitat de decisió.
El presumpte abús de poder
Ara bé, el veritable debat jurídic rau a determinar com pot acreditar-se, a la pràctica, que una situació de superioritat arriba a condicionar de manera efectiva la llibertat de decisió de la persona, i no constitueix una mera influència social mancada de rellevància penal.
A aquest efecte, la valoració no s'ha d'abordar des de posicions extremes: ni exigint un grau de constrenyiment equiparable al propi de la intimidació, ni considerant com a prevaliment qualsevol circumstància que incideixi de manera subjectiva en la decisió, la qual cosa conduiria a una expansió indeguda del tipus penal.
Per això, l'anàlisi ha de situar-se en un pla objectiu i intersubjectiu, atenent a l'existència d'una asimetria rellevant entre les parts i si aquesta posició ha estat aprofitada de forma conscient per condicionar la voluntat de l'altra persona. Aquesta situació pot derivar de factors de diversa índole, com ara la posició laboral (com és el present cas) docent, familiar, econòmica, l'edat o altres circumstàncies concurrents.
Des d'aquesta perspectiva, el prevaliment es configura com una categoria intermèdia entre els supòsits de violència o intimidació i aquells en què hi ha una incapacitat per consentir, operant en aquells casos en què el desequilibri entre les parts actua com a instrument per doblegar la voluntat i obtenir un contacte de naturalesa sexual.
Així mateix, cal tenir en compte que aquest tipus de fets solen desenvolupar-se en àmbits sense presència de tercers, cosa que atorga especial rellevància a la valoració de la declaració de la denunciant, que podrà constituir prova de càrrec suficient sempre que compleixi els criteris jurisprudencials de credibilitat, persistència i compti amb elements perifèrics de corroboració.
En definitiva, l'eventual valoració jurídica del cas dependrà de la prova que pugui practicar-se en el procediment, tant pel que fa a l'existència o no de consentiment com, si escau, a la possible incidència d'una situació de superioritat en la formació de la voluntat, havent d'analitzar-se les circumstàncies concretes concurrents d'acord amb els principis de presumpció d'innocència i de valoració de la prova.
