El Govern lliura en termini al Tribunal Suprem la llista de 163.355 espanyols de la "llei de nets" després de l'avís de multes

Fonts d'Exteriors consultades per 'ElConstitucional.es' confirmen l'enviament al tribunal, a l'INE i a la Junta Electoral Central; 901 dels expedients inclouen l'acreditació de l'exili dels ascendents certificada pels cònsols

28 d'octubre de 2026 a les 18:21h
| Actualitzat: 28 d'octubre de 2026 a les 18:27h
EuropaPress 7824596 fachada tribunal supremo octubre 2026 madrid espana
EuropaPress 7824596 fachada tribunal supremo octubre 2026 madrid espana

El Govern ha lliurat aquest dimecres al Tribunal Suprem la relació nominal de 163.355 persones nacionalitzades per la coneguda com a "llei de nets", requerida per aplicar les mesures cautelars que afecten la seva participació en les eleccions del 29 de novembre. Fonts del Ministeri d'Afers Exteriors consultades per 'ElConstitucional.es' confirmen que el departament ha remès aquest matí el llistat a l'alt tribunal, a l'Institut Nacional d'Estadística i a la Junta Electoral Central.

D'aquests expedients, 901 contenen l'acreditació de la condició d'exili certificada pels cònsols, precisen les mateixes fonts. Aquesta documentació sobre els ascendents resulta decisiva per a l'excepció que el Suprem ha establert a la suspensió del vot des de l'estranger.

La xifra lliurada supera en 335 persones els 163.020 afectats que l'Executiu havia comunicat prèviament. La novetat és que ara s'ha aportat la identitat de les persones incloses en la relació, una informació que el tribunal considerava imprescindible per determinar a qui s'havien d'aplicar les restriccions electorals.

La documentació s'ha presentat dins del termini fixat per la Sala Contenciosa Administrativa, que acabava a les 15.00 hores d'aquest dimecres 28 d'octubre. El passat divendres, el Suprem havia dirigit el requeriment als ministres de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i d'Afers Exteriors, José Manuel Albares.

L'acte advertia de la possibilitat d'imposar-los multes coercitives de 1.000 euros, reiterables fins al compliment, si transcorria el termini sense rebre el llistat. També contemplava remetre les actuacions per exigir les responsabilitats penals que poguessin correspondre en cas d'incompliment.

L'Advocacia de l'Estat ha sol·licitat que la relació tingui caràcter reservat, per contenir dades personals, per evitar que es faci un ús il·legítim d'aquesta informació. Es tracta d'una petició al tribunal sobre el tractament dels noms lliurats.

Què passa ara amb el vot del 29N

El lliurament permet avançar en la identificació dels afectats i en l'aplicació de les mesures cautelars. El Suprem ha ordenat a l'Oficina del Cens Electoral revisar el llistat corresponent a les eleccions del 29 de novembre i excloure les persones compreses en la suspensió, amb l'excepció dels qui disposin de la certificació consular exigida.

El conflicte procedeix de dos recursos promoguts per la ultradreta Vox i Iustitia Europa contra un acord de la Junta Electoral Central relacionat amb l'aplicació de la Llei de Memòria Democràtica i el seu desenvolupament. La disposició addicional vuitena de la norma, aprovada el 2022 i coneguda com a "llei de nets", va obrir diferents vies per obtenir la nacionalitat, entre elles la de descendents d'espanyols que van patir l'exili.

Una de les qüestions discutides és la presumpció incorporada per la instrucció de Justícia d'octubre de 2022. Aquesta estableix que es presumeix la condició d'exiliat dels espanyols que van sortir del país entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955, acreditant la seva sortida. Per quedar exceptuat de la suspensió electoral, el Suprem exigeix una certificació de l'exili de l'ascendent en les condicions recollides en els seus autos, sense aplicar aquesta presumpció.

Les mesures es van acordar al setembre i van ser confirmades el 12 d'octubre. Afecten determinades inscripcions i els seus efectes en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) per a les pròximes generals. Els afectats conserven la seva nacionalitat espanyola; el procediment es refereix a les condicions en què poden exercir el sufragi des de l'estranger.

La decisió ha comptat amb discrepàncies dins de la pròpia Sala. La magistrada María Alicia Millán Herrandis ha mantingut la seva oposició a les mesures. En el seu vot particular a l'auto del 23 d'octubre adverteix de la inseguretat jurídica i la incertesa operativa que generen sobre el cens, enfront de les exigències de certesa i estabilitat d'un procés electoral.

Mentre s'aplica l'ordenat, el calendari del vot exterior continua avançant. El Suprem ha permès que el primer enviament de documentació electoral es realitzi entre el 24 i el 30 d'octubre, amb una advertència expressa als afectats sobre el caràcter provisional de la seva inclusió i les condicions exigides per poder votar.

L'auto també concreta com s'hauran de tractar els sobres dels qui quedin fora del llistat depurat. Els consolats rebran la seva documentació, però la mantindran separada per remetre-la a la Junta Electoral Provincial corresponent. En l'escrutini, les juntes utilitzaran el cens revisat i conservaran a part els sobres dels electors exclosos, deixant constància en l'acta.

Sobre l'autor
foto jaime
Jaime Barrionuevo

Redactor de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit