Escalada en l'“assetjament” de l'ultra Vito Quiles a Sarah Santaolalla, qui denuncia a més una agressió física: A quins delictes es podria enfrontar l'agitador?

L'analista Sarah Santaolalla ha denunciat una presumpta agressió per part de Vito Quiles després d'un acte, denunciant que l'assetjament que patia ha passat d'allò verbal a allò físic i podria tenir conseqüències penals. Les analitzem en aquest article jurídic.

03 de març de 2026 a les 21:09h
EuropaPress 7125816 periodista vito quiles concentracion dia eliminacion violencia contra
EuropaPress 7125816 periodista vito quiles concentracion dia eliminacion violencia contra

Avui, la analista política Sarah Santaolalla ha publicat a les seves xarxes socials una fotografia en què apareix amb el braç en cabestrell i en què afirma haver estat víctima d'una presumpta agressió per part de Vito Quiles i els seus acompanyants. En aquesta publicació, sosté que la violència que, segons denuncia, patia ja no seria únicament verbal, sinó que hauria assolit caràcter físic.

Cal recordar que Santaolalla ja havia interposat diverses denúncies contra Quiles per presumptes delictes d'assetjament. A aquesta nova denúncia s'hi ha sumat el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), en haver-se produït l'aldarull a la sortida d'un acte al qual l'analista havia estat convidada per aquesta formació política.

Des del punt de vista jurídic-penal, i a l'espera del que determinin les investigacions judicials, els fets denunciats podrien ser constitutius de dos delictes que correspondrà esclarir a la justícia espanyola.

En primer lloc, podria apreciar-se un presumpte assetjament, regulat en l'article 172 i següents del Codi Penal. Aquest tipus penal exigeix:

a) Una conducta violenta, ja sigui mitjançant força física (vis física) o intimidació (vis compulsiva), exercida directament o indirectament sobre la víctima. En aquest context, la denunciant refereix, d'una banda, una suposada agressió física que hauria requerit assistència mèdica —circumstància que s'evidenciaria en l'ús de cabestrell— i, de l'altra, situacions d'intimidació reiterades, com seguiments a la via pública o fins al seu domicili, així com la insistència a obtenir declaracions malgrat la seva negativa.

b) Una finalitat consistent a impedir a la víctima fer el que la llei no prohibeix o obligar-la a realitzar el que no desitja, sigui just o injust. Segons el que s'ha manifestat, la suposada finalitat hauria estat forçar la gravació d'un vídeo amb declaracions que Santaolalla no volia realitzar, cosa que, d'acreditar-se, podria integrar aquest element del tipus.

En segon lloc, els fets també podrien ser constitutius d'un presumpte delicte de lesions, previst en l'article 147.1 del Codi Penal. De confirmar-se que les lesions van requerir, a més d'una primera assistència facultativa, tractament mèdic o quirúrgic, el delicte podria qualificar-se com a menys greu, castigat amb penes de presó de fins a tres anys o multa de fins a dotze mesos.

En tot cas, correspondrà als òrgans judicials determinar com s'han produït els fets denunciats i, si escau, l'eventual responsabilitat penal que se'n pogués derivar.

Sobre l'autor
b5a714e2 3cc1 4242 91fa 7f0d45468293
Carmen Costa

Advocada a 'Paredes y asociados' i analista jurídica de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit