El Govern ha recorregut aquest dilluns la decisió del Tribunal Suprem que impedeix votar, de forma cautelar, a part dels espanyols nacionalitzats mitjançant l'anomenada 'llei de nets'. L'Advocacia de l'Estat sosté que els magistrats s'han excedit en posar en qüestió una instrucció del Ministeri de Justícia que porta vigent des de 2022 i adverteix que el creixement del cens exterior no justifica apartar aquests ciutadans de les urnes.
La mesura afecta els descendents d'espanyols que van sortir del país durant la Guerra Civil i la dictadura i van obtenir la nacionalitat gràcies a una presumpció d'exili. Per poder votar mentre es resol el litigi, el Suprem els exigeix acreditar documentalment que els seus pares o avis van ser perseguits o es van exiliar. La seva nacionalitat espanyola no ha estat anul·lada.
L'origen de la disputa està en la instrucció aprovada per Justícia l'octubre de 2022. El text presumeix la condició d'exiliats dels espanyols que van abandonar el país entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955, sempre que s'acrediti la seva sortida. La ultradreta Vox i Iustitia Europa van acudir al Suprem contra un acord de la Junta Electoral Central, que s'havia declarat incompetent per revisar aquesta instrucció.
El Govern acusa el tribunal d'anar més enllà del recurs
Aquí situa l'Advocacia una de les seves principals objeccions. Segons el recurs presentat aquest dilluns, el Suprem ha entrat a valorar la legalitat d'una instrucció que no va ser impugnada en aquest procediment. Els serveis jurídics de l'Estat afegeixen que la mesura cautelar avança, en la pràctica, part del que pretenien aconseguir els recurrents abans que es dicti sentència.
El Govern sosté a més que el plet contra la decisió de la Junta Electoral no permet revisar de forma col·lectiva les nacionalitats ja concedides. Al seu parer, els autos del Suprem van més enllà del que és necessari per resoldre una controvèrsia electoral i restringeixen el vot de persones que continuen sent espanyoles a tots els efectes.
Els magistrats van justificar la seva decisió per un "perill fundat, real i seriós" per a l'objectivitat de les eleccions. En les seves interlocutòries van tenir en compte que el cens d'espanyols residents a l'estranger havia crescut en 408.262 electors des de les generals del 2023 fins al juliol del 2026. L'Advocacia replica que aquesta xifra reuneix totes les altes registrades en aquest període i no equival al nombre de persones nacionalitzades mitjançant la presumpció d'exili discutida en el cas. Aquest va ser el risc electoral al·legat pel tribunal.
Les xifres que discuteix l'Advocacia
El recurs xifra en 168.896 les persones que van obtenir la nacionalitat per aquesta via. A partir de la participació històrica en el vot exterior, calcula que podrien acudir a les urnes unes 14.120, al voltant del 0,06% dels vots emesos en unes eleccions generals. Es tracta d'una estimació de l'Advocacia, basada en la participació de convocatòries anteriors.
Els serveis jurídics de l'Estat rebutgen que d'aquestes xifres es pugui deduir un vot favorable a cap partit. "Ningú pot predir el sentit del vot de les persones incorporades al cens", recull l'escrit, que considera desproporcionat limitar un dret fonamental per un risc electoral que, al seu parer, no s'ha acreditat.
El recurs de reposició l'haurà de resoldre la mateixa sala del Suprem que va acordar la mesura cautelar. Fins que hi hagi una nova decisió, els descendents afectats necessitaran provar l'exili dels seus ascendents per poder votar, mentre el tribunal continua examinant el fons del litigi.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
