L'avançament electoral anunciat per al 29 de novembre pel president del Govern, Pedro Sánchez, deixarà sense recorregut nombroses iniciatives de tall social impulsades per l'Executiu de coalició de PSOE i Sumar, algunes d'elles ja en tramitació parlamentària i altres pendents encara d'aprovació en el Consell de Ministres.
La dissolució de les Corts Generals farà decaure propostes que afectaven àmbits com la igualtat, els drets socials, la infància, la joventut i la política migratòria, entre elles la reforma de l'article 43 de la Constitució per blindar l'avortament, que tampoc tirarà endavant.
Igualtat perd la Llei de Violència Vicària i la norma contra el tràfic
Des del Ministeri d'Igualtat, una de les iniciatives que quedarà frenada és la Llei de Violència Vicària, que el passat 30 de setembre va superar el seu primer examen en el Congrés. El text tipificava com a agreujant de gènere aquest tipus de violència, preveia la privació automàtica de la pàtria potestat per als pares condemnats per maltractament i prohibia de forma expressa que els condemnats per violència vicària parlessin sobre el crim durant un període de fins a 20 anys.
Tampoc veurà la llum la Llei Orgànica Integral contra el Tràfic i l'Explotació d'Éssers humans, que es trobava pendent d'aprovació en segona volta pel Consell de Ministres. El passat mes de juny, la ministra Ana Redondo va explicar que l'aprovació de la Directiva Europea de Tràfic obligava a reformular el text i va assegurar que no volia fer una «nyap jurídica».
En el mateix bloc normatiu queda també la llei per castigar les pràctiques de conversió LGTBI, que ja havia superat la tramitació en el Congrés i es trobava en el Senat.
Drets Socials perd la Llei de Famílies i la prestació universal per criança
Des del Ministeri de Drets Socials, decaurà la Llei de Famílies, que romania encallada en el Congrés, i, a més, la falta de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) impedirà tirar endavant una de les mesures més reclamades per Sumar: la prestació universal per criança.
A més, quan el ministre Pablo Bustinduy va assumir el càrrec va fer seva l'aprovació de la Llei de Serveis Socials, impulsada per la seva predecessora en l'anterior legislatura, Ione Belarra, però aquesta norma ni tan sols havia tornat a passar pel Consell de Ministres.
Infància i joventut, també afectades per la dissolució de les Corts
El Ministeri de Joventut i Infància és un altre dels departaments afectats per l'avançament electoral. Entre les normes que no veuran la llum figura el projecte de Llei Orgànica per a la protecció de les persones menors d'edat en els entorns digitals, actualment en fase de ponència en el Congrés, l'objectiu principal del qual és restringir l'accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials.
També queda pendent la reforma de la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència enfront de la Violència (LOPIVI), aprovada en primera volta al maig d'aquest any, que estableix la garantia d'escolta al menor i l'allunyament de progenitors sobre els quals pesin acusacions de maltractament.
La ministra Sira Rego va avançar en una entrevista amb Europa Press que volia portar al Consell de Ministres, després de l'estiu, una Llei de famílies acollidores per afavorir l'acollida i l'adopció, una iniciativa que ara tampoc veurà la llum.
En la mateixa situació queda la pretesa Llei de Joventut, de la qual Rego va assegurar que ja estava negociant l'esborrany amb el PSOE i en la qual volia incloure el vot a partir dels 16 anys.
Migració i asil, a l'espera d'adaptació al pacte europeu
En matèria d'Estrangeria, no tiraran endavant la nova Llei d'Asil i la reforma de la Llei d'Estrangeria, dos avantprojectes aprovats pel Consell de Ministres en primera volta per adaptar-se al Pacte Europeu de Migració i Asil.
També en el terreny migratori, encara que ja ha estat convalidat, roman en tramitació com a projecte de llei un decret llei sobre Estrangeria que seguirà en vigor tal com va ser publicat en el BOE. Es tracta de la reforma de l'article 35 de la Llei d'Estrangeria per establir el repartiment obligatori de menors no acompanyats en cas de contingència migratòria.
A més, l'Executiu estudiava un altre decret per accelerar la tramitació de sol·licituds d'asil a Ceuta, una mesura que permetria, entre altres coses, prescindir d'ACNUR en l'examen de les sol·licituds.