Les ulleres intel·ligents de Meta s'enfronten a un problema inesperat: la privadesa posa en escac la seva expansió

Les Ray-Ban Meta dominen el mercat de les ulleres amb intel·ligència artificial, però els reguladors europeus alerten del risc d'enregistraments sense consentiment i alguns països estudien limitar-ne l'ús en determinats espais

20 d'octubre de 2026 a les 12:30h
| Actualitzat: 20 d'octubre de 2026 a les 12:36h
Captura de pantalla 2026 10 20 a las 12.25.25
Captura de pantalla 2026 10 20 a las 12.25.25

Les ulleres intel·ligents de Meta aspiren a convertir-se en una alternativa al mòbil, però el seu creixement comença a topar amb un obstacle: la privacitat. Els dispositius desenvolupats amb EssilorLuxottica, fabricant de Ray-Ban, permeten fer fotografies, gravar vídeos, retransmetre en directe i utilitzar funcions d'intel·ligència artificial amb una aparença similar a la d'unes ulleres convencionals. Precisament aquesta discreció ha despertat la preocupació de les autoritats i de les organitzacions defensores dels drets digitals.

El mercat, però, continua creixent. Segons les dades de la consultora Omdia recollides per Reuters, els enviaments mundials d'ulleres amb intel·ligència artificial van passar d'uns 2,1 milions d'unitats el 2024 a 8,4 milions el 2025. A més, les ulleres de Meta i EssilorLuxottica van representar el 81,3% dels enviaments globals durant el primer semestre de 2026. La companyia va comunicar al juliol que les vendes de les seves ulleres intel·ligents pràcticament s'havien duplicat respecte al mateix període de l'any anterior.

Europa alerta del risc d'enregistraments sense consentiment

L'expansió comercial coincideix amb una major vigilància regulatòria. El Comitè Europeu de Protecció de Dades (EDPB, per les seves sigles en anglès) va advertir la setmana passada dels riscos que aquests dispositius plantegen, entre ells la possibilitat de gravar de forma discreta altres persones o captar les seves converses sense que en siguin conscients.

Noruega ha anunciat que planeja prohibir temporalment l'ús d'ulleres amb intel·ligència artificial en determinats llocs, mentre que Austràlia estudia restringir els dispositius amb càmera en edificis governamentals. Per la seva banda, les autoritats de protecció de dades d'Itàlia i Àustria han comunicat a Reuters que investiguen incidents relacionats amb l'ús d'aquestes ulleres per part d'alumnes en centres educatius.

Entre les mesures plantejades per l'organisme europeu figuren reforçar els senyals que avisen d'un enregistrament, incorporar alertes sonores, limitar les retransmissions en directe i difuminar automàticament els rostres de les persones que apareixen en les imatges. També proposa restriccions tècniques en espais sensibles, com hospitals i col·legis.

Meta defensa les seves ulleres davant les crítiques

La companyia sosté que els seus dispositius estan dissenyats perquè la gravació sigui recognoscible. Un portaveu de Meta ha explicat que tots els models amb càmera incorporen una llum frontal que parpelleja quan l'usuari fa una fotografia o grava un vídeo que pot compartir. EssilorLuxottica, per la seva banda, assegura que treballa per fomentar un ús responsable de la tecnologia i que les normes han de protegir els drets dels ciutadans sense frenar la innovació.

Les crítiques, no obstant això, també poden afectar l'acceptació social del producte. Ross Gerber, conseller delegat de la firma d'inversió Gerber Kawasaki, va reconèixer que la preocupació per la privadesa i la incomoditat que poden generar aquests dispositius en altres persones podrien limitar la seva adopció. L'advocat Louis Larere, de l'organització francesa NOYB, va defensar la necessitat d'una resposta coordinada de les autoritats davant l'ús d'aquestes ulleres en espais públics.

Una cursa tecnològica que també mira al mòbil

El debat arriba en un moment en què les grans tecnològiques busquen noves formes d'accedir a la intel·ligència artificial més enllà de les pantalles. Les ulleres de Meta permeten escoltar música, fer trucades i accedir a funcions de traducció, a més de capturar imatges i utilitzar eines d'IA. La competència també es prepara per entrar al mercat. Google treballa amb Samsung en unes ulleres amb Gemini que, segons els plans comunicats, arribarien abans que acabi 2026, mentre que Apple també figura entre les companyies que preparen els seus propis dispositius.

Meta ja ha presentat, a més, unes ulleres centrades en l'àudio i sense càmera, una alternativa que podria reduir part de les objeccions relacionades amb la gravació. No obstant això, eliminar la càmera també limita algunes de les possibilitats de la intel·ligència artificial visual.

El repte per al sector serà mantenir l'atractiu d'aquests dispositius sense convertir la seva presència quotidiana en una font de desconfiança. El seu creixement comercial demostra que existeix interès per aquesta tecnologia, però la seva expansió dependrà també de com es resolguin els dubtes sobre el consentiment, la gravació de tercers i els límits d'ús.

El més llegit