Armengol defensa el català a les Balears i acusa el PP de voler retallar drets lingüístics

La presidenta del Congrés i candidata del PSOE per les Balears, Francina Armengol, ha reivindicat l'ús del català a l'arxipèlag i ha donat suport a les demandes de l'Obra Cultural Balear per ampliar el plurilingüisme

17 de novembre de 2026 a les 12:12h
EuropaPress 7915118 secretaria general psoe islas baleares psib psoe cabeza lista congreso
EuropaPress 7915118 secretaria general psoe islas baleares psib psoe cabeza lista congreso

La presidenta del Congrés i candidata del PSOE per Balears, Francina Armengol, ha defensat aquest dilluns el dret a poder expressar-se en català a l'arxipèlag i ha qualificat d'“infame” que el PP vulgui retirar les llengües cooficials de la Cambra Baixa.

Armengol ha fet aquestes declaracions aquest dimarts davant els mitjans, abans de reunir-se amb el president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, i ha acusat el Govern de Marga Prohens de “retallar drets lingüístics”.

Durant la seva intervenció, la dirigent socialista ha agraït la tasca de normalització lingüística de l'OCB i ha expressat el seu acord “al 100 per cent” amb els seus plantejaments per estendre al màxim l'ús i el coneixement del català, amb l'objectiu de garantir el dret dels ciutadans a emprar-lo tant en l'administració estatal com en l'autonòmica.

Els avenços al Congrés i les crítiques al PP

Armengol ha posat en valor els avenços assolits durant la darrera legislatura i ha destacat la reforma del reglament del Congrés, que va incorporar l'ús del català, l'euskera i el gallec a la Cambra Baixa, una mesura que, segons ha subratllat, “apropa la institució a la ciutadania”.

En aquesta mateixa línia, ha criticat el PP per plantejar la supressió d'aquest dret. “Nosaltres no obliguem, és evident que cap diputat del PP ha parlat català, euskera ni gallec en les seves intervencions, però que no ens treguin el dret als qui volem parlar en una altra llengua”, ha assenyalat, abans d'afegir que els populars “sempre estan en fase de retallar”.

La candidata del PSOE també ha retret al PP que es posés en contacte amb governs europeus de dretes per frenar l'oficialitat del català a la Unió Europea. “Mai podré entendre quan un va en contra del seu propi patrimoni, de la seva pròpia història i de la seva pròpia forma de ser. La llengua és l'ànima d'un poble”, ha afirmat.

L'OCB demana més reconeixement del plurilingüisme

Armengol ha valorat la feina feta des del Congrés amb les diferents acadèmies de la llengua per a les traduccions parlamentàries, encara que ha reconegut que encara queda “molt camí per avançar” en àmbits com el consum, la vida quotidiana i les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

En l'àmbit audiovisual i digital, ha advocat per continuar impulsant la presència de la llengua catalana i ha apostat per l'arribada del canal de televisió 2cat a les Balears. “Estic convençuda que amb governs progressistes, tant a Espanya com a les Balears a partir del mes de maig de 2027, serà possible un avanç enorme en termes lingüístics; tot el contrari suposarà un retrocés”, ha insistit.

Per la seva banda, el president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, ha explicat que aquesta és la primera reunió amb els candidats de les Balears a les eleccions generals que se celebraran el pròxim 29 de novembre, i ha detallat que els compromisos amb la llengua que promou l'entitat cerquen avançar en el reconeixement del plurilingüisme per part de l'Estat en àmbits com l'administració de justícia, els mitjans audiovisuals i els drets dels consumidors.

Llabrés ha valorat positivament els passos fets en la legislatura que ara conclou i, respecte a l'ús parlamentari de les llengües cooficials, ha assenyalat que es tracta d'“una fita transcendental en 200 anys de parlamentarisme espanyol”.

A més, ha subratllat la recuperació del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) en català, la llei del dret de defensa de 2024, que permet l'ús de la llengua preferent en institucions com el Tribunal Suprem o l'Audiència Nacional, i l'impuls a l'oficialitat del català a la UE.

Finalment, ha indicat que la proposició de llei de garantia del plurilingüisme, la tramitació de la qual va decaure després de la dissolució de les Corts, hauria de servir com a “punt de partida” tan bon punt es constitueixi el nou Congrés.

Contacte

T'escoltem. Contacta amb nosaltres.

El més llegit