El Govern ha rebutjat que hi hagi hagut una falta de control sobre el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) i ha retret a la ultradreta Vox que aboqui sospites d'una suposada “alteració artificial” sense identificar, a parer seu, irregularitats concretes.
D'aquesta manera ha respost l'Advocacia de l'Estat, en representació del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, a una demanda presentada pel partit que lidera Santiago Abascal davant el Tribunal Suprem contra una decisió de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la denominada ‘llei de nets’.
La polèmica gira entorn del Cens Electoral de Residents Absents (CERA), on estan inscrits els espanyols que viuen fora d'Espanya i poden votar en les eleccions. El nombre de persones inscrites ha augmentat en els últims anys, especialment després de l'anomenada ‘llei de nets’, que va permetre a determinats descendents d'espanyols obtenir la nacionalitat espanyola.
La defensa de l'Executiu davant el Suprem
L'Executiu demana a la Sala Contenciosa Administrativa que declari la plena conformitat a dret de l'actuació impugnada per Vox, en la qual la JEC va afirmar no tenir competències per a actuar davant les nacionalitzacions de descendents d'espanyols derivades de la ‘llei de nets’, malgrat que part de l'organisme va apreciar un “increment irregular” del cens electoral.
Per al Govern, “la magnitud quantitativa de l'augment no constitueix "per se’ indici, menys encara, prova d'irregularitat”, perquè “un increment pot ser rellevant des del punt de vista estadístic i estar, al mateix temps, jurídicament justificat”.
En el seu escrit, l'Advocacia de l'Estat afegeix que “la demanda deriva de la xifra total una sospita de ‘alteració artificial’ del cens, però no identifica inscripcions duplicades, persones que no ostentin formalment la nacionalitat espanyola o altes practicades sense la corresponent comunicació registral”. Segons sosté, “la seva objecció no es dirigeix a l'exactitud tècnica del cens, sinó a la legalitat de la prèvia adquisició de nacionalitat”.
El control del CERA i l'actuació de l'Oficina del Cens Electoral
A això afegeix que “tampoc s'ha produït en aquest cas una falta de control del CERA” per part de l'Oficina del Cens Electoral (OCE), ja que “els moviments comunicats pels consolats són sotmesos a una validació tècnica de format i a una validació de coherència censal mitjançant la seva confrontació amb la base de dades nacional, amb la finalitat de verificar l'existència dels electors, evitar duplicidades i assegurar la seva correcta adscripció geogràfica”.
El sistema manté, a més, “la traçabilitat dels moviments i intercanvis mitjançant un arxiu històric”, i l'OCE realitza depuracions contínues del CERA i del CER en col·laboració amb els ajuntaments i els consolats, segons subratlla l'escrit dels serveis jurídics de l'Estat.
Per al Govern, “no es pot entendre que s'hagi produït una deixadesa de les seves funcions de control per part de l'OCE”, perquè l'increment del cens “no és un increment ‘mancat de justificació’, sinó que és conseqüència de l'aplicació de les diferents normes legals a través de les quals s'ha vingut reconeixent la possibilitat d'optar per la nacionalitat espanyola a diversos col·lectius de persones”.
El dret de sufragi i la decisió cautelar del Suprem
Els serveis jurídics de l'Estat també sostenen que el dret de sufragi és una “conseqüència inherent” a la condició de ciutadà espanyol i que “no existeix base legal per a privar-ne” als qui han adquirit aquesta condició mitjançant un acte administratiu definitiu i ferm.
A principis de setembre, el Tribunal Suprem va paralitzar de manera cautelar el vot per a les persones inscrites en el CERA que van aconseguir la nacionalitat a través de la ‘llei de nets’, una disposició de la Llei de Memòria Democràtica i les noves inscripcions, excepte l'exili acreditat de descendents.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
