La polèmica pel vot dels espanyols que van obtenir la nacionalitat mitjançant la coneguda com 'llei de nets' suma un nou capítol. Iustitia Europa ha sol·licitat al Tribunal Suprem que identifiqui els fills majors d'edat dels qui van aconseguir la nacionalitat per aquesta via i que suspengui cautelarment els seus efectes electorals si estan inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA).
La petició, presentada pel president del partit, Luis María Pardo, pretén que l'Administració comprovi de quin progenitor procedeix la nacionalitat de cada elector i per quina via jurídica la va obtenir. Fins que acabi aquesta revisió, la formació planteja que els vots puguin rebre's, però romanguin separats i no s'incorporin a l'escrutini. La iniciativa se suma a la presentada el dilluns per Hazte Oír, que també va reclamar estendre la suspensió als fills majors d'edat dels beneficiaris de la llei. No obstant això, aquesta nova ampliació és una petició de les organitzacions, no una decisió que el Suprem hagi aprovat ja.
El debat resulta especialment delicat perquè afecta el dret fonamental al sufragi de ciutadans que tenen la nacionalitat espanyola i resideixen fora del país. A més, la controvèrsia es produeix a poques setmanes de les eleccions generals del 29 de novembre, quan ja ha començat el calendari per organitzar el vot des de l'estranger. Iustitia Europa sosté que no es pot permetre que els sufragis s'incorporin al resultat electoral sense comprovar prèviament la situació dels seus titulars. La formació argumenta que existeix una relació documental entre la nacionalitat del progenitor i la dels seus fills que permetria realitzar les comprovacions.
El partit també reclama que l'Oficina del Cens Electoral, l'Institut Nacional d'Estadística i els organismes competents d'Exteriors lliurin una relació dels electors afectats. El seu objectiu és que el tribunal determini qui estan inclosos en el cens i si han de quedar sotmesos a les mesures cautelars que ja estan en vigor.
Per què el Suprem ha suspès el vot de milers d'espanyols amb la llei de nets?
Per entendre el conflicte cal remuntar-se a la Llei de Memòria Democràtica, aprovada el 2022. La seva disposició addicional vuitena va permetre que determinats descendents d'espanyols, inclosos fills i nets dels qui van haver d'abandonar Espanya per l'exili, poguessin sol·licitar la nacionalitat espanyola. La mesura va obrir la porta que milers de persones, especialment en països de l'Amèrica Llatina, recuperessin els seus vincles jurídics amb Espanya. No obstant això, la discussió judicial no se centra a retirar-los la nacionalitat, sinó a determinar quines persones poden exercir el dret al vot en les eleccions del 29-N.
El 8 de setembre de 2026, el Tribunal Suprem va acordar suspendre cautelarment determinats efectes electorals de les inscripcions en el CERA relacionades amb aquesta via de nacionalització. La mesura contempla excepcions per als qui acreditin, mitjançant certificació consular, que descendeixen d'espanyols que van patir l'exili en les condicions exigides pel tribunal. El 12 d'octubre, l'alt tribunal va rebutjar el recurs de l'Advocacia de l'Estat i va mantenir la suspensió. Segons la informació publicada per RTVE, la decisió afecta 163.020 persones, llevat que acreditin les circumstàncies exigides per poder votar.
El Suprem va justificar la mesura pel risc que el cens no estigués prou comprovat abans de les eleccions. En les seves resolucions, el tribunal va advertir d'un possible perjudici per a la "exactitud, veracitat, igualtat, objectivitat i transparència" del procés electoral. La decisió no va ser unànime: la magistrada Alicia Millán va formular un vot particular en considerar que les nacionalitats s'havien adquirit conforme al marc normatiu vigent i que no procedia adoptar aquesta mesura cautelar.
La controvèrsia va arribar també al Tribunal Constitucional. El 21 d'octubre, aquest òrgan va rebutjar admetre el recurs d'empara presentat pel Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, en considerar que era prematur perquè encara seguia oberta la via judicial en el Suprem. Per tant, la suspensió cautelar continua vigent.
El Govern defensa el dret al vot mentre el PP i Vox recolzen les mesures del Suprem
La suspensió ha provocat un enfrontament polític entre el Govern i els partits que han impulsat les actuacions judicials. L'Executiu ha defensat que els ciutadans que compleixen els requisits legals han de poder exercir el seu dret al sufragi, mentre que el PP i Vox han insistit en la necessitat de garantir la regularitat del cens electoral. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha criticat que els descendents de l'exili republicà puguin quedar-se sense votar. Segons va recollir Europa Press, l'Executiu sosté que complirà les ordres judicials, encara que qüestiona la decisió de limitar temporalment el sufragi de persones que ja han adquirit la nacionalitat espanyola.
La portaveu del Govern, Elma Saiz, va assegurar el 27 d'octubre que l'Executiu "complirà el termini" establert pel Suprem per a remetre la llista dels 163.020 afectats. El tribunal havia requerit als ministeris competents que lliuressin la informació abans del 28 d'octubre. Per part seva, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, va defensar que el Govern dona suport a la nacionalitat dels descendents d'exiliats. Després de conèixer-se la resolució del Suprem, va criticar el PP i va afirmar que havia assumit un discurs de "retallada de drets".
Des del PP, Alberto Núñez Feijóo va defensar la necessitat de revisar el cens electoral i va celebrar la resolució judicial. "En unes eleccions no hi pot haver dubtes sobre el cens", va afirmar, segons va recollir El País. Vox, que també va promoure actuacions davant la Justícia, ha reclamat que es garanteixi el compliment de les mesures cautelars abans de la votació. El debat, per tant, enfronta dues qüestions fonamentals: la necessitat d'assegurar que el cens electoral compleix la llei i l'obligació de protegir el dret al vot dels qui tenen la nacionalitat espanyola. La decisió definitiva sobre l'abast de les mesures correspon als tribunals, no a les organitzacions que han sol·licitat ampliar-les.
Mentrestant, la nova petició d'Iustitia Europa obre un altre front judicial a pocs dies que avanci el procediment electoral. Si el Suprem accepta estudiar la sol·licitud i acorda noves mesures, la revisió podria afectar també els fills majors d'edat dels nacionalitzats per la llei de nets que figurin en el cens de l'estranger.
