El Tribunal Suprem ha rebutjat estendre la suspensió del dret al vot als espanyols que van obtenir la nacionalitat mitjançant la 'llei de nets' i resideixen a Espanya, així com als seus fills. La Sala Contenciosa Administrativa considera que aquesta petició queda fora de l'objecte del recurs que està examinant sobre les inscripcions en el cens electoral de residents a l'estranger.
L'alt tribunal sí que estudiarà una segona sol·licitud del partit Iustitia Europa, que demana ampliar la suspensió als fills i filles majors d'edat de persones nacionalitzades per aquesta via i inscrits en el cens exterior. Per ara, el Suprem ha descartat adoptar aquesta mesura d'urgència i ha donat tres dies a les parts per presentar al·legacions abans de decidir.
Les dues providències aclareixen l'abast d'una controvèrsia que afecta el dret de sufragi de milers d'espanyols a menys d'un mes de les eleccions generals del 29 de novembre. Els residents a Espanya assenyalats en la petició mantenen el seu dret al vot, sempre que compleixin els requisits generals, com ser majors d'edat i figurar en el cens aplicable als comicis.
En canvi, per a una part dels nacionalitzats residents a l'estranger segueix vigent la suspensió cautelar acordada pel Suprem al setembre i confirmada a l'octubre. Els fills afectats per la nova petició poden votar de moment, ja que el tribunal encara no ha decidit si estén la mesura a aquest grup.
Què ha decidit ara el Suprem
Iustitia Europa va sol·licitar al tribunal que ampliés la suspensió als qui van obtenir la nacionalitat a l'empara de la 'llei de nets' i després van fixar el seu domicili a Espanya, així com als seus descendents. La Sala ha respost que no resoldrà aquesta petició perquè es refereix a qüestions alienes a l'objecte del recurs.
La resolució no suposa una nova autorització per votar, ja que la mesura cautelar anterior se centrava en el Cens Electoral de Residents Absents, conegut com a CERA, que reuneix els espanyols que viuen a l'estranger. Els residents a Espanya figuren en un altre cens electoral.
Després de la resposta del Suprem, Iustitia Europa ha presentat un escrit davant la Junta Electoral Central per demanar que s'identifiqui i revisi les persones compreses en aquesta sol·licitud.
En una providència separada, la Sala ha abordat la petició relativa als fills majors d'edat de persones que van obtenir prèviament la nacionalitat per la normativa de memòria. El tribunal ha rebutjat suspendre el seu vot per la via urgent i sense escoltar abans les parts, com reclamava Iustitia Europa, però tramitarà la petició com a mesura cautelar.
La sol·licitud es refereix a les persones nacionalitzades mitjançant l'anomenat annex III, una de les vies previstes per als fills majors d'edat. Segons les dades exposades en el procediment, hi ha 189.678 inscripcions vinculades a aquest supòsit. Aquesta xifra no equival al nombre de persones que perdrien el vot si s'acceptés la petició. Inclou també descendents de beneficiaris de la Llei de Memòria Històrica del 2007 i, segons la informació disponible, no està determinat quants són fills de persones afectades per la suspensió ni quants figuren en el cens exterior.
La suspensió que continua vigent per a part del vot exterior
L'anomenada 'llei de nets' forma part de la Llei de Memòria Democràtica del 2022 i va obrir diferents vies perquè descendents d'espanyols poguessin accedir a la nacionalitat. El litigi davant el Suprem se centra en l'aplicació d'una instrucció posterior del Ministeri de Justícia i els seus efectes sobre el cens de residents a l'estranger.
La ultradreta Vox i Iustitia Europa van recórrer aquesta aplicació. El Govern defensa la legalitat del procediment, mentre que el Suprem va acordar el passat 10 de setembre una suspensió cautelar de determinats efectes electorals, en apreciar un risc per a les garanties del procés. El tribunal va mantenir la mesura el 12 d'octubre, una vegada convocades les eleccions.
La suspensió no afecta totes les persones que han obtingut la nacionalitat per la 'llei de nets'. Entre els qui es troben en el grup afectat per la mesura, el tribunal permet votar aquells la condició dels quals de fills o nets d'exiliats sigui acreditada mitjançant la corresponent certificació consular.
El Govern va lliurar aquest dimecres al Suprem una relació nominal de 163.355 persones nacionalitzades per la via examinada. Segons les dades traslladades per Exteriors, 901 havien acreditat la condició de descendents d'exiliats en els termes exigits pel tribunal. La relació de nacionalitzats i el nombre d'electors finalment afectats per la mesura no són necessàriament xifres idèntiques, ja que s'ha de tenir en compte la seva inscripció i situació censal.
La decisió ha provocat un intens debat sobre el dret al vot dels espanyols a l'exterior. El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, va acudir al Tribunal Constitucional contra la suspensió, però el 21 d'octubre el tribunal de garanties va inadmetre el seu recurs per considerar-lo prematur, sense resoldre el fons del conflicte.
El Suprem manté obert el procediment principal sobre la instrucció del Ministeri de Justícia. La seva decisió definitiva està pendent, igual que la resposta a la nova petició per estendre la mesura cautelar als fills majors d'edat inscrits en el cens exterior.
