L'esquerra alternativa ja té pràcticament resolt el nom amb què vol afrontar les pròximes eleccions generals, però encara busca la persona capaç de convertir-lo en alguna cosa més que una nova marca. Movimiento Sumar, Izquierda Unida, Más Madrid i Comuns han triat 'Frente Amplio' per deixar enrere l'etapa electoral de Sumar, a falta de la presentació oficial i de tancar alguns detalls sobre la seva identitat gràfica i el seu funcionament intern.
La gran incògnita continua estant en el lideratge. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, partia amb avantatge després que Yolanda Díaz renunciés a repetir com a candidata i Pablo Bustinduy descartés assumir aquest paper. No obstant això, el nom d'Ada Colau ha guanyat força durant els últims dies i comença a alterar els plans amb què treballaven les direccions dels quatre partits.
Fonts internes de l'espai consultades per 'ElConstitucional.es' asseguren que la proposta de Colau està agradant entre càrrecs intermedis i dirigents sense responsabilitats en el Govern. Consideren que representa millor l'esquerra transformadora, compta amb una trajectòria recognoscible i pot presentar-se davant l'electorat com una dirigent amb experiència pròpia, sense quedar vinculada únicament a la continuïtat de l'actual Executiu.
Les mateixes fonts sostenen que l'opció d'Urtasun encara genera dubtes entre els partits que han de prendre la decisió. El ministre de Cultura ha evitat descartar-se i assegura que estarà en la “baralla”, encara que la seva possible candidatura no ha aconseguit encara l'impuls intern suficient per tancar el debat. Des del seu entorn fins i tot han rebaixat durant els últims dies la possibilitat que acabi encapçalant tot l'espai.
Colau ha contribuït aquest divendres a mantenir oberta la cursa. L'exalcaldessa de Barcelona ha reconegut que li han proposat tornar a la primera línia i s'ha mostrat disposada a participar si les negociacions condueixen a “un front realment ampli”, amb més organitzacions, noves formes de funcionament i una proposta “valenta i il·lusionant”.
“Si les converses entre partits aconsegueixen ser generoses i avançar en aquest sentit, per descomptat em sentiré responsable d'ajudar en el que pugui per evitar que governi el feixisme a Espanya”, ha afirmat. Colau insisteix que ara mateix no és candidata, però la seva resposta suposa un canvi respecte a la negativa molt més taxativa que va mantenir abans de l'estiu.
Colau reapareix com el pont amb Podemos
La principal fortalesa que els seus defensors atribueixen a Colau està en la seva capacitat per reobrir la conversa amb Podemos sense quedar atrapada en l'enfrontament que va trencar l'espai després de les eleccions de 2023. L'exalcaldessa manté una bona relació amb Irene Montero, ha defensat públicament la necessitat de reunir les diferents esquerres i comparteix amb la dirigent morada bona part del diagnòstic sobre habitatge, despesa militar i avanç de l'extrema dreta.
Fonts consultades per aquest diari creuen que Colau podria funcionar com a pont entre el futur 'Frente Amplio' i Podemos, una possibilitat molt més difícil amb altres candidats. Entre els escenaris que comencen a circular figura un tàndem amb Colau com a número u per Barcelona i Irene Montero encapçalant la llista de Madrid. Es tracta encara d'una hipòtesi interna, sense acord entre els partits ni una negociació tancada sobre les candidatures.
La dirigent de Podemos ja ha anunciat que vol concórrer a les generals i proposa unes primàries obertes a totes les persones i organitzacions de l'esquerra. En una entrevista publicada aquest divendres per '20minutos', Montero ha demanat sortir del “bucle etern d'un diu i l'altre respon” i ha defensat un procés en el qual pugui participar “tot el que vulgui canviar el sistema”.
La fórmula divideix el nou espai. IU s'ha mostrat receptiva, mentre Comuns manté una posició més oberta que Más Madrid i Movimiento Sumar, que prefereixen arribar primer a un acord entre organitzacions. Podemos considera que les primàries permetrien triar el lideratge sense un altre repartiment negociat entre cúpules i ja ha convidat el mateix Urtasun a competir si vol encapçalar la candidatura.
Colau pot oferir una sortida diferent a aquest xoc. La seva trajectòria va començar a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), va governar Barcelona durant vuit anys i conserva un perfil polític propi fora de les estructures estatals de Sumar. També arrossega un fort rebuig entre la dreta i part de l'electorat, però disposa d'un grau de coneixement i una capacitat de mobilització que ara mateix no tenen altres noms barrejats.
El seu retorn públic s'ha produït a més al voltant de l'habitatge, l'assumpte que el futur 'Frente Amplio' vol convertir en l'eix del seu programa. Colau va participar aquesta setmana en una protesta contra un desnonament a Barcelona i després del llançament de Maricarmen va reclamar mesures contundents contra els fons d'inversió. La seva advertència que els Comuns havien de plantejar-se abandonar el Govern si el PSOE seguia bloquejant aquestes polítiques va incomodar part de la coalició, encara que també va retornar a l'exalcaldessa al centre del debat polític.
Una candidatura que encara ha de demostrar la seva amplitud
El nom 'Frente Amplio' busca superar un dels problemes que va acompanyar la coalició de 2023. Cap organització presta les seves sigles al conjunt ni pot presentar el projecte com una extensió del seu propi partit. La denominació enllaça amb el lema 'Un paso al frente', utilitzat des de febrer per les quatre formacions, i recorda les aliances d'esquerra construïdes en països com Uruguai i Xile.
Movimiento Sumar, IU, Más Madrid i Comuns volen incorporar també Compromís, Chunta Aragonesista, Més per Mallorca i altres forces territorials. Diverses d'elles accepten negociar candidatures conjuntes a les seves comunitats, encara que rebutgen integrar-se en una estructura estatal permanent o cedir la seva autonomia política.
Podemos segueix sent la peça que determinarà si el projecte respon realment al nom triat. La formació d'Ione Belarra se situa fora de les converses formals i exigeix que l'elecció del lideratge passi per les urnes. La fragmentació pot tenir un cost especialment alt a les províncies petites i mitjanes, on dues candidatures per sota del llindar efectiu de representació facilitarien que milers de vots quedessin sense escó.
Segons l'última enquesta de 40dB, Sumar reuneix un 5,7% d'intenció de vot i Podemos un 2,8%. Cap dels dos espais travessa per separat un moment que permeti ignorar l'altre. La candidatura de Montero ha obligat els partits del futur 'Frente Amplio' a accelerar una decisió que portaven mesos ajornant.
Les fonts consultades per 'ElConstitucional.es' també aprecien una diferència dins de l'anterior nucli dirigent. Yolanda Díaz evita pronunciar-se sobre el relleu i no està intervenint públicament en l'elecció, mentre Pablo Iglesias participa activament en el debat i ja ha qüestionat la capacitat d'Urtasun per convertir-se en el pròxim candidat.
Els quatre partits preveuen presentar en les pròximes setmanes la marca, el model de funcionament i el nom del seu cap de llista. Urtasun continua dins de la cursa, Montero ja ha llançat la seva candidatura i Colau ha deixat una condició abans de decidir si fa el pas: que el 'Front Ampli' sigui veritablement ampli.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
