Armengol destaca la 'llei de nets' com una "fita brillant" de la memòria democràtica i denuncia els retrocessos en diverses comunitats

La presidenta del Congrés reivindica els gairebé 2,5 milions de sol·licituds de nacionalitat de la "llei de nets" i els avanços en memòria democràtica, però adverteix de normes autonòmiques que, segons denuncia, busquen esborrar la veritat i la justícia

04 de novembre de 2026 a les 20:12h
EuropaPress 7778472 presidenta congreso francina armengol sesion control gobierno congreso
EuropaPress 7778472 presidenta congreso francina armengol sesion control gobierno congreso

Francina Armengol va posar aquest dimecres el focus en els avanços de la memòria democràtica, però ho va fer amb una advertència immediata: el temps juga en contra de la reparació i algunes comunitats autònomes, segons va denunciar, estan fent marxa enrere.

La presidenta del Congrés va obrir a Madrid l'acte de commemoració del Dia de Record i Homenatge a les Víctimes del Cop Militar, la Guerra i la Dictadura, celebrat al Saló de Passos Perduts, en una cita que va definir com un “fi d'etapa” per la dissolució de les Corts davant la convocatòria de noves eleccions generals.

Els avanços que cita Armengol i el límit que els posa

Armengol va situar entre les “fites brillants” de la legislatura la llei de memòria democràtica i la disposició addicional coneguda com a llei de nets, que, segons va recordar, ha permès gairebé 2,5 milions de sol·licituds de nacionalitat per part de descendents d'exiliats.

També va subratllar els informes sobre persecució política, que, d'acord amb el seu balanç, han servit per a reparar a més de 600.000 persones. A això va afegir la tasca dels fiscals de memòria democràtica, els milers de treballs d'exhumació i les actuacions simbòliques a la Vall de Cuelgamuros.

Però, al mateix temps, va advertir que aquest impuls conviu amb moviments contraris en diverses autonomies, entre elles les Balears, on, segons va denunciar, s'estan substituint lleis de memòria per altres normes que busquen “esborrar el rastre de la veritat i la justícia” i perjudiquen la reparació de les víctimes.

La presidenta del Congrés va insistir que encara queden 11.000 cossos en fosses franquistes i va defensar la necessitat de “blindar un compromís ferm amb la veritat, la justícia i la no repetició”. També va destacar les activitats del programa Espanya en Llibertat per a fomentar l'esperit crític.

L'homenatge se centra en les dones rapades per la dictadura

La Cambra Baixa va dedicar enguany el seu homenatge anual a les víctimes del franquisme a les dones represaliades durant la dictadura, en particular a les que van ser rapades com a forma d'humiliació.

Armengol va assenyalar que aquestes dones, a les quals es va anomenar “les rapades”, figuren entre les víctimes més silenciades del franquisme i va defensar la necessitat de reparar, en la mesura del possible, “aquell dolor específic, aquella vergonya cruel” exercida contra elles. “Analitzar i observar la nostra història amb perspectiva de gènere és un treball diari que no podem abandonar”, va afirmar.

En la seva intervenció també va recordar que enguany es compleixen 90 anys del començament de la Guerra Civil i de l'afusellament de la mestra María Domínguez, assassinada a Fuendejalón. A més, va esmentar la retirada dels retrats de presidents de les Corts franquistes, a petició d'associacions memorialistes, i va defensar que el Congrés ha de ser un lloc de memòria.

Després del seu discurs, l'acte va continuar amb un col·loqui entre les historiadores María Rosón Villena, professora de la Universitat Complutense de Madrid, i Sescún Marías Cadenas, professora de la Universitat de Saragossa. La commemoració es va tancar amb la representació amb titelles de Melón Pelado, a càrrec de la companyia ButacaZero.

Entre els assistents van estar la ministra d'Igualtat, Ana Redondo; la fiscal especial de la memòria, Dolores Delgado; el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts i Assumptes Constitucionals, Rafael Simancas; i el secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez.

Contacte

T'escoltem. Contacta amb nosaltres.

El més llegit