El PSOE proposa votar des dels 16 anys i obrir un escó ciutadà sense vot

El programa electoral socialista inclou rebaixar l'edat de sufragi, limitar aforaments i redissenyar el Senat; diverses mesures exigeixen canvis constitucionals i altres ja han passat abans pel Congrés

16 de novembre de 2026 a les 17:11h
EuropaPress 6019702 hombre realiza derecho voto junio 2024 sevilla andalucia espana hoy tienen
EuropaPress 6019702 hombre realiza derecho voto junio 2024 sevilla andalucia espana hoy tienen

El PSOE porta al seu programa electoral la rebaixa de l'edat de vot als 16 anys i la creació d'un escó ciutadà sense dret a vot, una combinació de reformes que, si prospera, obligaria a obrir canvis de calat en la Constitució i en la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).

La proposta socialista, recollida per Europa Press, afegeix a més la supressió parcial dels aforaments, una revisió del funcionament del Senat i l'extensió de l'ús de les llengües cooficials a les Corts i a l'Administració General de l'Estat en els territoris on són oficials.

La rebaixa del vot juvenil torna al programa, però continua lligada a la Constitució

La mesura més sensible és la del sufragi des dels 16 anys. El canvi no podria aplicar-se sense modificar la LOREG, que reconeix el dret de vot als espanyols majors d'edat, fixada en 18 anys per l'article 12 de la Constitució. No és una idea inèdita al Congrés. El 2024, la Comissió de Joventut va aprovar una iniciativa de Sumar, pactada amb el PSOE, per instar el Govern a estudiar en un any una reforma de la LOREG que permetés votar des dels 16 anys, encara que la rebaixa no va arribar a aprovar-se.

En paral·lel, els socialistes volen crear la figura del Defensor de les Generacions Futures, vinculada al Consell de la Joventut d'Espanya, amb l'objectiu d'introduir una visió de llarg termini i de justícia intergeneracional en les decisions públiques.

Una altra de les apostes del programa és un escó ciutadà en ambdues cambres que no tindria vot, però sí que permetria a la societat civil formular preguntes al Govern i presentar iniciatives i esmenes. El disseny busca obrir una via institucional de participació, encara que el seu abast quedaria condicionat per l'arquitectura parlamentària actual.

Senat territorial i més ús de llengües cooficials

Avui els ciutadans ja poden impulsar proposicions de llei mitjançant una iniciativa legislativa popular, però només en determinats assumptes i amb 500.000 signatures. El PSOE vol rebaixar aquesta xifra d'avals, encara que no concreta quant; per fer-ho, seria necessari reformar l'article 87.3 de la Constitució. La formació també planteja suprimir els aforaments dels càrrecs públics en delictes aliens a l'exercici de les seves funcions. Aquesta limitació exigiria tocar els articles 71.3 i 102.1 de la Constitució, una reforma que ja va ser impulsada per l'Executiu de Pedro Sánchez el 2018, sense que arribés a culminar la seva tramitació.

El bloc institucional es completa amb una reforma del Senat per a convertir-lo en una "autèntica Cambra de representació territorial", fent coincidir les seves circumscripcions amb l'àmbit autonòmic. El canvi requeriria modificar l'article 69 de la Constitució, que avui manté la lògica provincial i insular en la composició de la Cambra Alta.

El programa també aposta per consolidar l'ús de les llengües cooficials en les Corts i estendre'l a l'atenció de l'Administració General de l'Estat en els territoris on aquestes llengües són oficials, una mesura que ampliaria l'abast d'una pràctica ja present en l'activitat parlamentària.

Contacte

T'escoltem. Contacta amb nosaltres.

Sobre l'autor
987502a1 489c 49be 88a9 628775952ef4
Carlota Pastor

Redactora de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit