Els partits polítics, federacions, coalicions i agrupacions d'electors podran registrar des d'aquest dimecres, 21 d'octubre, les seves candidatures al Congrés i al Senat per a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre, un termini que romandrà obert a les diferents Juntes Electorals Provincials fins a les dotze de la nit del dilluns 26 d'octubre.
Segons el calendari electoral, les formacions tindran sis dies naturals per presentar les seves llistes a les circumscripcions en què vulguin concórrer, una vegada tancat aquest registre, les candidatures es publicaran al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el dimecres 28 d'octubre.
No obstant això, aquesta publicació no serà definitiva, ja que les juntes electorals disposaran dels dos dies següents per comunicar les irregularitats apreciades o denunciades en les candidatures, que podran ser esmenades per les formacions en un termini de 48 hores des de la seva notificació.
Una vegada completada aquesta revisió, les juntes tindran fins al dilluns 2 de novembre per proclamar les candidatures, que es publicaran al BOE l'endemà, dimarts 3 de novembre. Després, les formacions podran recórrer aquesta proclamació davant el Jutjat Contenciós Administratiu entre el 4 i el 5 de novembre, amb un termini de dos dies per a la seva resolució, i posteriorment acudir en empara al Tribunal Constitucional, que haurà de decidir en tres dies.
A més, durant la campanya electoral es podran presentar recursos davant la Sala Especial del Tribunal Suprem, les decisions de la qual també podran recórrer-se davant el Tribunal Constitucional.
Menys coalicions registrades que el 2023
Podran presentar candidatures els partits i federacions inscrits en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior, així com les coalicions electorals constituïdes i comunicades a la Junta Electoral corresponent fins a aquest divendres a la nit.
En aquesta ocasió s'han registrat nou coalicions electorals davant la Junta Electoral Central, de les quals dues concorren exclusivament al Congrés, tres al Senat i quatre més són d'àmbit autonòmic i es presenten a ambdues cambres. En les eleccions del 2023 van concórrer dotze coalicions: tres d'àmbit nacional, una del Senat i vuit autonòmiques.
La coalició més rellevant per al 29N a la Cambra Baixa és la de Frente Amplio, encapçalada per Ada Colau i Emilio Delgado, que finalment no va arribar a un acord amb Podemos, excepte a les Canàries i la Comunitat Valenciana. Per al Senat, l'aliança més destacada és la conformada entre el PSOE i Frente Amplio en la majoria de les circumscripcions.
També hi ha coalicions que, en afectar una única circumscripció, s'han presentat a les Juntes Electorals Provincials, com la impulsada per Més i Frente Amplio a les Balears o la d'UPN i PP a Navarra.
Avales per a partits sense representació i requisits per a agrupacions
En el cas dels partits, federacions i coalicions que no van obtenir representació en cap de les dues cambres en les últimes eleccions generals, caldrà reunir signatures d'almenys el 0,1% dels electors inscrits en el cens de cada circumscripció per la qual pretenguin concórrer.
És el cas, per exemple, de Democracia 21, que s'ha conformat com a coalició amb Ciudadanos i UCIN, i que vol presentar-se a les circumscripcions de Madrid i Barcelona. A la primera província hauran de presentar almenys unes 5.500 signatures i a la segona, almenys, unes 4.400.
Les agrupacions d'electors també podran presentar llistes, encara que en el seu cas hauran de comptar amb el suport d'almenys l'1% dels electors inscrits en el cens de la corresponent circumscripció. Cap elector podrà avalar amb la seva signatura més d'una candidatura.
A diferència dels partits polítics, aquestes agrupacions es constitueixen exclusivament per participar en un procés electoral concret, sense necessitat d'inscriure's en el Registre de Partits Polítics i sense possibilitat de presentar candidatures conjuntes que abastin diverses circumscripcions.
Paritat obligatòria i llistes cremallera
Una altra de les exigències que hauran de complir les candidatures és el respecte al principi de paritat electoral, que exigeix per primera vegada en unes eleccions generals que les llistes al Congrés estiguin integrades per dones i homes ordenats de forma alternativa.
Fins ara, la Llei Electoral exigia que les llistes incloguessin almenys un 40% de candidats de cada sexe, sense que cap pogués superar el 60%, una proporció que també havia de respectar-se en cada tram de cinc llocs. No obstant això, la reforma introduïda per la Llei Orgànica 2/2024, de representació paritària, ha substituït aquest sistema per les denominades listes cremallera per gènere.
Aquesta composició paritària haurà de respectar-se en el conjunt de les candidatures, sense separar titulars i suplents, i també serà obligatòria quan les candidatures al Senat s'agrupin en llistes. D'aquesta manera, la composició d'ambdues Cambres quedarà pràcticament paritària.
Les xifres de 2023, en referència
En les eleccions de l'estiu de 2023, les Juntes Electorals Provincials van proclamar un total de 1.090 llistes a les Corts Generals, d'aquestes 550 al Congrés i 540 al Senat, 186 menys que el 2019. En la criba van quedar fora 66 candidatures de formacions extraparlamentàries per errors, per no complir els requisits o, sobretot, per no adjuntar els avals necessaris.
En total, 4.892 candidats van competir el 23 de juliol de 2023 pels 350 escons del Congrés i els 208 del Senat, un nombre que enguany serà un més després del canvi constitucional que va permetre la creació d'un senador propi per a l'illa de Formentera. Això va deixar una mitjana de deu aspirants per cada plaça a la Cambra Baixa i de 5,5 per cada seient al Palau del Senat.
