La inflació torna a guanyar terreny a Espanya i col·loca els treballadors davant un nou escenari de pèrdua de poder adquisitiu. L'IPC es va situar al juliol en el 3,6% interanual, quatre dècimes per sobre del registre de juny i en el seu nivell més elevat en dos anys. El repunt va estar condicionat principalment per l'encariment dels carburants i de l'electricitat, amb especial impacte en el transport, els preus del qual van augmentar un 6,2%.
El preu dels combustibles s'ha convertit així en un dels principals focus de pressió sobre els preus durant aquest estiu. El gasoil va registrar al juliol un increment interanual del 15,7%, mentre la gasolina va augmentar un 7,3%. En les últimes setmanes, el dièsel ha arribat a superar els 1,80 euros per litre i la gasolina els 1,70 euros, en un context marcat per les tensions geopolítiques i la situació a l'estret d'Ormuz.
Davant aquesta situació, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) reclama a l'Executiu una actuació immediata per evitar que l'augment dels preus recaigui sobre les rendes del treball. Carmen Vidal, secretària confederal de Participació Institucional i Moviments Socials, considera prioritari actualitzar el Salari Mínim Interprofessional (SMI): "Amb una inflació del 3,6%, és imprescindible revisar immediatament el Salari Mínim Interprofessional (SMI) per corregir la desviació a l'alça dels preus respecte al que es va calcular en la seva aprovació".
L'organització sindical també reclama al Govern que convoqui una reunió per abordar l'impacte de l'escalada energètica. En concret, Vidal emplaça l'Executiu “a una reunió per valorar la situació inflacionària provocada pels preus dels carburants fòssils principalment a causa del bloqueig d'Ormuz pel conflicte entre els EUA, Israel i l'Iran i les mesures necessàries a adoptar per al control dels preus”.
CCOO posa a més el focus en els convenis col·lectius pendents de negociació i defensa que els increments salarials se situïn en la part alta de les recomanacions de l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), amb augments d'entre el 4% i el 7%. "Continuarem empenyent per reforçar la negociació col·lectiva garantint pujades salarials d'entre el 4% i el 7%. Vinculam aquest objectiu directament al nostre fons per a mobilitzacions sota una premissa clara: si les patronals no reparteixen els beneficis, hi haurà conflicte", adverteix Vidal.
CCOO demana accelerar la protecció dels salaris més baixos
El sindicat considera igualment urgent completar els canvis normatius destinats a protegir els qui perceben les remuneracions més baixes. Segons CCOO, l'encariment dels carburants i de l'electricitat ha estat determinant en l'avanç de la inflació, tot i que les mesures fiscals encara vigents han permès contenir parcialment el seu impacte. Sense elles, sosté l'organització, la taxa hauria assolit el 4,1% interanual.
Per això, Vidal reclama a l'Executiu que acceleri la transposició de la normativa europea sobre salaris mínims: "Exigim l'aprovació immediata del Reial Decret de transposició parcial de la Directiva europea de Salaris Mínims. Necessitem que les noves regles d'absorció i compensació entrin en vigor com més aviat millor per protegir de forma real i efectiva els sectors socials que perceben els sous més baixos".
El sindicat contraposa l'evolució dels preus i els salaris amb la situació de les empreses. CCOO assenyala que els beneficis empresarials es mantenen en nivells històricament elevats, segons les dades del primer trimestre de 2026 recollides per l'Observatori de Marges Empresarials, mentre que els salaris pactats en conveni avancen un 3% de mitjana fins al juliol, per sota de la inflació actual.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
