El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dimecres les candidatures electorals al Congrés i al Senat per als comicis legislatius del pròxim 29 de novembre, encara que encara no seran definitives fins que les juntes electorals revisin els requisits legals i resolguin les possibles irregularitats detectades.
Els partits polítics, federacions, coalicions i agrupacions d'electors van tenir de termini fins a les 00:00 hores de dilluns per a presentar les seves llistes davant les juntes electorals provincials i, tal com van ser registrades, apareixen ara en el BOE. A partir d'aquest moment, les juntes disposen de dos dies per a comunicar les incidències apreciades o denunciades, i les formacions afectades podran corregir-les en un termini de 48 hores des de la notificació.
La paritat i les llistes “cremallera”, una de les principals revisions
Un dels punts que hauran de comprovar les juntes és el compliment del principi de paritat electoral, que des de l'última reforma exigeix per primera vegada en unes eleccions generals que les llistes al Congrés estiguin integrades per dones i homes col·locats de forma alternativa, les conegudes com a “listes cremallera”.
El 2023, la Llei Electoral establia que les candidatures havien d'incloure almenys un 40% d'aspirants de cada sexe, sense que cap superés el 60%, una proporció que també havia de respectar-se en cada tram de cinc llocs. No obstant això, la reforma introduïda per la Llei Orgànica 2/2024, de representació paritària, va substituir aquest sistema per un model d'alternança per gènere, que haurà d'aplicar-se al conjunt de les candidatures, sense separar titulars i suplents, i també al Senat quan les llistes es presentin agrupades.
D'aquesta manera, es busca que la composició d'ambdues Cambres sigui pràcticament paritària.
Avals per als partits sense representació i per a les agrupacions d'electors
Un altre dels aspectes que quedarà sotmès a revisió és el dels avals exigits a les candidatures de partits, federacions i coalicions que no van aconseguir representació en cap de les dues cambres en les últimes eleccions generals. La llei obliga a reunir signatures de, almenys, el 0,1% dels electors inscrits en el cens de cada circumscripció per la qual es vulgui concórrer, i cap persona pot avalar amb la seva signatura més d'una candidatura.
Aquesta exigència afecta, entre altres formacions, a Se Acabó la Fiesta (SALF), el partit de l'eurodiputat Luis “Alvise” Pérez, així com al nou partit Democracia 21, constituït com a coalició amb Ciudadanos i UCIN, i que només pretén presentar-se en les circumscripcions de Madrid i Barcelona. En el cas de les agrupacions d'electors, la llei també permet presentar llistes, encara que en el seu cas han de comptar amb el suport d'almenys l'1% dels electors inscrits en el cens de la corresponent circumscripció.
Terminis fins a la proclamació definitiva de candidatures
Una vegada analitzades les incidències, les juntes electorals tindran fins al pròxim dilluns per a proclamar les candidatures. Després, les llistes definitives es publicaran en el BOE l'endemà, el 3 de novembre, després de completar la revisió de requisits legals, avals i composició paritària.
Menys coalicions que el 2023
Per als comicis del 29 de novembre s'han registrat nou coalicions, entre elles la de Frente Amplio, que és la que reuneix el major nombre de partits. En tot cas, són tres menys que les presentades el 2023.
En les eleccions de juliol de 2023, les Juntes Electorals Provincials van proclamar un total de 1.090 llistes a les Corts Generals, de les quals 550 van correspondre al Congrés i 540 al Senat, 186 menys que el 2019. Llavors van quedar fora 66 candidatures de formacions extraparlamentàries per errors, incompliments o per no adjuntar els avals requerits.
En aquella convocatòria, 4.892 candidats van competir pels 350 escons del Congrés i els 208 del Senat, un seient més que en anteriors eleccions pel canvi constitucional que va facilitar la creació d'un senador propi per a l'illa de Formentera. Això va suposar una mitjana de deu aspirants per escó a la Cambra Baixa i de 5,5 per plaça a la Cambra Alta.